Plataformes i plataformes: qualitats democràtiques i models de plataforma en l’economia col·laborativa

Fuster, M. & Espelt, R. (2018). Plataformes i plataformes: qualitats democràtiques i models de plataforma en l’economia col·laborativa. Cooperació catalana. Núm. 424. ISSN-1133-8415. Barcelona: Fundació Roca Galès.

INTRODUCCIÓ

L’economia col·laborativa, és a dir, el consum i la producció col·laboratives de capital i treball entre grups distribuïts que interactuen amb el suport d’una plataforma digital, està creixent ràpidament i de manera exponencial, i s’ha convertit en un motiu d’interès i una prioritat per als governs de tot el món. A més, està creant grans expectatives de sostenibilitat pel seu potencial per contribuir a un desenvolupament sostenible de la societat, fet que constitueix un canvi paradigmàtic cap a un model més humà.

Una de les característiques de la producció col·laborativa és la versatilitat: la gran quantitat de sectors i àrees d’activitat on han emergit modalitats de consum i producció col·laboratives, iniciatives de desenvolupament col·laboratiu entre comunitats amb el suport de plataformes digitals. El Mapa de la producció col·laborativa del projecte P2Pvalue  (vegeu www.directori.p2pvalue.eu) apunta, com a mínim, 33 àrees d’activitat (des de la producció de programari fins a la gestió d’espais urbans o el disseny de maquinària industrial), i fa referència a més de 1.000 casos presents a Catalunya.

Una altra característica de la producció col·laborativa és l’ambivalència: pot prendre forma d’economia social i fer escalar modalitats cooperatives, o bé provocar el sorgiment del més ferotge corporativisme de caire capitalista.

QUALITATS DEMOCRÀTIQUES PER A PODER DIFERENCIAR MODELS D’ECONOMIA COL·LABORATIVA

La controvèrsia que s’ha generat al voltant d’aquest nou paradigma requereix d’un marc que permeti estudiar i caracteritzar els diferents tipus de plataformes d’economia col·laborativa (Fuster et al., 2017). Amb la voluntat de generar una eina que possibiliti analitzar holísticament una plataforma d’economia col·laborativa, des del grup de recerca Dimmons de l’Internet Interdisciplinary Institute (Universitat Oberta de Catalunya) hem desenvolupat l’estrella de qualitats democràtiques de l’economia col·laborativa (Figura 1).  

Figura 1. Estrella de qualitats democràtiques de l’economia col·laborativa.

Les qualitats democràtiques de l’economia col·laborativa proposades per Dimmons s’articulen entorn de 6 dimensions:

  • Governança. Fa referència, d’una banda, a l’anàlisi de la llibertat que té la persona usuària de la plataforma per controlar el seu perfil, organitzar-se amb altres usuaris i moure’s en la jerarquia de la plataforma. D’altra banda, a la identificació d’aquelles organitzacions que promouen processos de participació i/o impliquen la comunitat en la presa de decisions i la definició de les polítiques de participació de la plataforma.
  • Model econòmic. Valora aspectes com la forma en la qual es finança el projecte, la generació de mecanismes de transparència, la distribució del valor generat entre la comunitat, la remuneració equitativa, o la protecció dels drets dels treballadors (concretament, maximització dels ingressos, previsibilitat salarial, ingressos segurs, protecció contra accions arbitràries, rebuig de la vigilància excessiva en el lloc de treball i dret de desconnexió).
  • Política de coneixement. Observa el tipus de llicència de propietat establerta per als continguts i les dades generades de la plataforma. També, si es dona o no la possibilitat de descarregar dades i de quina manera fer-ho: formats de les dades, si s’assegura la privacitat i la propietat de protecció de dades personals,  o si hi ha previstes mesures per a la prevenció de l’abús, la recopilació o la compartició de dades sense consentiment.
  • Política tecnològica. Té en compte, d’una banda, el mode de propietat i la llibertat associada al programari que utilitza la plataforma i a la seva llicència (lliure o propietària); i, d’altra banda, el model d’arquitectura tecnològica (centralitzada o descentralitzada).
  • Responsabilitat social i impacte. Analitza els possibles impactes negatius de les plataformes digitals (com l’exclusió per raons econòmiques, socials o de gènere),  l’impacte ambiental o la possible aportació que pugui fer a la preservació del dret a la ciutat i a la convivència, o al respecte per l’interès general, l’espai públic i els drets humans bàsics (com l’accés a l’habitatge).

LA CIUTAT DE BARCELONA

En els darrers anys, Barcelona —i el conjunt de Catalunya— ha experimentat una expansió del moviment de l’economia social i solidària que ja representa el 7% del PIB de la ciutat (Fernàndez i Miró, 2016). La tasca que realitzen els 14 ateneus cooperatius en xarxa distribuïts per Catalunya tenen un paper clau en l’enfortiment de l’economia social i cooperativa. En aquest marc, com hem apuntat inicialment, l’economia col·laborativa té una important presència a Barcelona.

Una recent investigació realitzada per l’equip de Dimmons, sobre 100 plataformes d’economia col·laborativa amb impacte a la ciutat de Barcelona, ens permet veure com es posicionen les diferents plataformes en relació a l’estrella de qualitats democràtiques de l’economia col·laborativa; unes qualitats que, al nostre entendre, haurien de complir les plataformes del sector. Cal indicar que la investigació parteix d’un estudi previ que incloïa una mostra més àmplia de casos (Fuster, 2016), des de casos de models oberts i procomuns, com la plataforma de microfinançament Goteo, a models “unicorn”, com AirBnb o Uber, passant per cooperatives de plataforma, com la de l’àmbit del cooperativisme agroecològic Katuma.

Un primer element destacat que podem observar és la rellevància de les aportacions no econòmiques i les tasques voluntàries en la sostenibilitat dels projectes. També destaca la importància del suport de les polítiques públiques en la sostenibilitat econòmica d’algunes de les iniciatives, especialment les que tenen una aproximació més procomú. Per exemple, són clau l’impuls municipal del programa de formació La Comunificadora o la campanya de cofinançament Conjuntament. Així mateix, s’observa que mentre que alguns models emergents de finançament (com ara el microfinançament) tenen un bon nivell d’ús, els models tradicionals (crèdits bancaris o quotes, per exemple) tenen poca expansió en l’àmbit econòmic de l’economia col·laborativa.

En relació a les polítiques de coneixement i de tecnologia, les plataformes d’economia col·laborativa actualment tenen poc nivell d’obertura. És a dir, les llicències de continguts i de programari restrictives són més habituals que les llicències que permeten la lliure utilització i/o reutilització de continguts i programari. En aquest mateix sentit, predominen les plataformes que no permeten la descàrrega de les dades que generen les persones usuàries. Respecte a la governança, l’estudi mostra més obertura, tot i que en aspectes més funcionals (llibertat de l’usuari i la usuària per controlar el seu perfil o interaccionar amb la comunitat, per exemple) que no pas en temes vinculats al cor de la governança (com, per exemple, l’elecció dels administradors i administradores), o en temes relacionats amb la gestió i la transparència econòmica.

A nivell de conjunt, observem que la investigació d’aquestes 100 plataformes mostra una correlació positiva entre el seu model econòmic i el seu model de governança. És a dir, com més procomú és el seu model econòmic, més democràtic és el seu model de governança. Així mateix, s’observa que les plataformes amb un model de governança més obert i democràtic també tenen la tendència a facilitar l’accés a les dades i l’ús del seu programari.

Per aquest motiu, l’estudi en profunditat de 10 casos (El Recetario, SmartIB, Goteo, Katuma, TimeOverFlow, Freesound, XOBB, eReuse, Sentillo i Pam a Pam) configura un conjunt de projectes que, amb models diversos, tenen presents les qualitats democràtiques de l’economia col·laborativa. Aquests i altres casos, com Som Energia o Som Mobilitat, són el pal de paller d’una economia col·laborativa focalitzada en reforçar l’ecosistema procomú.

SHARING CITIES SUMMIT BARCELONA 2018

En definitiva, com hem vist fins ara, hi ha plataformes i plataformes d’economia col·laborativa, i un anàlisi holístic ens ajuda a tenir una visió crítica sobre cada una d’elles. En aquest marc de debat, Barcelona acull del 12 al 15 de novembre de 2018 la tercera trobada internacional Sharing Cities Summit (www.share.barcelona), que prèviament s’ha realitzat a Amsterdam (2016) i Nova York (2017).

La cimera és un espai de debat i treball amb representants de ciutats com Amsterdam, Nova York, París, Milà, Montreal, Toronto, Montevideo, Kobe o Viena, entre d’altres, que té la voluntat de cocrear un conjunt de principis comuns i acordar compromisos per a una ciutat col·laborativa (una sharing city). Els principals objectius de la Sharing Cities Summit són: aconseguir una declaració conjunta de principis; generar un marc de col·laboració entre ciutats en termes de regulació i negociació amb grans plataformes que generen impactes disruptius a la ciutat; identificar polítiques de promoció i ocupació que permetin crear un programa internacional per connectar el món del treball a aquest àmbit; i identificar dades, coneixements, polítiques i recursos tecnològics de cara a compartir una plataforma comuna entre ciutats.

L’edició de la Sharing Cities Summit Barcelona 2018 tindrà també presència al Smart City Expo World Congress (www.smartcityexpo.com), on un dels cinc eixos de treball es centrarà en les ciutats inclusives i col·laboratives (Inclusive & Sharing Cities). El debat sobre l’economia col·laborativa hi tindrà un protagonisme important, també amb un espai expositiu i d’interacció on milers de persones de tot el món podran sumar-se a l’ecosistema de col·laboració que es generarà.

*  Mayo Fuster Morell és la investigadora principal de Dimmons a l’IN3, Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya.

Ricard Espelt és investigador postdoc de Dimmons a l’IN3, Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya.

BIBLIOGRAFIA

  • Fernàndez, A. i Miró, I. (2016). «L’Economia Social i Solidària a Barcelona». Barcelona: La ciutat invisible (http://www.laciutatinvisible.coop/wp-content/uploads/2016/02/essb_def3.pdf).
  • Fuster, M. et al. (2017). «Analytical framework of the democratic and procommons qualities of collaborative economy organizations». Decode project (https://www.decodeproject.eu/publications/multidisciplinary-framework-commons-collaborative-economy)
  • Fuster, M., (2016). «Cooperativisme de plataforma: remoure l’economia col·laborativa per a un futur sostenible». Nexe.com, Quaderns d’Autogestió i Economia Cooperativa, núm. 39. Barcelona: Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (http://nexe.coop/cooperativisme-de-plataforma-regirar-leconomia-col%C2%B7laborativa-per-a-un-futur-sostenible/)

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *