La utopia

Quan la complexitat del discurs ja no era a l’abast d’aquella colla d’estudiants, la majoria amb poc més de vint anys, en Raimon Arola somreia, es mirava el gest de les seves mans i llençava el leitmotiv del curs: “Quan s’obre una flor, s’obre tot l’univers”. Seguidament aixecava la mirada amb la voluntat de recollir complicitats en els ulls dels joves estudiants que tenia davant. Els que regularment assitiem a les seves classes sabíem que el giny del professor només volia resituar-nos en valorar la simplicitat d’aquell gest de la natura i li retornàvem el somriure.

L’estat d’expectativa inicial que es viu abans d’arrencat qualsevol acte és, segons Perejaume, la primera forma d’agrarietat. Assaborir aquesta llavor semàntica i la indeterminació que la caracteritza ja justificaria la trobada. Amb aquest principi l’artista ja situa el valor del patrimoni de la terra, previ a qualsevol consideració que es pugui formular sobre ella. La relació més intensa entre la terra i la humanitat a través de l’agrarietat és la base de la conferència d’en Jacint Torrents i en Perejaume celebrada recentment al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

DEBATS // En Comú. Perejaume (VO Ca) from CCCB on Vimeo.

L’anàlisi d’aquest encontre inicial entre terra i persona ha inspirat, al meu entendre, gran part de l’obra d’en Perejaume. Un estadi oblidat, ens diu Jacint Torrents, per la incorporació de la tecnologia al camp i que ha provocat l’oblit del gest que dibuixaven les tasques del pagès al camp.

A mida que m’endinso en la recerca per situar la incidència de les TIC en la comercialització del producte agroalimentari rural intueixo que és necessari avaluar la recuperació que moltes persones necessiten d’una certa agrarietat. Els moviments de transició d’una manera global cerquen aquesta convivència lleial entre desenvolupament socioeconòmic i medi ambient. Però a petita escala també podem reconèixer l’efervescència d’una aproximació distinta al consum agroalimentari que moltes persones ja practiquen en l’actualitat. En aquest context, les TIC semblen comportar-se com un instrument per enfortir lligams i relacions amb allò més pròxim i més palpable del creixement de cada un dels productes amb els quals ens alimentem. La llavor.

Aquest gest per difuminar els intermediaris que han construït els grans blocs de la modernitat, amb estructures jeràrquiques, opaques i intencionades (o mal intencionades), sembla que és el gran valor de les organitzacions en xarxa. La pèrdua de confiança i, al mateix temps, generadora de inseguretat és transversal: mitjans de comunicació prostituïts, ens de coneixement tradicionals (entenguis escoles / universitats) descontextualitzats, governs captius, grans empreses i grups econòmics arrogants,… i sobre la base de conceptes abstractes, “els mercats econòmics” per exemple, com a firmava Manuel Cruz en el darrer Taller de Política, han articulat una cortina de fum que al mateix temps escampen la por. De totes maneres, vull entendre que estem estimulant i recuperant models on la tecnologia hauria de ser un facilitador per organitzar-nos i vincular-nos de nou amb les llavors de l’economia, la democràcia, la comunicació,… una utopia? Certament en un anàlisis global, però encoratjador en els exemples més avantguardistes i les investigacions més específiques en els diferents àmbits. Alternatives en el consum, l’estalvi, les fonts d’informació,… semblen donar una mica de llum a l’escenari.

S’apaguen les llums i surten els U-tòpics que avui van a Obreda. Un viatge que es converteix en una teràpia entre la Maria Santfores i el psiquiatre  Carl Jung. Un trajecte ple de gestualitat, tendresa, imatge, textures, so,… una experiència completa pels sentits i l’ànima de l’espectador a través dels poemes d’en Perejaume. El viatge a Obreda assenyala que en realitat els utòpics més que el destí final, es centren en gaudir del trajecte. Tota una lliçó, la utopia.

2 Comments

  1. Xavier Gabriel

    Ricard, moltíssimes gràcies, el teu text batega entre l’aportació erudita, la mà d’un guia i l’abraçada pausada i tendra d’un amic. Veig aquells ulls somrients complices d’una joia misteriosa i compasius.

    1. Xavier Gabriel

      fe d’errata: compassius. D’altrabanda és un concepte que he pretenc situar fóra de la seva estricte definició acadèmica i donar-li el pas de la bondat i la comprensió.

      x.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *