PaM A PAm, geocalitzant l’economia solidaria

PaM A PAm és una iniciativa impulsada per SETEM Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària per tal de dotar els ciutadans d’un instrument per cobrir les seves necessitats bàsiques, més enllà de l’oferta que ofereix la gran cadena consum.

L’eina, un mapa col·laboratiu, mostra les iniciatives de consum responsable i economia solidària de Catalunya. L’abast territorial que ofereix el nou web actualment es produeix després d’una etapa inicial de geocalització de les referències de la ciutat de Barcelona.

Els objectius del projecte es resumeixen en:

  • Detectar experiències d’economia solidària en pobles, barris… de Catalunya.
  • Detectar mancances territorials i aprofitar les existents per intentar aprendre d’elles.
  • Detectar persones interessades en el projecte per vincular-les a ell, ja sigui en un format més passiu, com a mers consumidors, o més actius, participant en la identificació i localització de nous punts.

Ahir es presentava el projecte, a l’Ateneu Igualadí, per tal de promoure una xarxa de col·laboradors locals. Xinxetes Taronges és com s’anomena la comunitat de persones voluntàries que treballen distributivament i en xarxa per ampliar el mapa de projectes afins a la iniciativa.

Un element rellevant de la proposta és que cada referència identificada ha realitzat un qüestionari d’autoavaluació dels quinze criteris inicials que s’han establert: proximitat, comerç just, integració social, transparència, intercooperació, sostenibilitat, gestió de residus, eficiència energètica, forquilla salarial, desenvolupament personal, equitat de gènere, democràcia interna, banca ètica, xarxes i llicències obertes. Aquests són criteris modificables i/o ampliables segons les necessitats i l’observació en la seva gradual implantació. D’altra banda, a part del sector agroalimentari que centra l’interès d’aquest espai, paM A PAm amplia el seu espectre a onze àmbits més: habitatge, vestir, cultura, educació, comunicació i tecnologia, cures, oci, finançament, assessorament, logística i espais i xarxes.

Una altra pota del projecte és la formació. Es vol difondre el coneixement sobre aspectes que vertebren els valors de l’economia solidària arreu del territori català. La iniciativa és conscient de que la seva acció és important com a eina de transformació política i social. Per aquest motiu, la seva doble voluntat: pedagògica i activista. En aquest sentit, la proximitat amb altres projectes afins a la construcció d’aquest model econòmic serà una constant. Serveixi d’exemple el cas de Som Connexió (telefonia mòbil) i Som Energia (energia elèctrica).

La Laura Muixí, el Xavier Rubio i la Sònia Mateos, persona de referència en la construcció de la xarxa de l’Anoia, varen presentar el projecte.PaM A PAm és una iniciativa impulsada per SETEM Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària per tal de dotar els ciutadans d’un instrument per cobrir les seves necessitats bàsiques, més enllà de l’oferta que ofereix la gran cadena consum.

L’eina, un mapa col·laboratiu, mostra les iniciatives de consum responsable i economia solidària de Catalunya. L’abast territorial que ofereix el nou web actualment es produeix després d’una etapa inicial de geocalització de les referències de la ciutat de Barcelona.

Els objectius del projecte es resumeixen en:

  • Detectar experiències d’economia solidària en pobles, barris… de Catalunya.
  • Detectar mancances territorials i aprofitar les existents per intentar aprendre d’elles.
  • Detectar persones interessades en el projecte per vincular-les a ell, ja sigui en un format més passiu, com a mers consumidors, o més actius, participant en la identificació i localització de nous punts.

Ahir es presentava el projecte, a l’Ateneu Igualadí, per tal de promoure una xarxa de col·laboradors locals. Xinxetes Taronges és com s’anomena la comunitat de persones voluntàries que treballen distributivament i en xarxa per ampliar el mapa de projectes afins a la iniciativa.

Un element rellevant de la proposta és que cada referència identificada ha realitzat un qüestionari d’autoavaluació dels quinze criteris inicials que s’han establert: proximitat, comerç just, integració social, transparència, intercooperació, sostenibilitat, gestió de residus, eficiència energètica, forquilla salarial, desenvolupament personal, equitat de gènere, democràcia interna, banca ètica, xarxes i llicències obertes. Aquests són criteris modificables i/o ampliables segons les necessitats i l’observació en la seva gradual implantació. D’altra banda, a part del sector agroalimentari que centra l’interès d’aquest espai, paM A PAm amplia el seu espectre a onze àmbits més: habitatge, vestir, cultura, educació, comunicació i tecnologia, cures, oci, finançament, assessorament, logística i espais i xarxes.

Una altra pota del projecte és la formació. Es vol difondre el coneixement sobre aspectes que vertebren els valors de l’economia solidària arreu del territori català. La iniciativa és conscient de que la seva acció és important com a eina de transformació política i social. Per aquest motiu, la seva doble voluntat: pedagògica i activista. En aquest sentit, la proximitat amb altres projectes afins a la construcció d’aquest model econòmic serà una constant. Serveixi d’exemple el cas de Som Connexió (telefonia mòbil) i Som Energia (energia elèctrica).

La Laura Muixí, el Xavier Rubio i la Sònia Mateos, persona de referència en la construcció de la xarxa de l’Anoia, varen presentar el projecte.PaM A PAm és una iniciativa impulsada per SETEM Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària per tal de dotar els ciutadans d’un instrument per cobrir les seves necessitats bàsiques, més enllà de l’oferta que ofereix la gran cadena consum.

L’eina, un mapa col·laboratiu, mostra les iniciatives de consum responsable i economia solidària de Catalunya. L’abast territorial que ofereix el nou web actualment es produeix després d’una etapa inicial de geocalització de les referències de la ciutat de Barcelona.

Els objectius del projecte es resumeixen en:

  • Detectar experiències d’economia solidària en pobles, barris… de Catalunya.
  • Detectar mancances territorials i aprofitar les existents per intentar aprendre d’elles.
  • Detectar persones interessades en el projecte per vincular-les a ell, ja sigui en un format més passiu, com a mers consumidors, o més actius, participant en la identificació i localització de nous punts.

Ahir es presentava el projecte, a l’Ateneu Igualadí, per tal de promoure una xarxa de col·laboradors locals. Xinxetes Taronges és com s’anomena la comunitat de persones voluntàries que treballen distributivament i en xarxa per ampliar el mapa de projectes afins a la iniciativa.

Un element rellevant de la proposta és que cada referència identificada ha realitzat un qüestionari d’autoavaluació dels quinze criteris inicials que s’han establert: proximitat, comerç just, integració social, transparència, intercooperació, sostenibilitat, gestió de residus, eficiència energètica, forquilla salarial, desenvolupament personal, equitat de gènere, democràcia interna, banca ètica, xarxes i llicències obertes. Aquests són criteris modificables i/o ampliables segons les necessitats i l’observació en la seva gradual implantació. D’altra banda, a part del sector agroalimentari que centra l’interès d’aquest espai, paM A PAm amplia el seu espectre a onze àmbits més: habitatge, vestir, cultura, educació, comunicació i tecnologia, cures, oci, finançament, assessorament, logística i espais i xarxes.

Una altra pota del projecte és la formació. Es vol difondre el coneixement sobre aspectes que vertebren els valors de l’economia solidària arreu del territori català. La iniciativa és conscient de que la seva acció és important com a eina de transformació política i social. Per aquest motiu, la seva doble voluntat: pedagògica i activista. En aquest sentit, la proximitat amb altres projectes afins a la construcció d’aquest model econòmic serà una constant. Serveixi d’exemple el cas de Som Connexió (telefonia mòbil) i Som Energia (energia elèctrica).

La Laura Muixí, el Xavier Rubio i la Sònia Mateos, persona de referència en la construcció de la xarxa de l’Anoia, varen presentar el projecte.