Capítol 1. DEL COOPERATIVISME AGROECOLÒGIC AL COOPERATIVISME AGROECOLÒGIC DE PLATAFORMA

El cooperativisme agroecològic té una llarga tradició a Catalunya. L’informe «Els grups i les cooperatives de consum ecològic a Catalunya» (Huerta i Ponce, 2010), promogut per la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC), assenyala El Brot de Reus (1987), El Rebost de Girona (1988) i Germinal de Barcelona (1993) com les primeres experiències de consum agroecològic a Catalunya. L’estudi, que té l’objectiu de diagnosticar la situació i promoció del cooperativisme, destaca «l’interès entre la ciutadania per l’adquisició de productes ecològics i per un model autogestionat de consum basat en unes condicions més dignes per a productors i consumidors» (p.1). D’altra banda, el mapa de la innovació social a Catalunya» (Blanco et al., 2015), que recull una part important de les pràctiques d’innovació social del territori català, inclou les cooperatives i els grups de consum agroecològic en el conjunt de pràctiques relacionades amb l’economia i el consum alternatiu, essent l’àmbit amb més pes de representació (51,8%).

Per comprendre el fenomen del cooperativisme agroecològic a Catalunya, cal contemplar l’estudi de tres dimensions —l’econòmica, la social i la política— que es relacionen amb la promoció de tres elements essencials: l’agroecologia en el marc dels Circuits Curts de Comercialització, el Mercat Social en l’impuls de l’Economia Social i Solidària i la participació política a través dels Moviments Socials.

Tot i que ens referim a tres aspectes complexos, en realitat, es relacionen amb els hàbits diaris, quotidians, que hom té a l’hora d’aproximar-se al consum. Per aquest motiu, a continuació, revisem quins són els hàbits de consum alimentari, dominats per la gran indústria, i com es postulen les cooperatives de consum agroecològic com una alternativa de proximitat, socialment responsable i compromesa políticament.

Els hàbits de consum diaris. D’acord amb el darrer Informe del consum de l’alimentació a Espanya 2016, publicat per l’Observatori del Consum i la Distribució Alimentària (2017), els canals preferits per a la compra de productes alimentaris són el supermercat i l’autoservei (43,9%, amb un creixement de l’1,2% respecte a l’any 2015). Les botigues de descomptes tenen una evolució positiva (+4,6%), aconseguint una quota de mercat del 12,8%. Mentre que els hipermercats i les botigues tradicionals són els dos canals que han perdut valor respecte a l’any anterior (-3,7% i -3,5%, respectivament). Els altres canals, entre els quals hi ha la cooperativa, tenen una quota de mercat del 9,8% (amb una pujada en el darrer any del 2,3%). Si posem el focus sobre els aliments frescos, la botiga tradicional té el volum de venda més elevat (33,8%), però també és el canal que acumula les caigudes més rellevants (-5,5%, respecte a l’any 2015). L’informe anual assenyala dos elements rellevants per a aquesta investigació: per una banda, el traspàs de compres del canal tradicional a la gran distribució, botigues de descompte, supermercats i autoserveis que aposten per l’alimentació fresca i, per l’altra banda, l’augment en volum (+33,2%) i en valor (+27,7%) de les compres realitzades a través d’Internet.

Per tant, tendim a comprar en comerços que concentren el conjunt de les nostres compres i, cada vegada més, ho fem a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

La gran indústria. En aquest context, la distribució i la comercialització formen part de la cadena de valor (Porter, 1985) del sector agroalimentari, dominada per la gran indústria (Toribio et al., 2012). La possibilitat de controlar la qualitat dels productes i regular-ne els preus ha permès una àmplia expansió de la indústria agroalimentària, concentrada —bàsicament— en deu grans marques a nivell mundial (Hoffman, 2013). L’aportació de la gran indústria és, doncs, proveir de productes a bon preu i amb els requeriments legals adequats.

En definitiva, gran part del mercat està controlat per pocs actors i s’imposa un model de consum que genera intermediaris entre el productor i el consumidor i que no té en compte la distància que recorren els aliments, ni les condicions de justícia social que hi ha darrere la seva producció, entre altres aspectes (Mauleón, 2009; Simón Fernández et al., 2012; Vivas, 2014). De fet, l’agroindústria —en el seu conjunt— transforma la producció provinent de l’agricultura, l’activitat forestal i la pesca, reduint el pes de l’activitat agrícola, en benefici del procés industrial (FAO, 1997).

L’alternativa: proximitat desintermediada. Malgrat que, com hem vist, les dades mostren un domini de la gran indústria a l’hora de proveir d’aliments els supermercats i autoserveis, podem observar un altre model de consum al voltant dels Circuits Curts de Comercialització (CCC), definits com un comerç desintermediat (Observatori Europeu Leader, 2000), de relació directa entre productor i consumidor (Valls, 2006; Maréchal, 2008) i que crea una alternativa de consum d’aliments basada en un procés de resocialització (Venn et al., 2006; Jarosz, 2008), tot impulsant tres aspectes: a) la redistribució de valor a través d’una xarxa que s’oposa al consum agroindustrial; b) la recuperació de la confiança entre productor i consumidor; i c) l’articulació de noves estructures polítiques i de governança de mercat que promouen la resiliència i la sostenibilitat. Les cooperatives de consum agroecològic se situen com un dels models de consum que promouen els CCC (Binimelis i Descombes, 2010).

En aquest punt, volem assenyalar que els grups i les cooperatives de consum, a part de vincular-se als CCC, són, en tant que pràctica agroecològica, part del grup d’agents que promouen la Sobirania Alimentària. La Sobirania Alimentària és un concepte que sorgeix del moviment camperol internacional La Vía Campesina per defensar el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten, a través de la pràctica de l’agroecologia. L’agroecologia, a diferència de l’ecologia, no només se centra en fomentar una producció basada en l’aprofitament òptim dels recursos naturals i sense productes químics sintètics o organismes genèticament modificats, sinó que també es preocupa per l’impacte social i polític de la traçabilitat de la producció d’aliments.

Vers a un consum socialment just. La cerca d’un consum d’aliments socialment just connecta els col·lectius que formen part del nostre objecte d’estudi i els valors que promou l’Economia Social i Solidària (ESS). L’ESS refereix a aquell conjunt d’organitzacions que no formen part del sector públic i que tenen una operativa basada en la gestió democràtica i la igualtat de drets i obligacions dels seus membres (Charte l’économie sociale, 1980) i que participen del mercat en tant que un instrument al servei del benestar de totes les persones i de la reproducció de vida al planeta (Pérez de Mendiguren et. al, 2009).

En aquest marc de promoció d’un consum socialment just, la intercooperació entre agents esdevé un element clau per a la construcció del Mercat Social: «una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis (els fluxos), que funciona amb criteris democràtics, ecològics i solidaris en un territori determinat, i que està constituïda tant per empreses socials com per consumidors individuals i col·lectius, com són ajuntaments, escoles, etc. (els nodes)» (Garcia, 2002). El Mercat Social està representat a Barcelona per 4.718 iniciatives, amb una ocupació de 53.000 persones i un volum econòmic del 7% del PIB de la ciutat (Fernàndez i Miró, 2016).

Compromès políticament. Un dels elements clau de l’ESS —i també de l’agroecologia, com ja hem apuntat— és la seva dimensió política per tal d’afavorir una transformació social i, per tant, de moviment social i econòmic alternatiu al derivat de la lògica capitalista (Laville, 2009; Coraggio, 2009; Arruda, 2005, 2004 i Guerra, 2009).

En el nostre cas, l’aparició de les cooperatives i dels grups de consum agroecològic es produeix en paral·lel a la resposta contra l’homogeneïtat que resulta de l’expansió de les cadenes alimentàries globals (Khoury et al., 2014). Per tant, són part del discurs del moviment antiglobalització i de defensa del territori, molt significatiu a Catalunya, i que comporta la recerca d’una recuperació de la «identitat dels llocs» per a la promoció d’alternatives socials i econòmiques que afavoreixin la relocalització (Nel·lo, 2014). En aquest context, cal indicar també l’emergència de moviments socials que adopten noves formes d’organització a causa de l’impacte de les TIC, originant-se, així, la tecnopolítica (Toret, 2013).

En definitiva, si a les variables de desintermediació i proximitat que articulen els CCC, amb especial atenció per l’agroecologia, afegim els valors que promou l’Economia Social i Solidària (ESS) i el vincle polític de les organitzacions amb els Moviments Socials (MMSS), contextualitzem un model de consum que també es preocupa pels criteris socials, econòmics, mediambientals i organitzatius que hi ha darrere de cada producte i que, al mateix temps, es defineix com a políticament transformador.

Fins a aquest punt hem observat, doncs, que l’apropament al nostre objecte d’estudi requereix d’una aproximació conceptual interdisciplinar i plena de vasos comunicants. Sense aquesta visió holística, l’anàlisi és parcial i no recull tots els aspectes que donen sentit a la constitució d’aquests col·lectius. És per aquest motiu que el concepte «cooperativisme agroecològic» engloba la dimensió social, econòmica i política de les cooperatives i grups de consum agroecològic.

Internet. A l’hora de contextualitzar el nostre objecte d’estudi, aquesta investigació analitza el paper que té Internet en aquestes organitzacions, que formen part així de la construcció d’una nova morfologia social basada en les xarxes que promou la Societat Xarxa (Castells, 1997). Per fer-ho, aquesta recerca es recolza, per una banda, en la tradició de l’autogestió dels béns comuns a Catalunya (Algarra Bascón, 2015) que, amb l’aparició d’Internet, té la possibilitat de reconfigurar-se de nou al voltant del Moviment de Cultura Lliure (MLC) i procomú digital (Fuster et al., 2015); i, d’altra banda, en la tradició del cooperativisme, amb un llarg recorregut històric a Catalunya (Dalmau i Miró, 2010), com a espai d’autogestió, i els valors del qual poden servir de base per a la creació de plataformes tecnològiques (Scholz, 2016).

Aquesta aproximació a les TIC com a un potencial instrument per a l’articulació i l’escalabilitat del cooperativisme agroecològic és rellevant perquè, en paral·lel, en els darrers anys han sorgit plataformes tecnològiques que, sota el marc de l’economia col·laborativa, han generat una alternativa als grups i cooperatives de consum amb una narrativa semblant (Espelt et al., 2017).

En definitiva, aquest projecte se centra en explorar si les Tecnologies de la Informació i la Comunicació poden facilitar la creació o el reforçament de les cooperatives i dels grups de consum agroecològic existents, revertint en una promoció dels Circuits Curts de Comercialització i de l’agroecologia, aprofundint en els valors de l’Economia Social i Solidària i l’impuls del Mercat Social i, al mateix temps, ajudant a la participació en Moviments Socials, reconvertint-les en cooperatives de consum agroecològic de plataforma.

Barcelona. A l’hora de determinar la població d’estudi de la nostra investigació ens hem centrat en la ciutat de Barcelona i les persones que consumeixen productes agroecològics en una cooperativa o grup de consum. Els motius d’aquesta decisió es fonamenten en els resultats d’investigacions prèvies que, per una banda, ens fan adonar que la cooperació entre els agents que participen en la producció cooperativa agroecològica està encara poc articulada a Catalunya (Espelt, 2011) i, per l’altra, posen en relleu que la ciutat de Barcelona representa l’espai urbà amb més col·lectius de consum del territori català (Espelt et al., 2015).

Així doncs, per a la present investigació, ens centrem en els grups i les cooperatives de consum sorgides a la ciutat de Barcelona a partir de l’any 1993 i que són actives l’any 2017, identificades en un estudi previ: «Mapeig dels grups de consum a la ciutat de Barcelona» (Espelt et al., 2015). En la seva elaboració s’utilitza la base de dades de la Repera, col·lectiu que treballa per a la difusió de grups i cooperatives de consum agroecològic a Catalunya i l’estudi «Bancs de temps, xarxes d’intercanvi i cooperatives de consum agroecològic» (Ubasart et al., 2009) que inclou una llista dels grups i cooperatives de consum de Barcelona. A més, en la realització del propi mapeig s’han incorporat noves organitzacions que no estaven registrades (veure annex A.1). Aquest mapeig previ, ens mostra com a l’any 2011, coincidint amb el moviment 15M, es creen 10 entitats noves, el que representa el període de creixement més destacat fins al dia d’avui.

Reconeixement històric. Finalment, no volem acabar aquest apartat sense mencionar la llarga trajectòria del cooperativisme obrer a la ciutat de Barcelona. La lògica i la dimensió de les cooperatives de consum obreres històriques (Figura 1) és diferent a la dels grups i cooperatives de consum agroecològic contemporanis, però l’aprenentatge que ens aporta la cooperació com a instrument perquè la ciutadania, autogestionadament, pugui consumir sota uns paràmetres econòmics i socials justos i democràtics és ben present.

De fet, com veurem posteriorment, la casualitat fa que el mapeig del nostre objecte d’estudi identifiqui cinquanta-set organitzacions actives, el mateix nombre que l’any 1935 quan, segons Dalmau i Miró (2010), unes noranta mil famílies consumien cooperativament a la ciutat de Barcelona. Malauradament, com veurem, la dimensió actual —1.420 famílies— és molt menor.

Figura 1. Mapa de cooperatives obreres de consum de Barcelona existents el 1935. Font: Miró i Garcia (2012).