Capítol 10. ANÀLISI DE LES DADES I RESULTATS DE LA RECERCA

Un cop dissenyada la metodologia i presentat el nostre objecte d’estudi, en aquest capítol en presentem els resultats. Primerament, en relació a la caracterització de l’objecte d’estudi i a la xarxa de productors i intermediaris i, posteriorment, seguint l’esquema del plantejament de la hipòtesi de treball (veure capítol 6). És a dir, situant primer l’atenció en l’impacte que produeixen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en la intercooperació agroecològica de plataforma i, posteriorment, analitzant el perquè d’aquest impacte en els Circuits Curts de Comercialització (CCC), l’Economia Social i Solidària (ESS) i els Moviments Socials (MMSS).     

10.1 Caracterització de les cooperatives i grups de consum de la ciutat de Barcelona

A continuació, detallem com s’articulen aquestes organitzacions, aspectes compartits i distintius entre elles, així com el paper d’altres actors que intervenen en la xarxa d’intercooperació agroecològica i el seu marc d’acció a la ciutat de Barcelona.

Com hem avançat, totes les organitzacions que formen part de la població d’aquesta investigació dediquen la seva activitat principal al cooperativisme de consum agroecològic, tenen un caràcter autogestionat, una certa activitat social (organització d’activitats que serveixin de punt d’encontre de les persones associades, participació en activitats del barri…) i un model de presa de decisions assembleari. Així mateix, tenen alguns trets distintius. Les diferències més notables radiquen en:

  • El tipus de cistella, oberta (la persona que consumeix escull els productes que compra) o tancada (a partir de l’oferta que el productor o productora pot oferir segons la collita del moment).
  • El tipus de gestió, amb persones alliberades —retribuint-les econòmica- ment— o amb divisió de tasques entre les persones que formen part de l’organització, sense retribució econòmica.

10.1.1 Una cooperativa de consum agroecològic tipus

A partir de les 57 entrevistes semiestructurades realitzades, a continuació, descrivim què és i com s’organitza una cooperativa tipus a la ciutat de Barcelona.

Una cooperativa de consum agroecològic acostuma a estar formada per unes 25 famílies que s’associen per realitzar la compra conjunta de productes agroecològics basant-se en els principis cooperatius (veure apartat 3.1 Definició d’Economia Social i Solidària i Mercat Social). A partir d’aquesta aproximació genèrica, cal considerar dos aspectes previs:

  • Malgrat que sovint s’anomenen cooperatives, en l’àmbit jurídic la forma més estesa és la d’associació. El fet que la constitució d’una cooperativa requereix un procés més llarg i complex i una inversió de capital mínim de 3.000 € fa que la majoria d’organitzacions, malgrat anomenar-se «cooperatives», siguin en realitat associacions (aquest seria el cas, per exemple, de la Cooperativa el Pinyol Vermell o de Can Baró, entre moltes d’altres). En alguns casos, el col·lectiu no té cap entitat jurídica perquè té i vol explicitar un cert caràcter anàrquic (aquest seria el cas, per exemple, de la Cooperativa Valldures a l’Ateneu popular de Vallcarca). Així mateix, en altres ocasions, les organitzacions que formen part del nostre estudi volen fer notar que no estan constituïdes com a cooperativa i s’anomenen «grups de consum» (aquest és el cas del Grup de consum de Biologia).       
  • La consideració del terme «família» té un sentit ampli i inclusiu; per aquest motiu, cada unitat de consum és anomenada «Unitat Familiar». Unitat Familiar considera a estructures familiars de mare i pare, mare i pare i fills, parelles del mateix sexe amb o sense fills, persones individuals amb o sense fills i, fins i tot, agrupacions de dues o més persones que, sense viure en el mateix habitatge, es constitueixen com a Unitat Familiar de la cooperativa.    

De la mateixa manera que en les cooperatives identifiquem estructures familiars diverses, també és destacable que, tot i que la franja d’edat predominant sigui dels 30 als 45 anys, en moltes organitzacions és notable el seu caràcter intergeneracional i, a vegades, intercultural.

A partir de les entrevistes realitzades observem que les cooperatives estan formades per dues anelles de membres: el cor de la cooperativa, habitualment membres fundadors, i Unitats Familiars temporals que, per motius de canvi de residència o per qüestions econòmiques, deixen l’entitat després d’un període de pertinença. En alguns casos, el grup motor ha variat relativament poc i el flux de nous associats és baix (aquest seria el cas de EcoRocaguinarda) i, en altres, la rotació és molt elevada (aquest seria el cas de Tota Cuca Viu). Així mateix, hi ha dos grups que per la seva pròpia naturalesa tenen un caràcter de permanent rotació: el Grup de Consum de Biologia (conegut també com Skamot verd) i Acció Hortera. El fet que aquests dos grups estiguin formats bàsicament per estudiants de la Facultat de Biologia i de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona provoca que, de forma natural, el flux de membres sigui molt elevat.

Les cooperatives de consum estan situades en locals propis, habitualment de lloguer o de propietat d’alguna de les persones associades; en ateneus, compartint espais amb altres entitats; en edificis públics, com centres cívics, escoles o universitats i, a vegades, en espais ocupats.

A l’hora de comprendre els motius que han animat a configurar una cooperativa de consum agroecològic, trobem dues grans raons que, a voltes, s’entrellacen. Una part dels col·lectius assenyala que la preocupació per «allò que mengem» va ser la raó principal per configurar el grup (aquest és el cas, per exemple, de cooperatives situades en escoles: Can Baró, Pirineu, l’Estel, entre altres). Mentre que per a altres, el motiu de constitució principal és polític. És a dir, amb la voluntat de generar un espai de consum que, a través de l’acció, generi una alternativa de consum polititzada (aquest és el cas de Valldures, Tota Cuca Viu, Can Pujades, etc.). De totes maneres, aquestes dues grans raons —l’ecològica i la política— són presents en totes les organitzacions, ja sigui des de la mateixa constitució del col·lectiu o per fer-se seva la raó que inicialment no estava prioritzada. En aquest mateix sentit, observem que hi ha cooperatives amb un fort compromís polític i amb molts vincles amb els Moviments Socials (Valldures, Cooxino, Tota Cuca Viu, Pinyol Vermell…) i altres que, malgrat tenir també aquest compromís polític i de vincle amb els Moviments Socials, focalitzen més l’atenció en el funcionament de l’organització (aquest és el cas de les cooperatives vinculades a les escoles, com Pirineu o l’Estel, per exemple).

Les cooperatives de consum agroecològic de la ciutat de Barcelona funcionen majoritàriament a través de la tasca voluntària de les persones associades. Seguint els principis del cooperativisme, s’autogestionen les tasques que permeten el funcionament del grup. L’organització en comissions permet que no sigui una sola Unitat Familiar la responsable d’una determinada tasca, sinó que és un grup d’Unitats Familiars el que fa possible una determinada part  de la gestió de l’entitat. Cada cooperativa té la seva estructura de comissions però les més freqüents són: la de proveïdors (encarregada de cercar nous productors i/o intermediaris), la de comandes (que gestiona l’operativa amb els productors i/o intermediaris), l’econòmica (responsable de la gestió de l’economia de l’organització), la de comunicació (responsable d’explicar l’activitat de la cooperativa a l’exterior), la d’acollida (encarregada de rebre els nous membres) i la tecnològica (responsable de la gestió o manteniment de l’eina informàtica). En el cas de les cooperatives on hi ha persones alliberades (l’Economat Social o el Llevat, per exemple), aquestes acostumen a responsabilitzar-se de les tasques que comporten més dedicació, com la gestió amb els proveïdors o la gestió econòmica, i les altres persones de la cooperativa se’n cuiden d’aquells aspectes, com la comunicació o l’organització d’activitats extres (tallers, festes obertes al barri, etc.).

A l’hora de fer la comanda, com hem avançat, hi ha dues possibilitats: la cistella oberta, quan la Unitat Familiar pot escollir entre una llista diversa de productes i la cistella tancada, quan no s’escullen els productes i es proveeix dels productes que el productor pot oferir. En aquest darrer cas, les cooperatives acostumen només a proveir de productes frescos (verdures i fruita).

Habitualment, les persones que formen part de la cooperativa formalitzen la seva comanda a través d’una eina digital. Per fer-ho disposen de temps fins diumenge o dilluns al migdia. Depenent de la metodologia de cada organització, la comanda conjunta es processa de forma automàtica o hi ha una persona o comissió responsable de fer-la arribar als productors o intermediaris. Alguns grups també fan la comanda directament a través de la pàgina web del productor (La Sardineta, per exemple) i en altres la comanda es produeix per defecte i si alguna Unitat Familiar associada no la vol ha d’avisar (aquest és el cas de la Cooperativa de l’Ateneu Layret, per exemple). La recollida de la comanda es produeix generalment en dimecres o divendres i s’organitzen torns perquè totes les Unitats Familiars es responsabilitzin d’aquesta tasca.

Com avançàvem a l’inici de l’apartat, en aquest hem recollit la descripció del funcionament d’una cooperativa de consum agroecològic tipus a la ciutat de Barcelona. En els següents apartats, en donem detalls estadístics.

10.1.2 Localització i densitat

A escala geogràfica, a Barcelona, s’observa una presència de grups en tots els districtes de la ciutat (Figura 17), on Gràcia i Sant Martí en són els més destacats pel que fa a densitat, amb 12 i 9 cooperatives respectivament (Figura 18). Una aproximació més detallada (Figura 19) ens corrobora que els barris de la Vila de Gràcia i el Poblenou són els que acullen més organitzacions, amb 9 i 4 respectivament, que formen part del nostre  àmbit d’estudi. Cal fer notar que el 44% de barris de la ciutat (32 de 73) tenen un grup o cooperativa de consum agroecològic i que el districte de Ciutat Vella és l’únic que té presència de cooperatives en tots els barris.

Figura 17. Mapa de grups i cooperatives de consum de la ciutat de Barcelona (1993-2017) (per a més informació veure Annex A.1). Font: autor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Figura 18. Densitat de grups i cooperatives de consum agroecològic de Barcelona per districtes (n=57). Font: autor.
Figura 19. Densitat de grups i cooperatives de consum agroecològic de Barcelona per barris (n=57). Font: autor.
Figura 20. Densitat d’Unitats Familiars de grups i cooperatives de consum agroecològic de Barcelona per barris (n=57). Font: autor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segons les dades recollides, a la ciutat de Barcelona, 1.420 Unitats Familiar (UF) consumeixen productes agroecològics com a membres d’una cooperativa o grup de consum. En estudis semblants, es comptabilitza una mitjana de tres persones per UF. És a dir, unes 4.500 persones formen part de la nostra població d’estudi. Si fem una relació de les Unitats Familiars per barri, sumant tots els grups que hi tenen presència, a més de reafirmar la rellevància dels barris de la Vila de Gràcia i el Poblenou, identifiquem nous espais urbans interessants per al nostre objecte d’estudi (Figura 20). Aquest és el cas del barri de la Bordeta a Sants i el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera al districte de Ciutat Vella, principalment.

10.1.3 Nombre d’Unitats Familiars

Podem observar, doncs, que, malgrat la dimensió mitjana d’un grup o cooperativa de consum és de 25 UF,  hi ha diferents caracteritzacions de les organitzacions que estudiem. Bàsicament, en relació al nombre de persones que la constitueixen (Figura 21), les podem agrupar en:

  • Cooperatives petites (>25 UF): 58% (33 col·lectius)
  • Cooperatives mitjanes (25-50 UF): 35% (20 col·lectius)
  • Cooperatives grans (<50 UF): 7% (4 col·lectius)   
Figura 21. Proporció de grups i cooperatives de consum agroecològic de Barcelona per nombre de persones que la constitueixen. Cooperatives petites (>25 UF), cooperatives mitjanes (25-50 UF), cooperatives grans (

 

10.1.4 Forma jurídica

A nivell jurídic, distingim diferents tipologies d’organitzacions (Figura 22):

  • Cooperativa o secció d’una cooperativa: 14% (8 col·lectius)
  • Associacions sense ànim de lucre, una secció de la mateixa: 70% (40 col·lectius)
  • Sense entitat jurídica: 16% (9 col·lectius)
Figura 22. Proporció de grups i cooperatives de consum agroecològic de Barcelona segons el format jurídic de l’entitat (n=57). Font: autor.

10.1.5 Tipus de gestió

La gran majoria de grups funcionen a partir de la dedicació voluntària de les persones que en formen part (91,2%). Els grups que tenen assignades persones alliberades concentren la dedicació voluntària de la resta de membres en l’activitat social (a voltes també com a suport en la gestió de les comandes); mentre que la persona/persones alliberades tenen assignades activitats concretes: gestió econòmica i/o de la comanda, logística, etc. (Figura 23).

Figura 23. Cooperatives i grups de consum amb i sense persones alliberades (n=57). Font: autor.

S’observa com els grups amb persones alliberades acostumen a tenir una mitjana d’Unitats Familiars superior (71,5) als que no tenen persones alliberades (28,75). D’altra banda, els grups amb alliberades no tenen un topall de creixement definit, mentre que els grups que són gestionats per persones voluntàries —sense retribució econòmica— tenen un límit de creixement i quan hi arriben nous membres generen llistes d’espera (que, a vegades, acaben constituint-se com a nous grups).


10.2 Xarxa de productors i intermediaris

Les cooperatives i grups de consum de Barcelona tenen 157 proveïdors directes i 13 intermediaris (Figura 24). Del total de registres d’aprovisionament, un 91,7% és subministrat per un productor directe i un 8,3% per un intermediari (veure annex A.5).

Figura 24. Relació percentual de productors directes versus intermediaris (n=157). Font: autor.

 

En aquest sentit, s’apunta una lleugera predisposició de les estructures sense persones alliberades a no utilitzar intermediaris (91,2%) respecte a les estructures amb persones alliberades (87%).

 

En definitiva, tot i que hem vist diferents caracteritzacions de cooperatives, el grup tipus predominant és el d’un grup petit —amb menys de 25 Unitats Familiars—, constituït jurídicament com una associació i que funciona a través de la dedicació voluntària de les persones que en formen part.

De totes  maneres, la complexitat de la població d’estudi, ja ens suggereix que alguns elements que diferencien les cooperatives i grups de consum agroecolò- gic poden ser rellevants a l’hora de respondre la nostra hipòtesi.

10.3 Impacte de les TIC en la caracterització de la digitalització de les cooperatives

Com hem indicat en la metodologia, en aquest apartat ens centrem en l’anàlisi de resultats respecte a l’impacte de les TIC en la gestió de la comanda i en la comunicació de l’organització.

10.3.1 Impacte de les TIC en la gestió de la comanda

Només el 17,5% de les cooperatives o grups de consum no utilitza les TIC per a la gestió de la comanda (Figura 25).

Figura 25. Grups i cooperatives de consum agroecològic que fan servir les TIC per a la comanda versus les que no les utilitzen (n=57).

 

 

 

 

 

 

 

 

A partir de les respostes de l’entrevista semiestructurada, podem determinar que el motiu de la no utilització de les TIC es deu al fet que la comanda es produeix de forma automàtica en aquelles cooperatives i grups que tenen cistella tancada. És a dir, si la persona o la Unitat Familiar no indica el contrari s’entén que aquella setmana vol tenir cistella.


Respecte a la tipologia d’eina tecnològica utilitzada per a la gestió de la comanda, hi ha una diferència important entre els recursos de Google (formularis, fulls de càlcul, grups, etc.), que utilitzen el 60,4% de les organitzacions, i la resta: 16,7% L’Aixada, 4,2% Excel, Drupal o Aplicoop i el 2,1% que fan servir El Bròquil del Gòtic, Magento, Katuma, iWith o L’Hort de la Carmeta (Figura 26).  

Figura 26. Eines tecnològiques utilitzades per a la realització de la comanda (n=47). Font: autor.

D’aquest conjunt d’eines, el 64,6% són de codi propietari (Google, Excel), el 33,3% de codi lliure (Drupal, Aplicoop, iWith, L’Aixada, El Bròquil del Gòtic, Magento, Katuma) i el 2,1% no es defineix (L’Hort de la Carmeta) (Figura 27).

En tot cas, si tenim en compte les llicències utilitzades pels programaris que se signifiquen com de codi lliure, observem que, en el cas d’iWith, L’Aixada i El Bròquil del Gòtic, no se’n determina la llicència (Taula 8).

 

Programari Tipus de llicència
El Bròquil del Gòtic n.d
L’Aixada n.d
Aplicoop Llicència Pública General (GPL)
Katuma Llicència Pública General (GPL)
Drupal Llicència Pública General (GPL)
Magento Llicència Oberta de Software (OSL)
iWith n.d

Taula 8. Programari significat com a FLOSS i tipus de llicència aplicada.

Si fem una anàlisi dels quatre programaris desenvolupats pròpiament per al consum cooperatiu agroecològic (El Bròquil del Gòtic, L’Aixada, Aplicoop, i Katuma), observem diferències de conceptualització evolutives:

  1. El Bròquil del Gòtic és un programari desenvolupat sense una llicència d’ús determinada i utilitzat per un grup de consum (El Bròquil del Gòtic).
  2. L’Aixada és un programari desenvolupat en el marc d’un grup de consum (L’Aixada) i adoptat per altres grups de consum, que l’instal·len en els seus servidors (previ acord amb els impulsors del programari, ja que aquest no té una llicència d’ús determinada).
  3. Aplicoop és un programari de llicència lliure (GPL) que qualsevol grup que ho desitgi pot instal·lar en el seu servidor.
  4. Katuma és conceptualitzat com una plataforma cooperativa, on intervé una comunitat oberta i interdisciplinària (productors, consumidors, desenvolupadors tecnològics, investigadors, activistes, etc.) d’agents que desenvolupen un programari de llicència lliure (GPL).

Katuma, a diferència de les tres primeres solucions, té la voluntat explícita de promoure el consum agroecològic cooperatiu, es conceptualitza com un instrument d’intercooperació del sector agroecològic i, més enllà d’una eina tecnològica, té un caràcter de plataforma digital. A més, les persones que l’impulsen, més enllà de reafirmar les possibilitats d’autogestionar-se tecnològicament —a partir de tecnologia no propietària de grans corporacions, com Google—, cerquen trobar un model de sostenibilitat en el marc de l’ESS.

10.3.2 Impacte de les TIC en la comunicació de l’organització

Com hem indicat en l’anàlisi de la metodologia, a part de valorar les TIC, des de la perspectiva d’eina facilitadora de la gestió de la comanda conjunta, volem avaluar l’impacte de l’ús de les TIC com a instrument de comunicació. Per aquest motiu, hem estudiat les pàgines web on els grups i cooperatives publiquen novetats respecte a la seva activitat o notícies de l’àmbit del cooperativisme agroecològic.

L’observació ens mostra com el 91,2% d’organitzacions disposa d’un portal web. D’aquestes, el 59,6% opta per WordPress, mentre que un 22,8% ho fa per Google (Figura 28). És a dir, un 69,2% utilitza un programari amb llicència de codi lliure GNU i un 25% se serveix d’un programa propietari freeware (Figura 29).

Figura 28. Tipologia de web de continguts utilitzada pels grups i cooperatives de consum agroecològic de Barcelona (n=57). Font: autor.
Figura 29. Tipologia de llicència del programari web utilitzada pels grups i cooperatives de consum agroecològic de Barcelona (n=52). Font: autor.

En relació als continguts, en el 94,2% de webs de continguts (Figura 30) no es determina la llicència utilitzada, mentre que l’1,9% publiquen sota llicència GNU, Creative Commons (BY-NC-SA) o propietària (Copyright). Les llicències Creative Commons parteixen de l’objectiu de reduir les barreres legals per compartir els continguts i tenen un ampli ventall de possibilitats de «tots els drets reservats» a «alguns drets reservats», fins a assegurar els drets de la reproducció de l’obra (compartir igual o copyleft). Els formats més permissius són el de reconeixement d’autor (BY) i el reconeixement d’autoria i compartir igual (BY SA). Seguidament, se situen les llicències que restringeixen la possibilitat de fer obres derivades (ND) o comercials (NS). Finalment, les llicències Creative Commons més restrictives són aquelles que sumen totes les restriccions (BY ND NC). Per la seva banda, les llicències GNU es consideren llicències robustes (copyleft), ja que permeten mantenir la llibertat d’accés als continguts en tota la cadena d’usuaris, des del seu autor fins a l’usuari final. Així mateix, forcen que les obres derivades mantinguin el mateix règim de drets d’autor que l’original.

Figura 30. Tipologia de llicència dels continguts web utilitzada pels grups i cooperatives de consum agroecològic de Barcelona (n=52). Font autor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pel que fa a la freqüència en l’actualització que tenen els webs de continguts, el 48% no els actualitza, un 21,2% ho fa trimestralment, un 17,3% mensualment, un 9,6% anualment i un 3,8% setmanalment (Figura 31).

Figura 31. Freqüència de l’actualització dels continguts web dels grups i cooperatives de consum agroecològic de Barcelona (n=52). Font: autor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

10.4 Impacte de les TIC en la intercooperació agroecològica

Com hem indicat en el disseny de la metodologia, per mesurar l’impacte de les TIC en la intercooperació agroecològica, considerem clau l’anàlisi de vuit variables per valorar la relació entre: A) el nombre d’Unitats Familiars (veure apartat 10.1.2), B) els circuits de proximitat, C) el comerç just, D) la intercooperació, E) la valoració global de les TIC, F) la presència de persones alliberades (veure apartat 9.1.4), G) la participació d’intermediaris (veure apartat 10.2) i  H) la presència a les xarxes socials.

B) Circuits de proximitat: L’indicador de circuits de proximitat s’acompleix amb un nivell elevat de mitjana, sense diferència significativa entre els grups sense persones alliberades (81%) i els grups que sí en disposen (80%). Aquest nivell de compliment, segons els criteris de l’ESS, indica que les iniciatives analitzades (grups i cooperatives de consum) prioritzen la compra de productes locals. Aquest aspecte es corrobora en les entrevistes de camp semiestructurades on s’indica que ho fan perquè han realitzat una reflexió interna i existeix una política que limita la procedència dels productes que es compren, tot oferint, al mateix temps, materials de sensibilització per promoure l’economia de proximitat i l’existència d’un compromís de corresponsabilitat amb la producció local. En la gradació qualitativa del qüestionari, només queda per complir el nivell d’excel·lència: la capacitat d’influència política en òrgans de decisió per modificar estructures o legislació que enforteixi les economies locals. Tot i així, hi ha alguns grups que sí exerceixen influència política i, per tant, assoleixen nivells d’excel·lència, quelcom destacat perquè aquesta implica una acció molt més enllà de la funció pragmàtica d’un grup / cooperativa.

C) Comerç just: L’indicador de justícia social també té un grau de compliment destacat de mitjana i amb variació mínima entre grups sense (73%) i amb persones alliberades (72%). Aquest nivell de compliment, segons els criteris de l’ESS, representa que les iniciatives analitzades (grups i cooperatives de consum) intenten consumir productes de comerç Just o que garanteixen salaris dignes i la minimització d’intermediaris. Les respostes a les entrevistes semiestructurades ens indiquen que ho fan perquè s’ha realitzat un procés de reflexió interna i es considera política de l’entitat la priorització de comprar productes de comerç just o que garanteixen salaris dignes i la minimització d’intermediaris. D’altra banda, s’ofereixen materials de sensibilització per promoure la comercialització justa i es promouen canals de diàleg a l’hora d’establir els preus. De fet, molts grups de consum visiten el seu productor principal periòdicament, s’interessen pel seu projecte i el fan partícip d’assemblees. Alguns d’ells, inclús, ajuden en tasques de forta dedicació com poden ser la de sembrar o recollir la producció. Com en el criteri anterior, només no s’assoleix el criteri d’excel·lència: incidint políticament (pressió per modificar estructures o legislació) per promoure el Comerç Just. Tot i així, alguns grups/cooperatives també aconsegueixen aquest grau d’excel·lència.

D) Intercooperació: L’indicador d’intercooperació permet valorar el grau de difusió que l’organització fa dels valors i principis de l’ESS i les connexions que genera amb altres iniciatives de l’ESS. Si en els dos primers indicadors no observem diferències entre les diferents tipologies organitzatives dels grups, en aquest cas les diferències són considerables. Els grups autogestionats amb persones voluntàries assoleixen un índex de compliment de mitjana del 42%  i els que tenen alliberades d’un 84%. D’aquesta manera, i corroborat en les entrevistes semiestructurades, els grups sense persones alliberades difonen els principis i activitats de l’Economia Social i Solidària (ESS) i tenen algun proveïdor de l’ESS, mentre que els grups amb persones alliberades, a més d’aquests aspectes, busquen proveïdors de l’ESS quan es necessita un producte o servei i la majoria de proveïdors que tenen són de l’ESS. Alguns d’ells, fins i tot, aconsegueixen l’excel·lència, ja que —a més de complir els criteris anteriors— contribueixen a la creació de Mercat Social d’una forma estratègica. En definitiva, impulsant la creació de cooperatives de segon grau que intermediïn sota el paraigua de l’ESS. Aquest és el cas de la Cooperativa l’Economat Social, per exemple, amb la creació de la Cooperativa de distribució Quèviure.

E) Valoració global de l’ús de les TIC: El resultat de les respostes que donen les cooperatives i els grups de consum de la ciutat de Barcelona, respecte al nivell d’importància de les TIC en la seva operativa (Figura 32), mostra una mitjana de 7,9 sobre 10.

Bàsicament, les organitzacions entrevistades indiquen que les TIC s’utilitzen prioritàriament per a la gestió de la comanda interna amb el productor. Per tant, en l’operativa  interna de l’organització, per generar una compra conjunta i en la comunicació posterior amb cadascun dels productors.

Com estudiarem més endavant, amb un nivell menor, les TIC s’utilitzen també com a instrument de difusió d’activitats pròpies o que tenen afinitat amb els interessos i valors de la cooperativa.   

Figura 32. Gràfica de valoració de l’1 al 10 que fa cada grup/cooperativa de l’ús de les TIC (n=57) Font: autor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

H) Presència a les xarxes socials: En aquest cas, donat que volem estudiar el pes de cada agent de la intercooperació agroecològica en la potencial relació en xarxa, descrivim l’impacte de les plataformes de xarxes socials respecte a les cooperatives, els intermediaris i els productors.

Cooperatives. Els resultats mostren que el 57,9% d’organitzacions tenen algun tipus de presència a plataformes de xarxes socials (Facebook o Twitter), sense observar-se diferències rellevants —entre cooperatives amb o sense alliberades— a nivell de presència en plataformes de xarxes socials (Figura 33).

Figura 33. Cooperatives i grups de consum amb i sense presència a les pàgines web de xarxes socials (n=57). Font: autor.

Si bé és cert que les cooperatives amb persones alliberades tenen més perfils (Twitter/Facebook) oberts en percentatge, el seu ús segueix sent desigual: hi ha grups que actualitzen molt, enllaçant amb temes d’interès del sector, referenciant els seus productors, realitzant activisme tot difonent campanyes contra el TTIP, Eurovegas, l’excessiu transport de productes o el malbaratament d’aliments, entre altres continguts, mentre que hi ha grups que actualitzen molt esporàdicament o no ho fan (ni tenen perfils oberts).

 

 

 

 

 

 

 

 

Intermediaris. Pel que fa a les plataformes de xarxes socials (Figura 34), observem que el 69,2% de les organitzacions que actuen d’intermediaris tenen algun perfil obert, sent Facebook la principal xarxa social on hi tenen presència. En un segon lloc, com a xarxa més rellevant entre els intermediaris, trobem Twitter amb un 46,1%, mentre que Instagram i altres xarxes socials, com són YouTube i Google+, tenen un mateix percentatge, al voltant del 15,3%. En l’obtenció de les dades, s’ha detectat un únic cas on la informació sobre xarxes socials a la pàgina oficial de referència és incompleta. Entenem com informació incompleta aquella que dificulta la visibilització de tots els perfils socials a l’espai de referència (web, blog oficial) i/o que té un enllaç amb error.

Figura 34. Intermediaris amb i sense presència a les plataformes de xarxes socials (n=13) Font: autor.
Figura 35. Productors amb i sense presència a les plataformes de xarxes socials (n=157). Font: autor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Productors. Observant la presència dels productors a les plataformes de xarxes socials (Figura 35), veiem com un 62,4% és present a través de la plataforma Facebook.

Situant-se Twitter, de nou, en el segon lloc amb un 36,9%, seguit de prop pel 28% dels productors que aposten per estar presents a Instagram. Destaca aquí també el pes que assumeixen altres xarxes socials, amb un 14,6%, on s’inclouen perfils de productors a YouTube, LinkedIn o Flickr, amb menor rellevància.

Del conjunt de la mostra analitzada, destaca La Tavella com el productor amb major presència en les plataformes de xarxes socials, amb perfils a Facebook, Twitter i Instagram (principals plataformes analitzades), però també a Flickr, YouTube, Pinterest i Prezi. Dins de la categoria ‘d’altres’, és interessant observar la utilització que fan cerveses com Jota-Ka i Espiga, difonent ambdues la seva presència a Untappd, una xarxa social per a les persones amants d’aquesta beguda que convida els consumidors i consumidores a compartir la seva cervesa preferida mitjançant registres [check-in]. A més, igual que hem observat en el cas dels intermediaris, els productors presenten problemes a l’hora de connectar el conjunt de la seva comunitat online a través del seu web, blog oficial. D’aquesta forma, en un 26,75% dels casos la informació és incompleta; és a dir, falta l’enllaç com a mínim a una xarxa social on el productor és present i/o l’enllaç des del web de referència dóna error. Igual que en el cas dels intermediaris, en més de ¾ dels casos, aquesta informació incompleta es correspon més amb la no presència dels enllaços a les plataformes de xarxes socials que a un error. No obstant això, aquest percentatge és força rellevant en representar més del ¼ de la mostra i deixa entreveure la feina que aquestes organitzacions tenen encara per fer, des de l’àmbit de la comunicació i el màrqueting.

Figura 36. Comparativa de presència (verd) i no presència (marró) a plataformes de xarxes socials entre cooperatives (n=56), intermediàries (n=13) i productores (n=144). Font: autor.

 

 

 

 

Respecte a la gràfica comparativa de la mitjana aritmètica de la presència a les plataformes de xarxes socials entre cooperatives, intermediaris i productors (Figura 36), s’evidencia el menor interès de les cooperatives (56,1%) per difondre la seva activitat en relació als productors (62,4%) i als intermediaris (69,2%).

Per valorar la relació entre A) el nombre d’Unitats Familiars, B) la proximitat, C) el comerç just, D) la intercooperació, E) la valoració global de les TIC, F) la presència de persones alliberades, G) la participació d’intermediaris i H) la presència a les xarxes socials, hem fet una anàlisi de correlacions entre aquestes variables.

 

 

Es pot observar a la taula de correlacions (Taula 9) que, en general, el comportament de les variables és molt independent. Així, malgrat alguns valors s’enfilen per sobre de 0,5 (per exemple, en la correlació entre nombre d’Unitats Familiars i la participació de persones alliberades a l’organització), les correlacions són escasses i quan succeeixen tenen valors relativament baixos.

Això té, al nostre parer, una doble interpretació que, de fet, va en el mateix sentit. Per una banda, que la construcció de les variables és prou bona, atès que no recullen informació redundant. D’altra banda, la constatació que molt probablement —i tal com corroboren les entrevistes— són variables que depenen d’aproximacions i decisions molt independents en la seva naturalesa, ja sigui perquè beuen de valors diferents o perquè en la seva implantació —com el cas de les mateixes TIC— calen unes estratègies i capacitats diferents de les que altres variables requereixen.

UF PR CJ ICO TIC ALL IME XS
Unitats familiars
Proximitat 0,12
Comerç just 0,24 0,54
Intercooperació 0,41 0,25 0,09
TIC 0,19 -0,04 -0,05 0,16
Alliberades 0,63 0,10 0 0,49 0,11
Intermediació 0,38 0,04 0,17 0,15 0,28 0,07
Xarxes Socials 0,12 0,10 -0,02 0,29 0,18 0,27 -0,18

Taula  9. Correlació de variables en estudi. Tots els valors significatius al 95%. Font: autor.

En aquest sentit, la independència de l’ús de les TIC i la presència en plataformes de xarxes socials s’explicaria per la naturalesa més orientada a la gestió de les primeres, mentre que les segones tenen un component més orientat a la comunicació.

Al mateix temps, com ja havíem avançat prèviament, observem que els valors més elevats de correlació es produeixen entre les variables Unitats Familiars i la presència d’alliberades. Per tant, podem assenyalar que les organitzacions amb persones alliberades tendeixen a tenir més membres. Així mateix, l’anàlisi de correlació també destaca, com a valors més significatius, el vincle entre la intercooperació i el nombre d’Unitats Familiars i la intercooperació i la presència de persones alliberades. És a dir, hi ha una correlació positiva entre la presència de persones alliberades, el nombre de membres d’una cooperativa i la seva capacitat per intercooperar amb altres organitzacions de l’àmbit de l’ESS.

10.5 Impacte en el vincle amb els Circuits Curts de Comercialització

L’anàlisi de la variable Circuits de proximitat té un nivell d’acompliment del 81%  de mitjana entre les cooperatives i grups de consum participants (n=57). Aquesta puntuació determina que, en la seva mitjana, les cooperatives i grups de consum, prioritzen comprar/vendre productes o serveis locals, han fet una reflexió interna i existeix una política que limita la procedència dels productes o subministres que es compren/vénen, ofereixen materials de sensibilització per promoure l’economia de proximitat i existeix un compromís de corresponsabilitat amb la producció local. La distància geogràfica mitjana dels proveïdors de les cooperatives assenyalen un recorregut de 278,7 km.

Figura 37. Nivell d’acompliment de l’indicador circuits de proximitat de les cooperatives i grups de consum (n=57). Font: autor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Així mateix, 8 cooperatives (Figura 37) assoleixen el màxim grau d’excel·lència, ja que, a més dels aspectes referenciats, influencien políticament en òrgans de decisió per modificar estructures o legislació que enforteixin les economies locals. Aquest és el cas, per exemple, de la cooperativa Can Pujades de Vallvidrera, sorgida l’any 2010 a partir de la mobilització popular de  l’enderroc de la masia Can Pujades l’any 2008, i que té un fort compromís amb l’articulació política per a la defensa dels productors de la Serra de Collserola, alguns dels quals formen part de la cooperativa de consum agroecològica.

L’anàlisi de xarxa (Figura 38), a partir d’un diagrama de xarxa realitzat amb el programari Gephi, ens permet observar les relacions entre cooperatives de consum (blau), intermediaris (vermell) i productors (taronja).  

En la taula de nodes de la xarxa ordenats per nombre de connexions i centralitat (veure Annex A.5) observem com les cooperatives Mespilus i L’Aixada són les que tenen més connexions entre les organitzacions de consumidors i en el conjunt de l’estudi. Mentre que Formatges de Puigcerver i Cal Valls són els productors amb més presència entre les cooperatives. Cal fer notar la posició de centralitat del productor Selvatana que té només 9 grups o cooperatives com a clients, però de gran pes a la xarxa. També és destacable que les dues organitzacions intermediàries més ben posicionades, Quèviure i Món Verd, s’ubiquen en la 30a i 43a posicions de la xarxa.

Figura 38. Representació de la xarxa de relacions en l’activitat dels grups i cooperatives de consum de la ciutat de Barcelona (blau) amb productors (vermell) i intermediaris (taronja).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

10.6 Impacte en el vincle amb l’Economia Social i Solidària

10.6.1 Grups i cooperatives de consum

Respecte al vincle de les cooperatives amb l’ESS, observem que totes les organitzacions estudiades en formen part ja que compleixen, a diferents nivells, els indicadors establerts per a la seva avaluació. Cal fer notar que els indicadors són de caràcter qualitatiu i es defineixen a partir d’una guia de gradació de compliment. Els resultats de cada indicador poden anar de 0 (no compliment) a 5 (excel·lència). Per exemple, si una organització no mostra cap prioritat pel consum de productes justos socialment, no complirà el criteri de comerç just. En canvi, la següent escala de gradació determinarà el nivell de compliment d’aquest criteri:

  1. S’intenten consumir productes de comerç just o que garanteixen salaris dignes i la minimització d’intermediaris.
  2. S’ha fet una reflexió interna i es considera política de l’entitat la priorització de comprar / vendre productes de comerç just o que garan- teixen salaris dignes i la minimització d’intermediaris.
  3. S’ofereixen materials de sensibilització per promoure la comercialitza- ció justa.
  4. Es promouen canals de diàleg a l’hora d’establir els preus d’intercanvi de béns o serveis.
  5. Es participa en incidència política (pressió per modificar estructures o legislació) per promoure el comerç just.

Aquest esquema es repeteix amb la resta d’indicadors (Annex A.3). En el cas de les cooperatives entrevistades, la mitjana aritmètica de cada un dels criteris, mostra que tots els indicadors, amb diferents gradacions, es compleixen (Figura 39).  

Figura 39. Mitjana aritmètica de compliment dels indicadors de l’ESS per part de les cooperatives i grups de consum (n=57). Font: Pam a Pam.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En tot cas, si fem una observació més acurada, determinem tres grups segons la mitjana de compliment:

  • Forquilla salarial equitativa, democràcia interna, proximitat, transparència, gestió de residus, criteris ecològics i comerç just, amb un compliment superior al 70%, són criteris d’excel·lència en les cooperatives i grups de consum.
  • Participació en altres xarxes, intercooperació, desenvolupament personal, equitat de gènere i programari lliure tenen un compliment mig (entre el 30 i el 70%).
  • Eficiència energètica, integració social i finances ètiques, amb un percentatge inferior al 30%, tenen un compliment mínim. És a dir, a diferent nivell, totes les organitzacions estudiades acompleixen els criteris d’avaluació de l’ESS (veure Annex A.3).

10.6.2 Organitzacions intermediàries i productors

Les organitzacions intermediàries de les cooperatives que tenen formes jurídiques variades (Cooperatives, Societats Autònomes, Societats Limitades i Associacions o persones amb règim d’autònoms) i el 71,42% (7 intermediàries) també acompleixen els criteris d’avaluació del Pam a Pam (Figura 40).

Figura 40. Mitjana dels nivells de compliment dels criteris de l’ESS dels intermediaris que en formen part (n=13). Font: Pam a Pam.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En el cas de les intermediàries, observem que hi ha dos nivells en la mitjana de compliment :

  • Forquilla salarial, participació, comerç just, proximitat, criteris ecològics, transparència, gestió de residus, desenvolupament personal, democràcia interna i intercooperarció, amb un nivell de compliment del 50% o superior.
  • Equitat de gènere, programari lliure, finances ètiques, integració social i eficiència energètica, amb un nivell de compliment inferior al 50%.

De totes maneres, igual que les cooperatives i grups de consum, els intermediaris —en el seu conjunt— són organitzacions clarament vinculades a l’Economia Social i Solidària.  

Pel que fa als productors, observem que, en l’actualitat, només el 6,3% s’avalua a través dels criteris de l’ESS definits pel Pam a Pam. Els criteris ecològics, la transparència i la proximitat en són els criteris amb més compliment, mentre que la utilització de programari lliure, la integració social o les finances ètiques, reben una puntuació inferior. Entenem aquí que, per la baixa mostra de població que ha realitzat el qüestionari, aquest percentatge no és representatiu però fa notar una certa pertinença, amb major o menor grau, dels productors a l’ESS.

10.6.3 Comparativa d’acompliment entre cooperatives i organitzacions intermediàries

La gràfica comparativa de les mitjanes aritmètiques de l’acompliment dels criteris de l’ESS entre cooperatives i intermediaris (Figura 41) ens mostra que, respecte als tres indicadors que centren el nostre estudi, les cooperatives acompleixen millor els criteris de proximitat (81% vers el 67%) i comerç just (72% vers el 70%), mentre que els intermediaris, el d’intercooperació (50% vers el 44%). Malgrat que les diferències no són significatives, els resultats mostren un reforç de les cooperatives vers els CCC, especialment, i la justícia social de la producció, lleugerament; mentre que els productors afavoreixen més la intercooperació entre agents.

Figura 41. Comparativa de compliment dels criteris de l’ESS entre cooperatives (n=13) i intermediaris (n=144). Font: Pam a Pam.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

10.7 Impacte en la participació en Moviments Socials i acció tecnopolítica

10.7.1 Resultats del vincle amb els Moviments Socials

Anàlisi de la relació entre variables (Correlació)

Apliquem una anàlisi de correlacions Pearson (Taula 10) per avaluar la relació existent entre les variables: compromís social i polític global del grup, afinitat amb la ideologia del moviment 15M, ús de les TIC per a l’activisme polític, grau de vinculació del grup amb el 15M i grau de vinculació individual amb el 15M. Aquest conjunt de variables ens permeten determinar la politització de l’organització, la identificació amb el moviment 15M, els nivells i els tipus de participació (individual i grupal) durant el moviment i el paper de les TIC en l’articulació política de la cooperativa.  

Compromís Ideologia Tecnologia Vinculació Grup Vinculació Individual
Compromís
Ideologia 0,32
Tecnologia 0,24 -0,10
Vinculació Grup 0,38 0,18 -0,06
Vinculació Individual 0,29 0,30 -0,06 0,39

Taula 10. Importància dels factors qüestionari TIC-15M. Matriu de correlacions  (significativitat a partir de 0,7). Font: autor.

Un cop avaluada la correlació, no identifiquem cap combinació de variables amb una relació significativa (índex de correlació superior a 0,7).

Reducció de variables a factors (Anàlisi factorial)

A la vista de la correlació existent entre variables, apliquem una anàlisi factorial de rotació dels components principals a través del mètode Varimax que ens permet minimitzar el nombre de variables, tot creant noves variables (factors) que són combinació lineal de les variables originals i que estan correlacionades entre elles. Un cop estimades les funcions lineals, conservem 3 factors per restituir la informació original d’acord amb els criteris de restitució mínima (% variació acumulada> 70 %) i criteri de Kaiser (Valor Propi superior a 1).

 


Anàlisi factorial d’indicadors

Factor 1

Factor 2

Factor 3

Factor 4

Factor 5
Desviació estàndard / Valor Propi 1,39 1,07 0,91 0,80 0,67
Percentatge de variància 0,39 0,23 0,17 0,13 0,09
Percentatge de variància acumulada 0,39 0,62 0,78 0,91 1,00

Taula 11. Importància dels factors qüestionari TIC-15M (Anàlisi factorial de rotació Varimax). En verd els valors més destacats. Font: autor.


Els factors queden correlacionats amb les variables originals de la següent manera.

Factor 1 -> Compromís, Vinculació del grup amb el 15M i Vinculació individual amb el 15M.
Factor 2 -> Tecnologia.
Factor 3 -> Ideologia.

 

Compromís Ideologia Tecnologia Vinculació Grup Vinculació Individual
Factor 1 0,73 0,62 0,02 0,71 0,72
Factor 2 -0,43 0,21 -0,94 0,08 0,20
Factor 3 0,09 0,71 0,03 -0,53 -0,17

Taula 12. Correlació entre les variables del qüestionari TIC-15M  i els factors rotats (Anàlisi factorial). Font: autor.

La relació amb el moviment 15M podria sintetitzar-se en tres factors: Compromís / Vinculació, Tecnologia i Ideologia. És a dir, el grau del compromís social i polític del grup i el seu vincle amb el 15M (grupal i/o individual), la importància que l’organització dóna a les TIC per a l’activisme polític (Tecnopolítica) i el nivell d’afinitat amb els valors del moviment 15M.

Identificació de grups d’individus (Anàlisi clúster)

Mitjançant l’anàlisi clúster jeràrquica busquem «n» grups homogenis (per n = 1, 2, 3 …), on cada un dels individus tingui característiques el més similars possibles amb la resta d’individus del grup i sigui el més diferent possible respecte a la resta de grups. Per a això, prenem com a referència la distància euclidiana existent entre cadascun dels individus i la resta amb l’objectiu d’identificar el grup al qual es podria assignar cadascun d’ells.

Apliquem una anàlisi clúster jeràrquica (Taula 13) sobre les variables «Compromís», «Tecnologia», «Ideologia», «Vinculació amb l’individu» i «Vinculació amb el grup» per tenir una primera aproximació descriptiva de com els individus tendeixen a agrupar-se.

 

Compromís Ideologia Tecnologia Vinculació Grup Vinculació Individual
Factor 1 0,73 0,62 0,02 0,71 0,72
Factor 2 -0,43 0,21 -0,94 0,08 0,20
Factor 3 0,09 0,71 0,03 -0,53 -0,17

Taula 13. Clúster sobre les variables del qüestionari TIC-15M. En gris els valors més destacats.

La mitjana de les variables de cada clúster ens permet conèixer millor cada grup d’organitzacions, determinant les característiques que els són comunes i, així, batejar-les amb una denominació específica.

Un cop estudiat el resultat de l’anàlisi clúster jeràrquica, reduïm la solució en tres grups per al clúster de k-mitjanes pel fet que:

  • Tres grups presenten una distribució de mides similar i amb un nombre d’individus prou rellevant com per extreure conclusions.
Clúster 1 16
Clúster 2 6
Clúster 3 15

Taula 14. Mida dels clústers. Font: autor.

  • Mostra resultats diferenciats pel que fa a les variables «Compromís» i «Vinculació amb el grup», que permeten perfilar hàbits de col·laboració diferents.
Compromís Ideologia Tecnologia Vinculació Grup Vinculació Individual
Clúster 1 6,00 7,69 8,50 1,06 6,13
Clúster 2 1,83 7,00 6,83 1,17 5,67
Clúster 3 6,73 8,07 8,27 5,20 8,27

Taula 15. Mitjana de les variables del qüestionari TIC-15M per clúster. En verd els valors més destacats.  Font: autor.

Caracterització dels clústers respecte a variables de Pam a Pam (Anàlisi ANOVA)

Apliquem l’Anàlisi de la Variància (Taula 16) per avaluar l’existència de diferències en la mitjana de les variables del qüestionari de Pam a Pam respecte als diferents valors que pot prendre el factor clúster (1 a 3).
Atès que el valor P és superior a 0,05 (que és el nivell de significació que s’utilitza habitualment per fer contrastos d’hipòtesis) hem d’acceptar la hipòtesi nul·la del contrast que estem fent (Ho: la valoració mitjana per als diferents segments és la mateixa).

Variables qüestionari
Pam a Pam
Clúster 1 Clúster 2 Clúster 3 Signif. ANOVA

(p-valor)

Criteris ecològics 7,90 8,0 8,0 0,96
Eficiència energètica 2,20 3,00 3,10 0,70
Gestió de residus 7,6 8,00 8,1 0,21
Software lliure 5,10 3,60 4,9 0,71
Equitat de gènere 3,00 5,00 2,8 0,07
Democràcia interna 9,60 10,00 10 0,31
Professió personal 4,10 5,30 4,3 0,61
Nivells salarials 10,00 10,00 10,00 0,07
Cooperació 5,00 4,30 5,10 0,85
Finances ètiques 1,40 1,60 1,70 0,85
Comerç just 7,40 7,00 7,90 0,38
Participació 7,10 4,60 5,5 0,19
Proximitat 8,4 7,7 8,3 0,27
Integració social 2,1 2,0 1,90 0,92
Transparència 7,8 8,0 8,1 0,57

Taula 16. Contrast d’igualtat de les mitjanes de les variables per clúster d’acord amb una anàlisi de la Variància (ANOVA). Font: autor.

10.7.2 Anàlisi de la participació en el moviment 15M

Les cooperatives i grups de consum analitzats tenen un grau important de compromís social i polític (56%). Aquesta connexió es demostra amb l’alta afinitat amb la ideologia del moviment 15M (78%) i l’alt grau d’implicació de les persones que formen part dels grups (69%). No obstant això, es confirma que, a nivell de grup, el grau d’implicació, en general, és baix (27%).

La corba de constitució dels grups creats a partir de 1993 té un pic de creixement rellevant l’any 2011, quan, durant el mes de maig, es va produir el 15M. Segons les respostes recollides durant les entrevistes realitzades, la creació de nous grups de consum, en alguns casos, pot vincular-se directament a la influència del 15M. Aquest és el cas, per exemple, de 30 Panxes, on la trobada a la plaça entre dues persones que eren a la llista de clients d’una botiga agroecològica, que havia conclòs la seva activitat, va facilitar-ne la seva creació. En altres casos, tot i que el grup fos creat durant el 2011, no es pot vincular directament a una acció o trobada succeïts a la plaça. En qualsevol cas, els grups i cooperatives de consum entrevistats i creats aquest any reconeixen el moviment com un catalitzador per a les persones que l’integren en la seva condició d’activistes. Pel que fa als grups fundats abans del 15M, el vincle amb el moviment té un caràcter divers. De tota manera, tots els grups entrevistats, fundats pre, durant i post 15M, vinculen el seu compromís social i polític amb el barri i les seves causes.

La baixa correlació de les principals variables (compromís social i polític, coincidència ideològica amb el 15M, vinculació grupal i individual amb el 15M, intensitat d’ús de les TIC) ens indica la seva relativa independència i, en conseqüència, el seu gran valor explicatiu.

Agrupats a través de l’anàlisi factorial, trobem tres factors que podem considerar significatius. Un primer factor que agrupa la vinculació amb el 15M (tant col·lectiva com individual) i el compromís social i polític; un segon factor que remarca la intensitat d’ús de la tecnologia en les cooperatives de consum cooperatiu; i un tercer factor que recull la coincidència ideològica amb el 15M. Crida especialment l’atenció aquest primer factor, que agrupa la vinculació amb el compromís social en lloc de la coincidència ideològica amb el 15M, que semblaria més intuïtiu.

No obstant això, aquesta troballa ens sembla més lògica amb el que hem exposat en el nostre plantejament teòric, així com el metodològic. Allò que aquest factor estaria explicant no és un «sentiment 15M», sinó el grau d’activisme: una persona és activista comprometent-se amb la cooperativa, alhora que comprometent-se amb el moviment 15M, mentre que la ideologia (entesa com simpatia, amb o sense acció) va a part.

El següent grup d’anàlisi ―el clúster jeràrquic i el clúster de k-mitjanes― ens ajuda a agrupar les cooperatives segons el seu «comportament». Amb els resultats definim tres tipus de cooperativa:

  • Cooperativa tradicional (clúster 2): el grup empatitza amb el 15M, però no participa de forma grupal en el moviment i només mitjanament de forma individual, amb el que entenem que el seu objectiu no està tan polititzat. D’altra banda, el seu ús de les TIC és mitjà i sensiblement menor que el de les altres cooperatives.
  • Cooperativa en xarxa (clúster 1): la cooperativa ha incorporat fortament les TIC, així com una simpatia amb el 15M. El seu compromís social és mitjà, molt més elevat que en la precedent, i els seus membres s’incorporen notablement al moviment 15M, encara que gairebé exclusivament de forma individual.
  • Cooperativa activista (clúster 3): semblant a l’anterior en la incorporació de les TIC, compromís social (una mica més gran) i simpatia amb el 15M. Es diferencia de l’anterior, però, en la seva major participació grupal en el 15M, probablement per l’estirada de l’elevadíssima participació individual.

En resum, la cooperativa tradicional té un baix compromís social i incorporació de les TIC, així com una moderada participació individual; la cooperativa en xarxa afegeix un major compromís social i ús de les TIC; i l’activista suma la vinculació de grup i una molt més gran vinculació individual.

L’anàlisi de caracterització a través de la ANOVA no ens aporta cap diferència significativa entre els tres tipus de cooperativa en cap de les 15 dimensions escollides. És a dir, ens trobem davant tres tipus de cooperativa que tenen comportaments significativament diferents tot i ser essencialment semblants en les seves característiques. No hi ha motius per pensar que les cooperatives s’hagin decantat cap a diferents comportaments o aproximacions al factor 15M a causa del seu disseny institucional, o a principis diferents.

La diferència entre els diferents graus de compromís social i polític, que coincideix amb les diferències entre l’adopció de les TIC, ens fa sospitar que hi pugui haver una relació entre totes dues. Si bé no es pot afirmar amb rotunditat, no nega la hipòtesi d’un activisme de naturalesa tecnopolítica en dos tipus de cooperativa. Fem notar, en aquest moment, que aquests dos grups sumen 31 dels 37 casos estudiats, és a dir, el 84% de la mostra. Sense arribar amb això a contrastar la hipòtesi ―les dades són febles i la mostra petita―, sí que sembla que la tendència és clara: una aclaparadora majoria de cooperatives semblen estar alineades amb la tesi d’un cooperativisme com a activisme tecnopolític.

D’altra banda, algunes de les cooperatives i grups de consum tenen la seva seu en un local amb altres entitats, formant un ateneu. En aquests casos, l’aproximació al 15M es produeix com a part del col·lectiu d’entitats que conformen l’ateneu. Aquest és el cas, per exemple, del grup El Borró, situat a l’Ateneu l’Harmonia, Casal de Sant Andreu. El compromís social i polític, amb caràcter local, es reforça amb la pròpia essència de l’activitat econòmica dels grups, que tenen en el consum de productes de proximitat un dels seus punts forts (82%, segons els criteris de l’ESS definits pel Pam a Pam). Un consum vinculat a una consideració per la justícia social de tot el procés d’elaboració i comercialització del producte (75%, segons els criteris de l’ESS definits pel Pam a Pam).

Si situem l’atenció en la pròpia organització, també observem llaços importants entre les cooperatives i el moviment 15M. L’autogestió, en termes d’equitat en la dedicació i la distribució de tasques a través de comissions que caracteritzen les cooperatives, i la presa de decisions horitzontal a través d’assemblees conformen també el funcionament del 15M. Tenint en compte que la participació en el moviment social per part dels integrants de les cooperatives es produeix a nivell individual, podem establir que la dinàmica de funcionament es retroalimenta.

En relació a l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) veiem una correlació entre la importància que tenen per al funcionament de la cooperativa (82%) i, també, per a gran part d’aquelles persones que van participar al 15M (70%). Aquest és un aspecte especialment rellevant, si considerem que, segons un recent informe publicat per la Mobile World Capital, «La bretxa digital de la ciutat de Barcelona» (2016), les cooperatives, com a part del teixit associatiu de la ciutat, fan servir les TIC per a la participació en moviments socials de forma estable entre totes les edats: 23% a la franja de 16 a 24 anys, 30% en la de 25 a 34, 26% en la de 35 a 44, 24% en la de 45 a 54, 26% en la de 55 a 64 i 21% en la de 65 a 74. És a dir, l’ús d’Internet per a la participació en moviments socials i associatius implica entre el 20% i el 30% de la ciutadania de totes les edats. De fet, segons l’estudi referit, aquest és l’indicador que menys diferència intergeneracional genera en la valoració de la bretxa digital a la ciutat.

El conjunt d’anàlisi de les dades resultants del treball de camp ens permet extreure dos aspectes claus respecte a la formulació de la nostra hipòtesi que treballarem en el següent capítol de conclusions. Per una banda, la reformulació de la intercooperació agroecològica a partir de l’impacte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, un aspecte clau per analitzar les possibilitats d’escalabilitat d’aquest model de consum. Per una altra banda, la reformulació de les noves cooperatives de consum agroecològic de plataforma impacta en benefici de la promoció dels Circuits Curts de Comercialització, l’Economia Social i Solidària i la participació en els Moviments Socials.