Capítol 11. CONCLUSIONS

En la introducció d’aquest projecte hem indicat l’evolució que ha tingut l’aproximació al nostre objecte d’estudi. Primerament, vàrem centrar l’atenció de la nostra recerca en l’impacte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en l’activitat dels productors en l’àmbit rural (Espelt, 2011); seguidament, en l’ús de les TIC en una cooperativa de consumidors rural (Espelt, 2013); a continuació, en l’impacte de les TIC en els Circuits Curts de Comercialització (CCC) en àmbit urbà (Losantos i Espelt, 2013) i, finalment, aquesta tesi doctoral se centra en els consumidors de l’àmbit urbà. En definitiva, de situar l’atenció en els productors i l’àmbit rural, evolutivament, derivem cap a situar el centre d’atenció en els consumidors i l’àmbit urbà. Un cop arribats al final d’aquest recorregut, amb la suma de les diferents conclusions de cada etapa, podem afirmar que, en termes de cooperació agroecològica i ús de les TIC, el doble redireccionament, de l’àmbit rural a l’àmbit urbà i dels productors als consumidors, ens ha permès la possibilitat d’obtenir unes conclusions, en termes d’intercooperació agroecològica, més sòlides.

D’aquest recorregut, podem concloure que la intercooperació agroecològica de plataforma ha estat fins ara més potent entre les persones consumidores que entre les productores. El fet que en l’àmbit urbà hi ha una massa de persones consumidores més gran, concentrada en un mateix espai geogràfic, sembla determinant per a la intercooperació agroecològica a través de les TIC. De fet, les dades de l’evolució del nombre de grups i cooperatives del nostre espai de treball reforcen aquest aspecte: de les 36 organitzacions identificades l’any 2009 a Barcelona per Ubasart et al., hem passat a les 57 actuals. Al mateix temps, aquesta evolució succeeix en una ciutat amb una forta tradició cooperativa i on els grups i les cooperatives de consum agroecològics moderns tenen més de 25 anys de recorregut. Com hem observat, aquesta evolució de les cooperatives és força homogènia pel que fa al model d’expansió però, també, permet mostrar peculiaritats rellevants.      

De totes maneres, prèviament, hem d’emmarcar l’acció de les cooperatives de consum agroecològic en el conjunt de pràctiques d’«innovació social» (Blanco et al., 2015) o «pràctiques socials autogestionades» (Miró, 2015) i la seva capacitat per crear alternatives econòmiques al capitalisme (Schor, 2011) i influir socialment i políticament en el marc de la transformació de la ciutat (Conill et al., 2011). Com apunta Nel·lo en l’assaig «La ciutat en moviment: Crisi social i resposta ciutadana», observem que determinades zones de Barcelona, ​​amb més capital social de la seva població, en termes de varietat i capacitat d’autogestió social, generen més cooperatives i grups de consum agroecològic. Els resultats del nostre estudi reforcen el paper la ciutadania en barris com la Vila de Gràcia i el Poblenou, ja destacats per Blanco et al., (2015) i Nel·lo (2015), com a motor de transformació de la ciutat, gràcies al seu capital social més elevat.

Els resultats de la investigació determinen que, en el cas de Barcelona, el model tipus de grup o cooperativa de consum és el  d’una organització de menys de 25 UF, constituïda com una associació i amb un alt nivell de compliment dels valors que promou l’agroecologia i l’Economia Social i Solidària (ESS), és a dir, el cooperativisme agroecològic. Al mateix temps, veiem com l’ús de les TIC és rellevant per a l’operativa de l’entitat i que hi ha una dependència significativa del conjunt de serveis que ofereix Google. El compromís polític i social de l’organització és notable i es configura a partir de la seva pròpia activitat de consum cooperatiu agroecològic i, en el cas concret d’algunes persones que formen part del grup, a través de la seva participació a títol individual en Moviments Socials. Al mateix temps, la capacitat d’intercooperació del grup és limitada i el recolzament de les TIC, en el marc del cooperativisme de plataforma, per augmentar la interacció entre agents i així aconseguir una millor escalabilitat del model, és modest. De totes maneres, la complexitat de la població d’estudi ens permet una lectura més detallada i valuosa dels resultats del nostre projecte.

Una primera conclusió evident és que, més enllà de la seva escala, les cooperatives i grups de consum contribueixen a la promoció d’una alternativa de consum agroalimentària majoritària que, actualment, està en mans de deu corporacions a nivell mundial (Hoffman, 2013; Khoury et al., 2014). El cooperativisme agroecològic, en el seu conjunt, fomenta un consum social i ambientalment més responsable (Mauleón, 2009; Simón Fernández et al., 2012; Vivas, 2014).

En la definició de les cooperatives i grups de consum agroecològics articulàvem una doble aproximació: la seva pertinença als CCC i la connexió amb els valors que promou l’ESS.

Per una banda, en referència als CCC (binomi de proximitat i desintermediació), les dades del càlcul de la distància geogràfica mitjana dels proveïdors de les cooperatives assenyalen un recorregut de 278,7 km respecte als 3.827,8 km de mitjana en què se situa el consum de productes alimentaris que consumeix el conjunt de la ciutadania espanyola (Simón Fernández et al., 2012). D’altra banda, el consum de productes directe de productor és del 90,7%. En definitiva, els dos elements que caracteritzen la pertinença als CCC (Venn et al. 2006; Maréchal 2008; Binimelis i Descombes, 2010), la proximitat i la desintermediació dels productes consumits, es compleixen.

El conjunt d’observacions realitzades mostra com l’associació als CCC està reforçada per la promoció que les nostres entitats fan de l’agroecologia. És a dir, no només es promou el consum de productes de proximitat, ecològics i sense intermediaris, sinó que es promou la justícia social de tota la traçabilitat de l’aliment: producció, transformació, distribució i comercialització, situant la persona i no el capital en el centre de l’economia (Altieri, 2002; Badal et al., 2010; Martín-Mayor, Homs i Flores-Pons, 2017). D’aquesta manera, les organitzacions estudiades contribueixen a una major conscienciació de la importància de la Sobirania Alimentària i «la fi de la societat pagesa» (Majoral, 2006) que, amb la desaparició constant de petites i mitjanes finques agrícoles, té a Catalunya una tendència molt aguda (Robert Aragay, 2013; Duch i Soler, 2015).

Com hem observat, la voluntat de promoure un consum local, autosuficient i allunyat dels mercats globals de les nostres organitzacions té també una raó mediambiental. De fet, el model de consum alimentari imperant en l’actualitat esdevé com una de les amenaces de l’impacte del canvi climàtic a Catalunya (Generalitat de Catalunya i IEC, 2016). Aquest element, el de l’emancipació comunitària per a la lluita contra el canvi climàtic, situa les cooperatives i els grups de consum agroecològics en comunió amb altres moviments de caràcter global, com la xarxa de ciutats en transició (Hopkins i Pinkerton, 2009) que té un fort arrelament al Regne Unit.        

La connexió entre els valors del cooperativisme i de l’agroecologia referma el vincle de les nostres organitzacions amb els criteris de l’ESS. Com ja hem assenyalat en l’exposició dels resultats, el conjunt de col·lectius estudiats compleixen significativament tots els criteris definits per Pam a Pam, que contemplen l’avaluació social, econòmica i ambiental de cada una de les iniciatives. Aquesta dada és especialment rellevant perquè, com hem indicat a la metodologia, els criteris definits per Pam a Pam tenen un grau de compliment mínim que garantitza que una organització pertany al grup d’entitats de l’ESS. Per tant, el nivell d’assoliment de cada un dels indicadors, assenyala el grau d’excel·lència. De totes maneres, si ens centrem en els tres criteris de l’ESS claus del vincle entre CCC i ESS (proximitat, comerç just i intercooperació), ens adonem que, mentre els dos primers es compleixen amb un nivell superior al 70%, tant en organitzacions amb persones alliberades com voluntàries, en el cas de la intercooperació (clau per al creixement del Mercat Social, Garcia, 2002; Fernàndez i Miró, 2016; Suriñach, 2017) té una rellevància significativament diferencial entre ambdues: 84% en organitzacions amb persones alliberades, respecte al 42% de les voluntàries. Per tant, trobem aquí un nou indicador que reforça la presència de persones alliberades per a l’expansió d’un consum basat en els valors de l’ESS. Aquest aspecte és especialment rellevant perquè els grups que funcionen amb alliberades no tenen topall definit de creixement, com és el cas de la majoria que funcionen només a través de la tasca voluntària dels seus membres. D’altra banda, cal assenyalar que la presència d’intermediaris no debilita la potenciació del Mercat Social, ja que un 71,42% de les organitzacions estudiades que gestionen entre productors i consumidors pertanyen també a l’ESS.

Un aspecte clau de la definició dels grups i cooperatives de consum agroecològics, a diferència de les organitzacions mercantils tradicionals, és la seva capacitat per autogestionar-se, en la línia que apunten Martínez i Álvarez (2008) i Askunze (2013, 2007). Els resultats d’aquesta recerca mostren que l’activitat relacional de consum que realitzen aquestes organitzacions (el 91,2% d’elles només a través de la tasca voluntària de les persones que en formen part) és amb productors i intermediaris. En tot cas, el grup minoritari d’organitzacions, les que tenen persones alliberades (8,8%) compten amb un nombre major de membres (71,5% de mitjana, respecte al 28,8% dels grups que no tenen alliberades). Per tant, podem concloure que les organitzacions que funcionen amb persones alliberades tenen un potencial més ampli, en relació al nombre de consumidors, que les que funcionen només a través de la tasca de voluntàries. En resum, sense ser concloents, ja que poden haver-hi altres factors socioculturals i històrics que ens exigeixen ser cautelosos a l’hora d’extrapolar els resultats, les dades obtingudes en aquesta recerca ens apunten clarament que els grups amb persones alliberades tenen una capacitat per escalar l’impacte del cooperativime agroecològic més evident que les que només funcionen amb voluntàries.

En el marc teòric hem observat el component polític del consum cooperatiu agroecològic, en tant que moviment social i polític alternatiu al derivat de la lògica capitalista Laville (2009), Coraggio (2009),  Arruda (2005, 2004) i Guerra (2009). En el cas de les organitzacions estudiades, veiem com els índexs de participació en Moviments Socials a nivell de grup són baixos i a nivell individual alts. Tot i això, com recullen algunes de les persones dels grups entrevistades, el període del moviment 15M va ser un procés d’autoafirmació de la seva condició d’activistes i una fase òptima per explicar els valors i el funcionament de l’organització a altres veïns i veïnes del barri, millorant, en aquest cas, l’arrelament amb l’entorn més proper.

Així doncs, el resultat de la investigació aniria en la línea de corroborar el supòsit que el cooperativisme té un fort component d’activisme. Això aniria en concordança amb el que exposen Cantijoch (2009), Christensen (2011), Anduiza et al. (2014) o Peña-López et al. (2014) quan parlen d’una forta (fins i tot creixent) tendència de la ciutadania cap a les pràctiques extrarepresentatives o extrainstitucionals a l’hora de prendre part en accions de participació política o d’activisme ciutadà.

D’altra banda, tot i la caracterització entre cooperatives tradicionals, en xarxa i activistes, ens aventurem a dir que la seva vinculació amb el 15M ha de ser, per tant, deguda a una variable exògena a la cooperativa, depenent d’un factor no recollit, molt probablement individual i no consubstancial al cooperativisme de consum.

De nou, allò que coneixem de les pràctiques de les «noves» cooperatives (per distingir-les de les tradicionals dels segles XIX i XX) torna a reforçar aquest activisme cooperativista, fortament arrelat al factor urbà (Nel·lo, 2015) i a partir del qual es forja una ciutat presa no ja únicament com a espai geogràfic, estrictament, en termes de residència, sinó com un espai d’innovació social (Blanco et al., 2015), de creació d’identitat, alhora que instrument (Corsín i Estalella , 2014) o, fins i tot, de lluita (Dalmau i Miró, 2010).

El fet que aquest activisme sigui encara tímid, a nivell grupal, pel que fa a vinculació directa del col·lectiu (la meitat dels casos), creiem que reforça la hipòtesi de la tensió que viuen avui dia moltes institucions de la tecnopolítica: primer, que la pulsió per una participació extrarepresentativa o extrainstitucional és forta; segon, que la persona activista tecnopolítica veu en el cooperativisme no una plataforma per a l’activisme, sinó un fi en si mateix. És a dir, no acudeix a la cooperativa ―com no acudeix al partit o al sindicat o a l’ONG― per poder assolir altres fins polítics, sinó que la seva participació activa en el cooperativisme és en sí l’acció tecnopolítica.

D’altra banda, les cooperatives i grups de consum formen part de les pràctiques que promocionen els CCC, basats en la desintermediació i el consum de productes de proximitat i en què la seva producció i comercialització generen el menor impacte ambiental possible; és a dir, criteris que inclou l’Economia Social i Solidària. Atès que les tipologies que ofereixen els CCC són diverses: botigues especialitzades, venda en mercat, venda directa a domicili, sistemes d’apadrina- ment…, però no contemplen la compra col·lectiva, autogestionada i amb un sistema de governança assembleària, podem afirmar, amb els resultats d’aquesta investigació, que les cooperatives i grups de consum agroalimentari fomenten un consum basat en els CCC i, al mateix temps, en el foment de l’activisme social i polític.  

En relació a l’ús de les TIC, més enllà de l’operativa per a  la gestió de la comanda i la comunicació de l’activitat de l’organització, en la hipòtesi plantejàvem la seva rellevància en l’acció política. En funció dels resultats obtinguts, concloem que la tecnologia és un element determinant, tant en la funció organitzativa interna i en la relació amb els proveïdors, com en el paper d’instrument facilitador de l’acció activista d’aquelles persones que configuren les cooperatives i grups de consum. Aquesta observació, sumada als resultats de l’informe de la Mobile World Capital (2016), permeten determinar que hi ha una correlació entre aquelles persones que, independentment de la seva edat, pertanyen a una cooperativa, participen en Moviments Socials i utilitzen les TIC per a això. Tenint en compte que les cooperatives de consum són organitzacions intrageneracionals, sembla que, a part de fomentar la tecnopolítica en tots els segments d’edat, també ajuden a que l’accés a l’ús de les TIC sigui un element més d’inclusió.  

Un punt essencial de la nostra hipòtesi de treball és avaluar el paper de les TIC a partir de la possibilitat d’escalar el consum agroecològic cooperatiu i el desenvolupament de plataformes de cooperativa en el marc del procomú digital (Scholz, 2016; Fuster et al., 2015).  

Un primer aspecte a destacar és la valoració positiva que les cooperatives i grups de consum fan de l’ús de la tecnologia (7,7). Aquesta significació no és global, sinó que l’impacte de les TIC se centra en l’operativa del grup (82% d’ús en la realització de la comanda), més que en la difusió de la seva activitat i/o dels valors associats (només el 56,1% d’elles té presència a les plataformes de xarxes socials). En aquest cas, no observem diferències entre organitzacions amb o sense persones alliberades. Per tant, podem concloure que, en el seu conjunt, es prioritza l’ús de les TIC com a instrument per a l’operativa de l’entitat més que per a la difusió de continguts.

En aquest mateix sentit, en la presentació de resultats hem observat que les correlacions de variables que hem realitzat (nombre d’Unitats Familiars, consum de proximitat, consum de comerç just, capacitat d’intercooperar, participació de persones alliberades, proveïdores o intermediàries, ús de les TIC i ús de xarxes socials) no ens donen xifres concloents, però ens permeten observar que, a més nombre d’Unitats Familiars, l’obertura de l’organització creix, probablement perquè el capital social dels membres augmenta i creix també la probabilitat de que hi hagi membres amb connexions o contactes en altres organitzacions. De la mateixa manera, sembla que les persones alliberades poden ajudar a establir més cooperació amb altres organitzacions. En tot cas, sembla evident que l’organització en xarxa de les cooperatives i grups de consum correspon a una xarxa oberta i difusa (Wellman, 1997). En aquest sentit, les entrevistes de camp corroboren aquest aspecte ja que, excepte en alguns casos molt concrets, com en el de la Coordinadora de Cooperatives del Poblenou (a través de la qual els grups del barri organitzen activitats o comandes conjuntes, d’alguns productes concrets) o alguns grups que articulen part de la seva oferta a través d’una cooperativa de segon grau (com per exemple, Quèviure), les cooperatives manifesten un nivell de relació esporàdic entre elles. El fet que les dues organitzacions intermediàries més rellevants, les cooperatives de segon grau Quèviure i Món Verd, ocupin un nivell de centralitat baix a l’anàlisi de xarxes (30a i 43a posició, respectivament), també en significa la seva moderada influència actual com a agents intercooperadors.    

En resum, podem concloure que, a diferència d’altres alternatives de consum vinculades a la promoció del producte de proximitat, on la tecnologia és un element vertebrador del seu funcionament ―com són els Ruscs (Espelt et al., 2017)―, els grups i cooperatives de consum amplifiquen els valors de l’ESS i, per tant, la capacitat de reforçar el Mercat Social a través de l’autogestió, especialment, si participen persones alliberades. En tot cas, les TIC se signifiquen com un element rellevant en l’articulació del funcionament dels grups de consum agroecològic i, d’aquesta manera, representen un actiu essencial en l’amplificació dels Circuits Curts de Comercialització (CCC) i l’ESS autogestionada.

A l’hora d’avaluar la tipologia de tecnologia utilitzada i la seva correspondència amb el procomú digital (Fuster et al., 2015), ens adonem de la distància que hi ha entre els valors que promou el cooperativisme agroecològic i les eines amb més ús. Així, els serveis oferts per Google ―programari de llicència propietària― són els més estesos entre els col·lectius estudiats, ja que més de la meitat d’ells en són usuaris.

El desenvolupament de programari de codi obert i lliure (FLOSS) ha tingut al llarg dels anys de cooperativisme agroecològic un recorregut limitat. S’han creat solucions que només s’han aplicat en un grup (El Bròquil del Gòtic), altres que han tingut algunes rèpliques (L’Aixada o Aplicoop) i només una ―i en fase d’implantació― amb caràcter de plataforma cooperativa (Katuma). El fet que dos dels programaris desenvolupats, a partir de la mateixa iniciativa dels grups, no tinguin una llicència determinada reforça ―inclús en els col·lectius més sensibles― la distància encara existent entre l’ESS i el procomú digital. Per aquest motiu, és molt rellevant el rol que pot jugar a partir d’ara la cooperativa de plataforma Katuma que s’articula sobre les qualitats democràtiques de l’economia col·laborativa (Fuster i Espelt, 2018a). És a dir, Katuma a més d’utilitzar les TIC com a un potencial instrument per a l’escalabilitat de l’activitat cooperativa (Scholz, 2016), ho fa basant-se en un cooperativisme obert (Bauwens, 2017) articulat a través dels comuns digitals (Fuster 2011).    

Si la valoració la realitzem en relació a les TIC com a un instrument de difusió de l’activitat de les cooperatives i el model de consum que defensen, ens trobem amb una realitat contraposada. Per una banda, l’opció més estesa és la d’una eina de codi lliure (WordPress), però el seu ús és molt baix, gairebé la meitat de les organitzacions no han publicat cap contingut nou en el darrer any i només una cinquena part ha actualitzat en la darrera setmana o en el darrer mes. És a dir, malgrat que les eines per comunicar l’activitat del grup són afins als valors del procomú digital, el seu ús és molt baix. El fet que només tres grups esmentin la llicència de publicació dels continguts web ―dos d’ells en llicència oberta― reforça la distància amb els valors del procomú digital que manifestem també en el cas de l’eina de gestió.

En resum, respecte a la primera de les subhipòtesis, corroborem que les cooperatives de consum agroecològic adopten les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per facilitar la relació en xarxa entre productors i cooperatives, transformant el model organitzatiu en cooperatives de consum agroecològic de plataforma que proposa Scholz (2016). En relació a la segona de les subhipòtesis, corroborem que l’adopció per part de les cooperatives de consum agroecològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) es fa parcialment basant-se en els comuns digitals. Així mateix, es corrobora que l’ús de les TIC reforça la intercooperació agroecològica que resulta del consum de proximitat desintermediat dels Circuits Curts de Comercialització (CCC), en el marc de valors de l’Economia Social i Solidària (ESS) i la participació en els Moviments Socials (MMSS). Per tant, i retornant a la nostra hipòtesi principal, podem afirmar que, malgrat que per coherència amb els valors cooperatius, l’adopció de les TIC per part de les cooperatives i grups de consum agroecològic s’ha de fomentar basant-se en els comuns digitals, només hi ha una part de la població d’estudi que utilitza les TIC amb aquesta lògica. Al mateix temps, es constata un impacte positiu de l’ús de les TIC per a la intercooperació agroecològica.

En definitiva, la nostra investigació mostra la transformació de les cooperatives de consum agroecològic tradicionals, fruit  de l’impacte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació que provoca la reformulació del seu model organitzacional i de relació amb la resta d’agents —productors i proveïdors— que articulen la xarxa de consum agroecològic, sota la lògica de la Societat Xarxa. Aquesta nova formulació té tres diferències significatives respecte als models tradicionals dels segles XIX i XX. Per una banda, la tecnificació de la gestió i la comunicació poden afavorir l’escalabilitat i reproductibilitat del model. Per una altra, es crea un cercle virtuós en l’esfera dels valors, atès que la tecnologia utilitzada, basada en el procomú digital, obeeix als mateixos objectius socials que la mateixa missió fundacional de les cooperatives i els grups de consum. I, per últim, la tecnologia i el model de xarxa resultant també les acosta a altres organitzacions i xarxes d’activisme polític, amb les quals s’interrelacionen, hi col·laboren i es fonen en una xarxa de xarxes tecnopolítica on les institucions i l’activisme individual veuen difuses les seves fronteres. Per tot això, a aquest nou tipus d’organitzacions les anomenem cooperatives de consum agroecològic de plataforma.

11.2 Limitacions de la recerca

Una primera limitació, fruit de la mateixa novetat de l’àmbit de coneixement on hem focalitzat la recerca, és la dificultat per identificar investigacions prèvies que defineixin una metodologia que se situï en l’encaix entre el cooperativisme agroecològic i el cooperativisme de plataforma.  La definició de la nostra metodologia s’ha fonamentat en investigacions que relacionen el cooperativisme i l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, ja que no hem identificat recerques específiques que relacionessin el cooperativisme de consum agroecològic i el cooperativisme de plataforma. D’altra banda, com hem indicat a la metodologia, a l’hora d’estudiar l’impacte del cooperativisme, és rellevant tenir en compte l’àmbit territorial, ja que hi ha aspectes particulars de caràcter socioeconòmic i històric que condicionen el seu desenvolupament i la seva implantació.

Un segon element a considerar és l’impacte de la nostra població d’estudi en el conjunt de la població (en aquest cas, barcelonina). Estem parlant del consum d’unes 4.500 persones que si bé ajuden a l’expansió de l’alimentació ecològica a la ciutat, ho fan des d’un espai, el cooperativisme agroecològic, —actualment— minoritari. De totes maneres, sí que creiem que la població d’estudi de Barcelona és representativa de la caracterització d’aquest model de consum a Catalunya i, amb algunes peculiaritats específiques, arreu.

Una altra limitació evident és deguda a la mateixa identificació de la població d’estudi. El caràcter al·legal d’algunes de les organitzacions, sense forma jurídica, provoca que, malgrat realitzar un treball de camp intens per identificar organitzacions no mapejades, es produeixi l’omissió d’algun col·lectiu de la ciutat en la definició de la població d’estudi. En aquest mateix sentit, tot i que s’ha fet un esforç per actualitzar les dades i els estudis sorgits fins al moment de tancar aquest projecte, el procés de transformació permanent de les nostres organitzacions fa que les dades publicades tinguin una validesa finita.

Un tercer aspecte rau en la mateixa limitació territorial. Com s’ha fet evident, el cooperativisme agroecològic té presència en el conjunt del territori català. Tal com argumentem en la introducció, la delimitació territorial és conseqüència d’observar una massa de població més àmplia en l’àmbit urbà i, en especial, a la ciutat de Barcelona. En tot cas, una investigació més àmplia, fins i tot superant els límits territorials de Catalunya, podria aportar unes conclusions més fermes. Per exemple, durant la investigació hem identificat altres models de cooperatives que tenen algunes tasques professionalitzades i espais de comercialització a persones no associades (amb condicions de compra diferents). És probable que una investigació vers les cooperatives que tenen tasques professionalitzades reforcés la rellevància de les TIC a l’hora de facilitar l’escalabilitat i sostenibilitat del model.  

En aquest mateix sentit, cal dir que, així com l’avaluació detallada de les respostes al qüestionari dels quinze indicadors del Pam a Pam que contemplen els tres àmbits d’impacte (social, ambiental i organitzatiu) han mostrat que les cooperatives i grups de consum agroalimentari els compleixen en totes les seves dimensions, només una entitat, la cooperativa de L’Economat Social, ha realitzat el Balanç Social de la XES. Òbviament, si el nombre d’organitzacions d’aquest estudi que realitzen aquest exercici de transparència de la seva activitat econòmica fos més elevat, l’anàlisi seria més acurada i les conclusions —especialment respecte al seu balanç econòmic— serien més extrapolables.   

Per tots aquests motius i per reduir l’impacte d’aquestes limitacions en els resultats de la investigació, els 57 grups i cooperatives de consum identificats, independentment de la seva caracterització, han estat tractats com a mostra de treball; i, també, s’ha realitzat una aproximació a l’objecte d’estudi a partir dels llaços de confiança que s’han configurat durant el mateix procés de desenvolupament del projecte. És a dir, les entrevistes als grups i cooperatives que conformen la mostra es realitzen cronològicament a partir dels contactes i relacions que s’estableixen en el transcurs de l’estudi.  

Tot i això, som conscients de les limitacions que ofereix la nostra investigació. Així, en el proper apartat apuntem una sèrie de futures recerques a considerar.

11.3 Futures investigacions

Com reflecteixen les limitacions de la recerca, al llarg d’aquest projecte hem observat com l’objecte d’estudi del nostre treball té un caràcter orgànic i complex. Si a aquesta realitat estructural afegim la intensificació del debat —actual— al voltant de l’escalabilitat del cooperativisme agroecològic, podem preveure una sèrie de futures investigacions rellevants per a l’àmbit d’aquest estudi.

Un primer element a valorar és la rèplica de la pròpia metodologia de recerca, en una fase posterior, per tal d’observar l’evolució de l’impacte de les TIC en les cooperatives i grups de consum agroecològics. En aquest sentit, una ampliació de la metodologia aplicada en aquesta investigació a un àmbit territorial més ampli —la resta del territori català, per exemple— ens permetria observar la dimensió global de les xarxes de cooperació de proximitat. D’aquesta manera, es podria establir quina és la xarxa de cooperació agroecològica i el seu impacte en els CCC i l’ESS en tot l’àmbit local català, recuperant el plantejament d’una Catalunya capaç d’autoproveïr-se d’aliments (Tuson, 2014) i on la ciutat de Barcelona, pel seu gran volum de consum, actua com a un espai estratègic clau per a l’assoliment d’una Sobirania Alimentària (Llaurant Barcelona, 2016).

Un segon element d’anàlisi, fonamentat en les mateixes limitacions d’aquest projecte, se centra en l’aprofundiment d’alguns aspectes determinants de l’impacte de les TIC en l’àmbit d’aquesta recerca. Aquest és el cas de l’estudi de la interacció a les plataformes de xarxes socials entre agents (productors, intermediaris i cooperatives). Una anàlisi de xarxes socials i plataformes de missatgeria instantània (com Telegram o WhatsApp), amb components més quantitatius, seria més sòlid i, d’una banda, ajudaria a valorar el potencial impacte de les TIC com a instrument relacional de la intercooperació agroecològica i, d’altra, permetria reconèixer patrons de comportament extrapolables.

Un tercer espai de treball rauria en l’avaluació de les plataformes digitals, a partir dels criteris que s’estan establint per a la configuració del Balanç Procomú. Aquest instrument, derivat del Balanç Social (eina per avaluar l’evolució del Mercat Social), s’està realitzant —actualment— en la confluència de diferents col·lectius: la Xarxa d’Economia Solidària (XES), el mapa de l’ESS Pam a Pam, el grup de recerca Digital Commons (DIMMONS) i altres agents de l’àmbit del procomú digital. L’avaluació de les plataformes digitals que promouen el consum agroecològic a través del Balanç Procomú permetria definir amb més detall l’encaix entre activitat cooperativa agroecològica i cooperativisme de plataforma. Al mateix temps, serviria per discriminar d’aquesta classificació aquells projectes que, aprofitant el discurs de l’activisme cooperatiu agroecològic, articulen propostes amb afany de lucre i allunyades de l’espai de transformació social que hi ha darrere de l’agroecologia i el cooperativisme.

Un quart aspecte de potencial recerca és l’extensió de l’encaix entre el moviment procomú digital i el del cooperativisme a altres camps temàtics. En el marc de la ciutat de Barcelona, i com ja mostra algun estudi previ (Fuster et al., 2017), l’adopció del procomú digital en l’àmbit de l’oferta d’allotjament turístic o el servei de missatgeria, per exemple, oferiria un nou enfocament que ajudaria a revisar l’impacte social que provoquen algunes activitats sustentades en l’economia col·laborativa (com seria el cas d’Airbnb i l’expulsió de veïns i veïnes dels seus barris a causa de l’ampliació de l’oferta), o les condicions laborals de determinats col·lectius que intermedien a través d’una plataforma digital (aquest seria el cas, per exemple, de les repartidores de Deliveroo i la seva precarització laboral).

Un cinquè espai de potencial recerca es vincula a la possible limitació de l’impacte de les cooperatives de consum agroecològic de plataforma en el conjunt de la població i el paper d’alguns models híbrids que tenen un caràcter més capitalista però cerquen, al mateix temps, una convergència amb els valors del cooperativisme i l’agroecologia. Aquest, per exemple, seria el cas dels Ruscs.

Finalment, un darrer espai de treball seria el que s’exploraria a partir de l’aplicació d’investigacions de recerca-acció enfocades en l’àmbit de les polítiques públiques. Aquests projectes, possiblement, no només articularien unes polítiques amb un impacte social més just, sinó que afavoririen un avenç de projectes, com el cas de Katuma tractat en aquesta investigació, o la promoció d’iniciatives per a l’ocupació laboral, com el programa de La Comunificadora, per exemple, impulsat per agents de promoció econòmica al territori, com Barcelona Activa. De fet, l’Ajuntament de Barcelona (2016) defineix una «Estratègia d’impuls de la política alimentària (2016-2017)» que té una voluntat de fomentar polítiques públiques en favor de la Sobirania Alimentària, tal com ja es refereix en l’estudi de recomanacions Llaurant Barcelona (2016).   

En qualsevol cas, aquests són uns primers fils de possibles futures recerques —alguns d’ells ja en fase de treball— que segur que, donat el caràcter orgànic que apuntàvem a l’inici d’aquest apartat, tenen un recorregut més ampli del que hem proposat. Per tant, tenim elements per pensar que l’àmbit de treball sobre el qual s’articula aquest projecte és un àmbit d’investigació rellevant en els pròxims anys.