Capítol 4. LA CONSTRUCCIÓ DE MERCAT SOCIAL

Després de contextualitzar els grups i les cooperatives de consum agroecològic en el marc dels Circuits Curts de Comercialització (CCC), en aquest tercer capítol resseguim la seva pertinença al conjunt de pràctiques pròpies de l’Economia Social i Solidària (ESS) que és, al mateix temps, pràctica econòmica i moviment social i es vertebra en els barris de Barcelona, en tant que ecosistemes cooperatius (Fernàndez i Miró, 2016).   

4.1 Definició d’Economia Social i Solidària i Mercat Social

L’ESS, com a tal, és un terme que està en ple procés de definició i que, com veurem posteriorment, agafa la suma de la conceptualització de l’Economia Social i l’Economia Solidària.

Economia Social. Segons la tradició europea que recull la «Charte de l’économie sociale» (1980), l’Economia Social incorpora aquelles organitzacions que no s’inclouen en el sector públic, amb funcionament i gestió democràtica i igualtat de drets i deures dels seus membres, que destinen els seus excedents al creixement de l’entitat i a la millora de serveis de la comunitat. A nivell constitutiu, l’Economia Social a Europa es refereix a associacions, a mutualitats i a cooperatives. Actualment, a Europa, l’Economia Social implica dos milions d’organitzacions, el 10% de la totalitat. El sector permet l’ocupació de més de 14,5 milions de persones, que representen el 6,5% de la població europea (SEE, 2015).

De totes maneres, no podem obviar en la seva definició que l’arrel de l’Economia Social té un fort component de debat polític i un vincle amb la voluntat de cercar fórmules alternatives al capitalisme en el marc de l’expansió de la Revolució Industrial i l’aparició de la classe treballadora. Així, els pioners de Rochdale (1844), amb l’establiment dels «Principis de Rochdale», donen peu a l’inici del moviment cooperativista modern que, a Catalunya, també té un lligam amb la lluita de les classes populars i treballadores, reconeguda en la pionera «Llei de Bases de la Cooperació per a Cooperatives, Sindicats Agrícoles i Mutualitats», aprovada pel Parlament de Catalunya el 14 de febrer de l’any 1934.

Més recentment, el debat sobre l’Economia Social es reactiva amb força a Europa  arrel dels moviments socials de la dècada dels 60, comportant el naixement de noves pràctiques que afirmen la necessitat d’associar la dimensió econòmica de les mateixes amb la voluntat de crear transformació social (Fernàndez i Miró, 2016).
De tota manera, davant la proliferació d’organitzacions que es vinculen a l’Economia Social amb una aproximació més filantròpica que transformadora, l’entitat que la promou a Europa, Social Economy Europe, assenyala la rellevància de no dissoldre el terme amb formes organitzatives o aproximacions confuses com empreses socials o «social business», impedint-ne així un desenvolupament coherent (SEE, 2015).

En aquest punt cal fer notar que el concepte d’Economia Social, amb origen a l’Europa llatina, té una aproximació diferent a la denominació «Tercer Sector», sorgida als països anglosaxons per referenciar a les associacions de tradició filantròpica que intenten cobrir les deficiències del mercat i de l’Estat i que no tenen ànim de lucre (Estivill, 2015) però que són de caràcter privat, no distribueixen els beneficis amb els seus socis i tenen una forta participació de persones voluntàries. Per aquest motiu, a Catalunya, la generació de noves entitats que, més enllà de proveir de béns i serveis, accentuen la seva dimensió social i política i que tenen la voluntat de promoure un nou marc social, més igualitari i just, té com a resultat el desenvolupament del «Tercer Sector Social» (Fernàndez i Miró, 2016).
L’associació, el mutualisme i la cooperativa són les tres institucions obreres que articulen aquesta nova economia social a Catalunya. L’Associació promou el dret a organitzar-se, el Mutualisme, el suport mutu davant les embranzides de la industrialització i la privatització dels béns comuns i la Cooperativa permet suprimir l’intermediari comercial i mancomunar les compres, per a vertebrar un aprovisionament autogestionat i democràtic (Miró, 2015). En qualsevol cas, com assenyalen Pérez de Mendiguren i Etxezarreta (2015), les organitzacions que formen part de l’Economia Social, més enllà de la seva forma constitutiva, han de complir una sèrie de valors i principis d’actuació, recollits per la Social Economy Europe, i que s’estructuren basant-se en els principis definits per autors com Monzón (2003) i Chaves et al. (2003): «i) una clara prioritat de les persones sobre el capital (tant en la presa de decisions com en el repartiment de l’excedent); ii) l’aposta per l’autonomia i la democràcia en la gestió; iii) la solidaritat (interna i externa); iv) i  la prioritat del servei als seus membres i a la comunitat per sobre de la consecució de beneficis».

Economia Solidària. Sota el paraigua de l’Economia Solidària se situen un conjunt heterogeni d’enfocaments teòrics, realitats socioeconòmiques i pràctiques empresarials que, des de l’últim quart del segle XX, desenvolupen un creixent sentit de pertinença a una forma diferent de fer economia i els processos econòmics de la societat actual:

«Davant de la lògica del capital, la mercantilització creixent de les esferes públiques i privades i la cerca de màxim benefici, l’Economia Solidària persegueix construir relacions de producció, distribució, consum i finançament basades en la justícia, la cooperació, la reciprocitat i l’ajuda mútua. Davant del capital i la seva acumulació, l’Economia Solidària advoca per situar les persones i el seu treball en el centre del sistema econòmic, atorgant als mercats un paper instrumental sempre al servei del benestar de totes les persones i de la reproducció de la vida al planeta» (Pérez de Mendiguren et al., 2009:13).

Singer (2002) planteja l’Economia Solidària com una estratègia alternativa per organitzar la producció i els intercanvis de forma diferent al capitalisme, en la qual se situï la persona com a prioritat i no l’acumulació de capital. Malgrat Singer es refereix ja a la possibilitat que sigui la persona a nivell individual o col·lectiu (a través d’una cooperativa), Mance (1999) fa un pas més i es refereix a la col·laboració solidària com una fórmula que, a través del treball i el consum compartit, on les persones siguin el centre d’interès, construeixi una nova societat postcapitalista.

Tant Singer com Mance situen l’atenció en l‘emancipació de la classe treballadora, per la qual cosa Gaiger et al. (2009) es refereix a «economia popular solidària» com un:

«Conjunt d’emprendiments productius, amb un cert grau de democràcia interna, i que tracta al treball i al treballador en una forma privilegiada en comparació al capital, ja sigui en un ambient rural, ja sigui en un ambient urbà o suburbà. (…) Els emprendiments d’economia solidària, potencialment troben en el treball col·lectiu i en les motivacions dels treballadors, una important font de competitivitat i d’eficiència, avui en dia reconeguda inclús pel capitalisme contemporani» (Gaiger et al., 2009:138).

Malgrat és complicat donar una definició unificada d’Economia Solidària, sí que hi ha un cert consens en el seu caràcter interdisciplinari (Coraggio, 2011; Guerra 2014, 2009; Martínez i Álvarez, 2008). En aquest sentit, Pérez de Mendiguren i Etxezarreta (2015) proposen la complementarietat de tres dimensions:

  1. La dimensió teòrica que ofereixen autors com Laville (2009, 2004), Martínez i Álvarez (2008), Hintze (2010) i Coraggio (2009) des de l’antropologia i la sociologia crítica, que ubiquen l’Economia Solidària com a resposta a la revisió crítica del model econòmic dominant.
  2. La dimensió de proposta política de transformació social i, per tant, de moviment social i econòmic alternatiu al derivat de la lògica capitalista que argumenten Laville (2009), Coraggio (2009),  Arruda (2005, 2004) i Guerra (2009).
  3. La dimensió més enfocada a definir un tipus específic d’empreses basades en la democràcia, l’autogestió i l’empresariat col·lectiu (Martínez i Álvarez, 2008), i que cerca funcionar amb una lògica diferent a la de les organitzacions mercantils tradicionals (Martínez i Álvarez, 2008; Askunze, 2013, 2007).

Mercat Social. A l’hora d’articular un marc d’acció que permeti la construcció d’un nou model econòmic, social i polític en base a l’Economia Social i Solidària es fa evident la necessitat de reforçar la intercooperació entre agents. En aquest sentit, Garcia (2002) defineix el terme «Mercat Social» com «una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis (els fluxos), que funciona amb criteris democràtics, ecològics i solidaris en un territori determinat, i que està constituïda, tant per empreses socials com per consumidors individuals i col·lectius, com són ajuntaments, escoles, etc. (els nodes)».  

Figura 9. Esquema de Mercat Social amb nodes i fluxos. Autor: Jordi Garcia (2002). Font: Informe Mercat Social 2016.

L’esquema de Mercat Social amb els seus nodes i els fluxos que proposa Garcia (Figura 9) és la base per situar aquell conjunt d’iniciatives econòmiques que estan permetent construir xarxes de béns i serveis a partir de «l’experimentació d’eines complexes de l’àmbit monetari, de certificació, de comunicació o d’organització» (Crespo i Sabín, 2014) i, d’aquesta manera, escalar en l’impacte sobre el mercat capitalista. De fet, en el marc dels serveis de suport, associats també a l’àmbit universitari, com a font de coneixement i anàlisi, situaríem també aquesta investigació.

Varis autors (Méndez i Sabin, 2013; Collado i Casadevente, 2015; Sabin, 2015; Suriñach, 2016, entre d’altres), a l’hora d’afrontar l’augment de l’escala del Mercat Social, indiquen la rellevància de l’emergència del moviment dels comuns urbans, territorialitzats i vinculats a una comunitat o per la producció en l’àmbit digital (aspecte que tractarem al capítol 5), que ofereix una nova visió en aquesta «tercera via» que va més enllà de la dicotomia entre Estat-mercat. En el moment d’abordar l’escalabilitat del Mercat Social i l’ESS, Suriñach (2016), en el marc d’aquest nou paradigma dels comuns urbans, proposa tres espais d’intercooperació en base a l’aprenentatge del cooperativisme:  

  • Intercooperació vertical per articular un espai de confiança en tota la cadena de producció, transformació, distribució i consum. En aquest sentit, s’apunta l’experiència del cooperativisme agroecològic desenvo- lupat a Catalunya en les darreres dècades.
  • Intercooperació horitzontal, ja sigui temporalment o a través d’un grup cooperatiu, entre agents d’un mateix àmbit productiu, per abordar pro- jectes d’envergadura i que, d’una forma individual, són de difícil accés.
  • Intercooperació modular o sectorial per plantejar noves fórmules estructurals que permetin explorar nous camps de treball a través de la complementarietat de diferents disciplines.   

En resum, l’Economia Social situa el focus en definir l’estructura organitzativa i les regles del joc democràtiques per a la seva governança; l’Economia Solidària se centra en definir la missió de les entitats que en formen part, tot situant les persones i no el capital com a prioritat; i el Mercat Social defineix els fluxos entre els agents perquè la suma d’estructura organitzativa i missió facin realitat un nou model econòmic, social i polític: l’Economia Social i Solidària.

4.2 L’Economia Social i Solidària a Catalunya

A Catalunya, és la Xarxa d’Economia Solidària (XES), gestada a la dècada del 1990 per cooperatives catalanes i brasileres, la que, com a part dels moviments globals de la seva constitució, ha promogut la implantació de l’ESS a través de la identificació d’aquelles iniciatives afins als seus principis, organitzant trobades per donar a conèixer-les i, recentment,  la defensa de la seva pròpia legislació en la «Proposta de Llei d’Economia Social i Solidària» (2015). L’objectiu prioritari de la XES és la la construcció del Mercat Social que, seguint l’esquema de la seva conceptualització (Figura 9), es conforma a través de la interacció de quatre elements bàsics: la celebració anual de la Fira de l’Economia Solidària de Cata- lunya (FESC), el Balanç Social i el Pam a Pam com a eines per mesurar l’evolució de l’ESS (posteriorment, en aquest mateix capítol, ens centrem amb més detall) i el foment de la intercooperació com a marc estratègic d’acció (Figura 10).

Figura 10. L’ecosistema del Mercat Social a Catalunya. Autor: Casadevall. Font: Informe del Mercat Social 2016 (2017).

Al mateix temps —al voltant de la XES—, en els darrers anys, una sèrie d’autors i autores han conceptualitzat i descrit l’evolució de l’ESS a Catalunya des de l’experiència de noves pràctiques socioeconòmiques que, sovint, s’han emmarcat en un espai més ampli d’anàlisi i sota el paraigua de les anomenades «Altres Economies», que tenen la voluntat comú d’articular-se com alternativa pràctica al capitalisme.   

Suriñach (2016), en base a l’esquema «Ecosistema d’economies transformado- res» de Porro (2016), interpreta —des de la pràctica— l’expansió de l’ESS a Catalunya com un ecosistema de moviments i fenòmens interconnectats entre ells amb un sentit ampli i holístic (Figura 11). Per una banda, defineix els moviments com aquelles iniciatives amb una certa base social organitzada vers un projecte sociopolític comú i amb una clara intencionalitat d’incidència en l’esfera pública. Aquest seria el cas del moviment entorn al decreixement, l’economia col·laborativa, l’economia del bé comú, l’economia dels comuns, les economies feministes, l’economia social i l’ESS. Per altra banda, defineix els fenòmens com aquelles iniciatives que no tenen necessàriament una base social organitzada sobre un projecte comú i sovint són interpretades des de posicions polítiques diferents. Aquest seria el cas del consum responsable, l’economia circular, les economies comunitàries, l’economia de les cures —el mateix Suriñach, posteriorment (2017), la situa com a moviment—, l’emprenedoria social, la innovació social i la responsabilitat social corporativa.

A l’hora de representar gràficament aquest ecosistema, situa els diferents elements a partir del creuament de dos eixos cartesians, definint així aquells moviments i fenòmens amb més o menys concentració de poder i amb més o menys compromís ecosocial.

Figura 11. Ecosistema d’economies transformadores. Font: Suriñach (2016) a partir de Porro (2016).

En un segon diagrama (Figura 12), Suriñach (2016) visualitza, segons la seva anàlisi, la situació de cada element respecte a les capes majoritàries de població.

Per a la present investigació, ens interessa observar com l’ESS a Catalunya s’ubica en un posicionament força distant envers l’economia col·laborativa. Per una banda, l’ESS té un poder més distribuït i un major compromís ecosocial que l’economia col·laborativa. Tanmateix, l’economia col·laborativa, amb un fort lligam amb el desenvolupament tecnològic, té un nivell de penetració mediàtic més elevat que l’ESS.  En tot cas, en el capítol 6, a l’hora d’ampliar l’anàlisi sobre l’impacte de les TIC, tornarem a referenciar aquest esquema.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Figura 12. Situació relativa dels diferents moviments en el procés de nínxol a corrent principal.
Font: Suriñach (2016).

En el marc específic de la ciutat de Barcelona, l’informe «L’Economia Social i Solidària a Barcelona» (Fernàndez i Miró, 2016) certifica l’impuls de l’ESS i les seves possibilitats com alternativa al model de consum imperant. Actualment, s’identifiquen 4.718 iniciatives socioeconòmiques i comunitàries vinculades a l’ESS, amb 53.000 persones contractades i un impacte econòmic agregat de 3.750 milions d’euros (el 7% del PIB). A més, es comptabilitzen més de 500.000 persones sòcies d’organitzacions que promouen un consum en el marc de l’ESS i 100.000  voluntàries. La tipologia d’organitzacions definida per Fernàndez i Miró (2016) es conforma de cooperatives, cooperatives de treball, cooperatives de serveis, cooperatives de consumidors i usuaris, cooperatives d’habitatge, cooperatives d’ensenyament, societats laborals, mutualitats de previsió social, tercer sector social, empreses d’inserció i centres especials de treball, finances ètiques, cooperatives de crèdit, gestió ciutadana i comunitària d’equipaments públics, grups de consum agroecològic, horts comunitaris i municipals.

Per comprendre l’evolució de la implantació de l’ESS a Catalunya es disposa de dos instruments bàsics: el Pam a Pam i el Balanç Social.

El Pam a Pam és el mapa col·laboratiu de l’Economia Solidària. Neix l’any 2012, impulsat per la XES i SETEM, com una prova pilot a Barcelona per identificar aquelles pràctiques que, prèviament avaluades per un equip de persones voluntàries, construeixen un espai on visibilitzar i promoure l’ESS a la ciutat. L’èxit d’aquesta primera experiència fa que es decideixi ampliar el nombre de sectors econòmics i l’abast territorial a tot el país. Així, la voluntat del projecte és donar a conèixer totes aquelles alternatives de consum vinculades a l’ESS a Catalunya d’una manera efectiva i que influeixi en els hàbits de consum diaris de la ciutadania. Per aquest motiu, des de l’any 2015, el Pam a Pam disposa també d’una aplicació mòbil que en millora la seva usabilitat.
A desembre de l’any 2017, al voltant de cinc-centes organitzacions són registrades al mapa per un centenar de persones formades, existeixen agrupacions de voluntàries a diferents ciutats de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Granollers, Girona…), diferents xarxes locals d’ESS (Sants, Mataró, Sant Cugat del Vallès…) utilitzen el mapa i la pàgina web es renova a partir del setembre del mateix any.  Per sector d’activitat, el sector de l’alimentació, on se situen les cooperatives i grups de consum agroecològic, té, a desembre de l’any 2017, el percentatge més elevat d’iniciatives (Taula 1).

 

Sector d’activitat Percentatge
Alimentació 21,8%
Assessorament 6,6%
Comunicació 5,6%
Cultura i oci 11,8%
Educació i recerca 11,8%
Espais i xarxes 8,3%
Finançament i Moneda Social 2,1%
Habitatge i gestió 5,0%
Indústria i altres productes manufacturats 3,9%
Logística 1,0%
Restauració 3,5%
Salut i cures 7,5%
Subministraments 0,8%
Tecnologia i electrònica 2,5%
Tèxtil 7,7%
100%

Taula 1. Percentatge d’iniciatives del Pam a Pam de Barcelona per sector d’activitat (desembre 2017). Font: Pam a Pam.

El Balanç Social és un altre instrument, en aquest cas d’autodiagnòstic, desenvolupat per la XES al 2007 que, a través d’una eina informàtica, permet avaluar la rendició de comptes i mesura d’impacte social, ambiental i de bon govern de les entitats que el realitzen. Amb tot això s’obté de forma automàtica l’informe de balanç social, el document en què les empreses descriuen i mesuren les seves aportacions socials, laborals, professionals i ecològiques fetes al llarg d’un exercici. Les organitzacions que l’executen poden fer servir els resultats per millorar internament i, alhora, permet tenir dades agregades dels estàndards ètics de l’Economia Solidària i el Mercat Social. El Balanç Social avalua de forma sistemàtica, objectiva i periòdica sis grans característiques de tota empresa o entitat que vulgui ser socialment responsable: la democràcia, la igualtat, el compromís ambiental, el compromís social, la qualitat laboral i la qualitat professional. Al mateix temps, l’instrument ofereix unes taules d’equivalències tècniques que permeten valorar el compliment dels indicadors proposats per la Global Reporting Initiative.  

El Balanç Social és la base per a la realització de l’Informe del Mercat Social a Catalunya, que té per objectiu desenvolupar quatre línies de treball: a) consolidar una metodologia de recollida i sistematització de dades sobre el Mercat Social; b) generar un espai de debat en relació amb els temes rellevants al voltant del concepte i la pràctica del Mercat Social i l’ESS; c) recopilar i mantenir un sistema de registre i de comptabilitat agregada del sector de l’ESS; d) generar una eina per donar visibilitat a l’ESS, especialment en el seu component territorial (estat de les xarxes locals) i sectorial (estat de les xarxes sectorials), així com als impactes socials i ambientals positius de l’ESS en contraposició a l’economia convencional (pels diferents criteris d’avaluació en què es basa el Balanç Social i el Pam a Pam) (Suriñach, 2016).

La tendència positiva del nombre d’organitzacions que han fet el Balanç Social en el període 2007-2016 (Figura 13) mostra l’interès que el desenvolupament de l’ESS a Catalunya té pel consum de la ciutadania, en general, i pel teixit productiu, en concret, que observa una quota de mercat i un espai d’ocupació creixent. A través, del Mercat Social, les organitzacions que el realitzen certifiquen la seva pertinença al conjunt d’entitats que conformen l’ESS a Catalunya.  

En l’Informe Mercat Social 2016 (2017), Martín-Mayor, assenyala que el moviment agroecològic —al qual ens hem referit en el capítol 3—,  per la seva pròpia configuració i pel fet de disposar d’un patrimoni, en relació a experiències, espais de debat, recerca, etc., està molt proper a l’ESS però, a voltes, no s’han acabat trobant, coexistint dinàmiques bastant diferenciades. En aquest sentit, el Pam a Pam i el Balanç Social són eines de l’ESS que contemplen especialment l’àmbit de l’agroecologia i poden ser un instrument per aproximar aquestes dinàmiques paral·leles. Com fa notar Martín-Mayor (Mercat Social 2016, 2017), aquesta aproximació a l’ESS és rellevant per al moviment agroecològic, que es troba en un procés d’estancament i de dificultats per escalar. Sense cap mena de dubte, la intercooperació, com a aspecte estratègic, que promou la XES a Catalunya ha d’ajudar a articular nous espais de treball que permetin la sostenibilitat del moviment agroecològic.

Figura 13. Número d’organitzacions que han fet el Balanç Social (2007-2016). Font: Informe Mercat Social 2016.

4.3 Cooperativisme agroecològic

«El canvi d’escala: un revulsiu per a la sostenibilitat del cooperativisme agroecològic?» (2017), estudi realitzat per L’Aresta Cooperativa, mostra com estan vinculades l’ESS i l’agroecologia a Catalunya. D’aquesta manera, Martín-Mayor, Homs i Flores-Pons, autors de l’estudi, es refereixen a «cooperativisme agroecològic» com a la xarxa formada per grups i cooperatives de consum i els proveïdors que els abasteixen amb productes agroecològics. La força d’aquesta xarxa es basa en la confiança de les persones que la formen, productors i consumidors, més enllà del tracte econòmic que no sempre és present en la interacció. Aquest és el cas de les jornades de debat i reflexió entre agents, o l’intercanvi de treball de les persones consumidores per producció agroecològica, entre altres, que es produeixen en l’àmbit del cooperativisme agroecològic, sovint d’una manera poc formal, però que són essencials per entendre la dimensió del debat al voltant de l’impacte social, econòmic i polític del consum de productes alimentaris.

De fet, la connexió de l’agroecologia amb l’ESS es produeix en la seva pròpia definició, ja que l’agroecologia, a diferència de l’agricultura ecològica, no només es preocupa que la producció d’aliments sigui més respectuosa amb el medi ambient, sinó que darrere de l’activitat hi hagi una voluntat per transformar socialment i políticament el model de consum dominant en l’actualitat, tot posant la persona i no el capital en el centre de l’economia.

Martín-Mayor, Homs i Flores-Pons (2017) recullen, a partir de l’anàlisi de 15 entrevistes individuals semiestructurades —més 47 d’un estudi previ—, l’experiència de persones que participen com agents claus dels sistemes d’aprovisionament d’aliments agroecològics, i a través de les quals podem observar que els motius pels quals una persona s’implica en una cooperativa són diversos: inquietuds mediambientals, de salut, etc. Generalment, en aquest conjunt de motius, la implicació per la transformació social i política no és una motivació inicial i es dilata en el temps però, a través de l’aprenentatge que suposa el consum cooperatiu, acaba culminant com una raó de pes en cadascuna de les persones que formen part de la cooperativa.

En definitiva, les cooperatives de consum agroecològic no només promouen el consum de productes alimentaris de proximitat desintermediat (Circuits Curts de Comercialització), sinó que també es preocupen de l’impacte social i polític de la seva activitat (Economia Social i Solidària). Per aquest motiu, promouen el consum de productes agroecològics. Com veurem més àmpliament en el següent capítol, la dimensió política és un element destacat de la connexió entre el cooperativisme i l’agroecologia.