Capítol 6. COOPERATIVISME DE PLATAFORMA PER A UNA ECONOMIA COL·LABORATIVA PROCOMÚ

Després de revisar la dimensió social, econòmica i política del nostre objecte d’estudi, aquest darrer capítol del marc teòric té l’objectiu de situar l’espai d’encontre del cooperativisme agroecològic amb el cooperativisme de plataforma, basant-se en els comuns digitals.

6.1 Gestió comunal i cooperativisme, dos marcs per a l’autogestió

Com assenyala Miró (2017), a finals del segle XIX, dos fets històrics que es produeixen en paral·lel, la culminació d’una despossessió dels béns comunals i la industrialització i urbanització de les ciutats, comporten la generació d’una classe obrera proletària que comença a organitzar-se a través l’associacionisme. Aquest encaix històric representa, segons Miró, la base d’una economia social catalana i una voluntat d’articular una governança del comú que superi el marc econòmic i polític del capitalisme. De fet, segons Ugarte (2014), en l’àmbit agrari, la cooperativa ―com a instrument― permet preservar la gestió comunal ancestral. Sabin (2015:5), en una aproximació semblant, significa el cooperativisme com a un instrument de l’ESS per tal d’imaginar una gestió «sostenible, democràtica i inalienable dels comuns». És a dir, l’ESS pot ser una economia pels béns comuns, si té la capacitat transformadora de construir un model postcapitalista. Collado i Casadevente (2015:59-60) proposen cinc premisses perquè això sigui possible: «produir per satisfer necessitats bàsiques de la societat de forma reproduïble, treballar més enllà de les relacions capitalistes i patriarcals, democratització interna i externa des del cooperativisme, reducció de béns ambientals i defensa del territori i reproducció de béns cooperatius i democratització cooperativista de les pràctiques econòmiques.»

D’aquesta manera, com apuntàvem inicialment, l’autogestió té un lligam amb dues aproximacions històriques que tenen amb Internet un nou espai d’amplificació. Per una banda, la tradició de l’autogestió dels béns comuns a Catalunya (Algarra Bascón, 2015) que, amb l’aparició d’Internet, té la possibilitat de reconfigurar-se de nou al voltant del Moviment de Cultura Lliure (MLC) i procomú digital (Fuster et al., 2015); i d’altra banda, com hem vist, la tradició del cooperativisme com a espai d’autogestió ciutadana, i els valors del qual han de servir de base per a la creació de plataformes tecnològiques (Scholz, 2016).

Així doncs, aquesta aproximació a l’ús de les TIC ens permet, no només destacar el seu valor com un instrument, sinó com un espai de producció procomú entre iguals (Benkler, 2006), a partir d’objectius o interessos comuns (Fuster et al., 2015), i avaluar quina és l’aportació que pot fer el cooperativisme, amb un llarg recorregut històric a Catalunya (Dalmau i Miró, 2010), en la conceptualització i articulació de la base tecnològica per al seu funcionament (Scholz, 2016).

Els comuns digitals són «recursos d’informació i coneixement que són creats i posseïts col·lectivament o compartits entre una comunitat que tendeix a ser no excloent, és a dir, disponible (normalment gratuïtament) per a terceres parts. Així doncs, són orientats per afavorir-ne l’ús i la reutilització, en comptes de ser intercanviats com a mercaderies. Així mateix, la comunitat de gent que els construeix pot intervenir en la gestió dels seus processos interactius i dels seus recursos compartits» (Fuster, 2012). Aquesta aproximació tecnològica té un vincle amb «el paradigma dels comuns, que implica la recuperació de la comunitat com a subjecte actiu i participatiu d’una economia solidària, com a alternativa a la dicotomia estatal/mercantil» (Tarinski, 2016) que, a més, té llaços de benefici mutu (Bollier i Helfrich, 2014). És a dir, aquesta alternativa, la comunal, vinculada a l’autogestió dels recursos compartits té una pràctica per comunitats en el passat i en el present que trenca el marc entre públic i privat (Hardt i Negri, 2009).

En tot cas, la conceptualització dels comuns digitals, tal com indica Fuster en la introducció de la traducció en castellà de l’obra de Benkler «La riqueza de las redes» (2015), té la seva pròpia evolució. Així, de l’autogestió cooperativa de la governança dels recursos naturals que proposa Ostrom, Benkler (2006) afegeix la dimensió digital, entesa com a un espai on interactuar, gràcies a l’accés obert als recursos. En aquest marc d’accés obert als béns digitals, Fuster (2010, 2012) hi suma la dimensió col·lectiva de la producció com a un instrument per l’assoliment d’una governança autogestionada, gràcies a la llibertat i l’autonomia de la comunitat que promouen els comuns. És a dir, Ostrom emmarca les possibilitats de la governança dels béns comuns naturals, Benkler se centra en Internet com a un espai obert de producció entre iguals i Fuster connecta aquest espai de producció amb la seva governança, vinculant la producció entre iguals en obert, a les qualitats democràtiques de les comunitats que la generen.

En l’àmbit agroalimentari, la gestió comunal ha tingut una rellevància històrica a Catalunya (Algarra Bascón, 2015), no només perquè històricament una part important de la terra i altres béns eren del comú, sinó perquè la seva gestió, abans de la privatització, era socialment més justa. L’autogestió comunal permet a les comunitats camperoles resoldre gran part de les seves necessitats de forma local i comunitària (Bru, 2010). En aquesta mateixa línia, Ostrom (2009), en l’estudi dels sistemes de rec gestionats pels pagesos del Nepal a través d’assemblees anuals, evidencia que la gestió comunal produeix una forma més equitativa, centrada en les comunitats locals  i no en la necessitat dels mercats.

Segons Tarinski (2016),  «els comuns es poden trobar al llarg i ample de tot el món sota diferents formes: des de comunitats indígenes resistint la desforesta- ció de les selves i els pagesos indis lluitant contra les corporacions dels contenidors multimèdia, al software de codi obert i els moviments pels drets digitals sobre Internet. Les característiques generals que tots comparteixen són els procediments de democràcia directa en la seva gestió, el disseny i l’elaboració oberta, l’accessibilitat i l’evolució constant». En aquest cas, els wikis, com per exemple la Wikipedia, o organitzacions de llicència oberta, com Creative Commons, són mostres de comuns digitals (Fuster, 2012).

En aquest punt d’encontre entre ESS i comuns, Tarinski (2016) planteja que:

«Una combinació de comuns i economia solidària permetrà a la societat dibuixar el conjunt de normes amb les quals regular la utilització dels comuns, mentre que les entitats d’Economia Solidària, com ara cooperatives i col·lectius, s’ocuparan de la gestió directa dels comuns. Aquestes entitats es gestionarien en democràcia directa per les persones que hi treballessin i les comunitats les recompensarien dignament pels seus serveis. D’altra banda, les institucions públiques deliberatives haurien de tenir mecanismes per supervisar i controlar les entitats d’Economia Solidària, responsables de la gestió dels comuns, per tal de prevenir que fossin usurpats».

L’exemple utilitzat per Tarinski, la gestió de l’aigua de la ciutat boliviana de Santa Cruz, a través d’una cooperativa de consumidors, també té la seva correspondència a Catalunya amb la cooperativa Comunitat Minera Olesana. Nascuda a l’any 1868, la Comunitat Minera Olesana té l’objectiu de gestionar l’aigua d’Olesa de Montserrat no «com una mercaderia sinó com un dret públic i una necessitat vital». Per aquest motiu, l’entitat té espais de presa de decisions democràtics i es afí als valors de l’ESS.

Si situem la perspectiva tecnològica en l’autogestió comunal, ens endinsem en el Moviment de Cultura Lliure (MLC) i procomú digital (Fuster et al., 2015) que en el cas de Catalunya té un especial vincle amb el Moviment de Justícia Global (MJG), l’arrelament del qual és molt significatiu, especialment a Barcelona. Segons Fuster et al. (2015), el MCL a Catalunya s’articula com a un «moviment de moviments»:

«vinculats per relacions més o menys denses, llaços de solidaritat i moments de confluència, que comparteixen una identitat col·lectiva i un conjunt de valors i principis (entre els quals destaquen l’accessibilitat i el flux d’informació i el coneixement, la creativitat, els formats participatius, la configuració de xarxa i la propietat comunal)» (Fuster et al., 2015).

En el context que situen Fuster et al. (2015), el programari lliure (Stallman, GNU Project, 1996) i l’ús de llicències que ajudin a reduir les barreres legals de la creativitat dels seus continguts (Creative Commons, Lessig, 2004) s’articulen com la infraestructura digital que permet un flux d’intercanvi entre les persones que conformen el moviment.

Per reforçar aquesta aproximació a l’ús de les TIC com a infraestructura, i sobre la base de la contribució que les plataformes tecnològiques han d’aportar al cooperativisme, Scholz, en «Cooperativisme de plataforma» (2016), afirma que el moviment cooperatiu ha d’arribar a un acord amb les tecnologies del segle XXI, ja que els valors cooperatius han de servir de base per a la construcció de plataformes tecnològiques que, alhora, en permetin amplificar les seves virtuts.

Per tant, aquesta combinació entre els comuns digitals i la producció de valor cooperativa integra externalitats, posa en pràctica la democràcia econòmica, produeix comuns per al bé comú i socialitza el coneixement (Bauwens i Kostakis, 2014).  

6.2 Revisió crítica de les plataformes tecnològiques d’economia col·laborativa

Com ja hem anticipat, les plataformes tecnològiques desenvolupades per a la la gestió de molts processos claus i la promoció del consum col·lectiu —posteriorment, diferenciarem entre cooperatiu i corporatiu— de productes agroecològics, es troben subjectes als principis de l’economia col·laborativa i tenen un fort component d’organització digital i en xarxa.

Des del seu naixement, el terme «consum col·laboratiu», encunyat per Ray Algar (2007) i popularitzat per Rachel Bostman, principalment, i Rogers (2010), i les plataformes tecnològiques que el faciliten (Como et al., 2016), ha generat una gran expectativa. Per exemple, la revista Time, al març de 2011, el considera com una de les deu idees que canviarà el món; i el dictamen «Consum col·laboratiu o participatiu: un model de sostenibilitat per al segle XXI» de la Unió Europea, al gener de 2014, accentua el paper innovador, econòmic i ecològic de la proposta. Alhora, el consum i l’economia col·laborativa també han suscitat un fort debat ja que es vincula el seu desenvolupament a noves formes de neoliberalisme: absència d’un marc legal sobre el qual establir-se, impacte social de l’activitat no sempre positiu, desenvolupament de plataformes captadores de dades, etc.  (Smorto i Ciurcina, 2017). És a dir, nous espais que, en base a la propietat privada —ja sigui del capital o del programari— fomenta una economia de lliure comerç i mínima regulació estatal. Per donar resposta a això, i amb l’objectiu de definir què és i què no és economia col·laborativa, l’Associació Espanyola de l’Economia Digital (Adigital) realitza l’estudi, «Els models col·laboratius i sota demanda en plataformes digitals» (Rodríguez, 2017), per distingir entre activitats de:

  • Economia col·laborativa: plataforma digital com a intermediària entre iguals, ja sigui entre organitzacions o particulars, amb o sense contraprestació econòmica.
  • Economia sota demanda: plataforma digital com a intermediària entre una persona professional i una persona usuària.
  • Economia d’accés: plataforma digital que, sense l’intermediari, posa al servei de les persones usuàries uns béns per al seu ús temporal, adaptant-se al temps d’ús efectiu que requereixen aquestes usuàries i flexibilitzant la localització espacial de les mateixes.

De tota manera, si focalitzem l’atenció en el primer grup, observarem que aquest inclou projectes tan dispars com Airbnb i Goteo, amb i sense ànim de lucre, respectivament. De fet, la interfície o el disseny de la plataforma condiciona i predefineix les relacions socials —associades als mecanismes d’interacció, regulació, informació de perfils o promoció, per exemple— entre les persones usuàries (Gordo et al., 2013, Finkel i Gordo, 2013, De Rivera et al., 2017). La investigació netnogràfica (funcionalitat i usabilitat de la plataforma, confiança i reputació virtual, codi de conducta i empremta comunitària) de 55 plataformes de consum col·laboratiu, en l’estudi del projecte «La triple avaluació d’impacte del consum col·laboratiu P2P a Europa» (Gordo i De Rivera, 2015), defineix tres tipus de plataformes de consum col·laboratiu:

1) Plataformes orientades a la xarxa (com Airbnb, TimeRepublick o Eatwith), on les persones usuàries tenen una gran quantitat de formes de comunicació per tal d’aconseguir la reputació digital i mostrar confiança per comprometre altres usuàries.

2) Plataformes orientades a transaccions (Vibbo o Nolotiro), amb menys eines de comunicació i interacció, se centren en la comoditat i estan més connectades amb les funcions tradicionals del consumidor i proveïdor.

3) Plataformes orientades a la comunitat (Xarxa Voluntària WWOPP, Ruscs – LCQDS o CiroSel) que vinculen a una missió social o ambiental i amb un bon nivell de codi de conducta. Aquestes plataformes desenvolupen algunes regles col·lectives, més enllà d’una regulació d’autogestió basada en la capacitat dels individus per administrar les seves xarxes de confiança.

Les conclusions de la investigació de Gordo i De Rivera (2015) determinen la rellevància de la transformació del consumidor com a empresari o el nou rol de prosumidor. En qualsevol cas, al final, en moltes de les plataformes, els usuaris proporcionen coneixements, propietats o serveis i els intermediaris són els que realment guanyen diners (Hernández, 2015). Alhora, la investigació netnogràfica posa en relleu la necessitat de revisar amb precisió el «com» de cada iniciativa de plataforma i l’impacte social, econòmic i mediambiental de la seva activitat (Gordo et al., 2017).

En aquest context, on es requereix una revisió crítica i holística de les plataformes digitals que promouen l’economia col·laborativa, sorgeix un nou concepte clau: el «cooperativisme de plataforma» (Scholz, 2016). Scholz proposa que les plataformes digitals es fonamenten en la propietat col·lectiva; el pagament decent i la seguretat de renda dels seus treballadors i treballadores; la transparència i la portabilitat de les dades que es creen; l’apreciació i el reconeixement del valor generat en la seva activitat; la presa de decisions col·lectives; un marc legal protector; la protecció transferible dels treballadors i les treballadores i la cobertura de les prestacions socials; la protecció davant les conductes arbitràries en el sistema de rating; el rebuig a l’excessiva vigilància en el lloc de treball; i, finalment, el dret dels treballadors i les treballadores a desconnectar. En definitiva, segons Scholz, d’una banda, les plataformes han de configurar-se entorn dels valors del cooperativisme i, d’altra, aquestes han d’amplificar l’escalabilitat i, amb això, l’impacte de les organitzacions cooperativistes. Alhora, Fuster (2016) indica que la pròpia construcció de les plataformes tecnològiques no és una qüestió menor i que el cooperativisme de plataforma ha d’adoptar programari i llicències obertes. En definitiva, originar una governança autogestionada, que permeti articular una comunitat de desenvolupament al voltant dels comuns digitals (Fuster, 2015), que ha d’aproximar-nos a un «cooperativisme obert» (Bauwens, 2014) com a antítesi a les plataformes «unicorn», corporatives, jeràrquiques i de programari propietari (Lee, 2013; Fuster, 2016; Cruz, 2017; Glasner, 2017).

En qualsevol cas, encara que pugui semblar que hi ha una desconnexió entre els dos models de plataformes digitals descrits (Figura 14), la frontera no és precisa i la línia que es dibuixa entre tots dos és summament complexa. Per aquest motiu, cobren rellevància eines d’identificació com pot ser el directori d’iniciatives de producció procomú P2Pvalue, eines de validació com pot ser el Pam a Pam, en el cas del mapatge de l’Economia Social i Solidària, promoguda per la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i SETEM, i l’estrella del procomú de l’economia col·laborativa, generada pel grup de recerca Digital Commons a «Analytical framework of the democratic and procommons qualities of collaborative economy organizations» (Fuster et al., 2017).

Figura 14. Marc conceptual per a una revisió crítica de les plataformes tecnològiques d’economia col·laborativa. Font: autor.

Sembla clar, doncs, que les cooperatives i l’economia col·laborativa persegueixen objectius comuns (Garcia, 2015) però tenen trajectòries paral·leles. En el  nou marc del cooperativisme de plataforma, el moviment cooperatiu tradicional pot aprofitar l’emergent economia col·laborativa, amb noves formes d’interacció social i l’ús de tecnologies digitals (Como et al., 2016; L’Apòstrof, 2016), mentre que l’economia col·laborativa pot acostar-se als valors del cooperativisme de participació social, econòmica i dem

6.3 Qualitats democràtiques de l’economia col·laborativa

Com hem observat en l’anterior apartat és pertinent realitzar una revisió crítica de les plataformes d’economia col·laborativa ja que, al mateix temps que l’aparició de plataformes unicorn ha generat una enorme controvèrsia (Codagnone et al., 2016), també identifiquem plataformes tecnològiques que fonamenten un cooperativisme de plataforma (Scholz, 2016) o un cooperativisme obert (Bauwens, 2014).

En aquest context, hem assenyalat la necessitat de generar marcs d’anàlisi que permetin una revisió holística dels elements que configuren una plataforma digital que fomenti l’economia col·laborativa. Fuster et al (2017), basant-se en la tipologia d’interacció que estableix la plataforma digital, proposen l’estudi de sis dimensions: governança, model econòmic, polítiques tecnològiques, polítiques de coneixement, responsabilitat social i impacte (Figura 15).

Figura 15. Marc conceptual de l’estrella de l’economia col·laborativa procomú. Font: Fuster et al. (2017).

La tipologia d’interacció considera la missió del projecte, la seva àrea d’activitat (cultura, oci, educació, creació de programari…), el grau de connexió amb l’entorn digital (la major part de la interacció es produeix a la plataforma o aquesta és un suport), tipus d’interacció (entre iguals, ja siguin productors, P2P, o consumidors, C2C; entre negocis, B2B;  entre un negoci i un consumidor, B2C; o entre un particular i un professional, P2B), els idiomes i l’esfera de la comunitat (internacional. europea, estatal, regional, ciutat, barri, comunitat veïnal).

La governança refereix a dos aspectes: el propi disseny de la plataforma i la tipologia d’entitat que té cura de la seva provisió i la relació que genera amb la comunitat que hi participa. Respecte al disseny es té en compte el grau d’obertura que s’ofereix a les persones que utilitzen la plataforma en referència a la manera com poden contribuir (creant contingut, proposant noves formes de generar contingut o ofertant/demandant/valorant productes o serveis); la política de participació de la plataforma (oberta sense filtres, es modera abans de la publicació o es modera després de la publicació); la possibilitat d’interacció (avaluant si els usuaris poden comunicar-se entre si o crear grups); la tipologia de comptes d’usuari (única o diferents jerarquies); la forma en què s’estableixen els administradors (cada persona usuària se’n pot establir per ella sola, de forma automàtica gràcies a la participació, per eleccions, pel suport d’altres persones administradores o bé pels propietaris de la plataforma); l’existència de sistemes formals o informals per a la presa de decisions comunitàries i si les definicions de les regles formals i les polítiques de plataforma estan obertes a les contribucions de la comunitat que hi participa. Respecte a l’entitat responsable de la provisió, es valora el tipus d’entitat jurídica (administració pública, universitat, fundació, associació, cooperativa, empresa comercial…) i la governança vinculada a la gestió econòmica, tenint en compte si el balanç econòmic és accessible a la comunitat o si es proporciona públicament i si la destinació dels beneficis del projecte és escollida de forma participada entre els membres o només pels propietaris.

A l’hora d’estudiar els diferents models econòmics d’economia col·laborativa, es considera el vincle entre l’orientació que tenen els beneficis econòmics i l’impacte social de l’activitat, la sostenibilitat econòmica del projecte i els models de finançament.

Respecte a l’orientació econòmica, es té en compte el tipus d’entitat jurídica i el potencial retorn econòmic que s’estableix amb la comunitat, en relació al seu model de finançament; si els beneficis econòmics són reinvertits en el projecte o dividits entre les persones propietàries; si el model de creixement és orgànic (augmentant d’escala sense impactar en el model de governança), reproductiu (replicant el model) o  especulatiu (amb la voluntat d’aconseguir el màxim creixement per després vendre el projecte); el caràcter comercial de la plataforma, tot considerant si l’intercanvi monetari entre les persones que en són usuàries es produeix: mai, gairebé mai, algunes vegades, sovint o gairebé sempre; i, finalment, l’ús o no de serveis de banca ètica.

Respecte als models de finançament de la plataforma, avaluem la tipologia de recursos utilitzats: capital privat, finançament públic, donacions no monetàries internes, donacions no monetàries externes, estalvis familiars, organització d’esdeveniments, programes de recerca (H2020), comercialització de la marca, microfinançaments, premis, subproductes o derivats, recursos lliures, programes de formació, serveis prèmium, quotes, monedes alternatives, crèdit bancari, marxandatge, publicitat, donacions monetàries i comercialització de les dades.

Pel que fa a les polítiques de coneixement de la plataforma, es consideren el contingut i les dades. Respecte al contingut, s’avalua el tipus de llicència en la qual està subjecte el contingut generat pels usuaris de la plataforma (Domini públic, CC0 1.0, CC BY, CC BY-SA, CC BY-ND, CC BY-NC, CC BY-NC-SA, CC BY-NC-ND, Reserva de tots els drets d’autoria, etc.). Pel que fa a les polítiques de dades, es valora la possibilitat d’accedir a les dades generades pels usuaris, considerant si la plataforma disposa d’una API sense restriccions,  si es pot fer una exportació de dades completa (dump de dades), si es pot descarregar lliurement en el seu conjunt, si es disposa d’una API amb algunes restriccions, si es pot descarregar gratuïtament una part de la base de dades o bé si no és possible exportar, copiar, ni accedir a cap API.

Respecte a les polítiques tecnològiques, es considera quina arquitectura tecnològica adopta la plataforma i el tipus de llicència del programari. Pel que fa al tipus de programari, avaluem el tipus de llicència utilitzada i el seu grau de llibertat per ser reutilitzat: domini públic, CC BY-SA 3.0, GPL, AGPL, LGPL, MIT License, Open Source License, etc. Pel que fa a l’arquitectura tecnològica, s’han adoptat dos indicadors. D’una banda, el tipus d’infraestructura tecnològica de la plataforma: compartit d’igual a igual (Peer-to-peer), FLOSS reproduïble centralitzat però no federat, federada, centralizada en un punt d’entrada, centralizada no reproduïble, ja que un node prové exclusivament per propietari i propietari de la plataforma. També s’avalua l’interès per fer ús de blockchain, per tal de desxifrar l’arquitectura tecnològica de la plataforma, tenint en compte que aquest element orienta a l’obertura del projecte.

Respecte a la responsabilitat social, es consideren aspectes com la igualtat salarial, l’equitat de gènere, la inclusió social, la intercooperació en el marc de l’Economia Social i Solidària o l’economia procomú i la responsabilitat ambiental.  En aquest apartat també es valoren aquells elements que poden manllevar els objectius i la missió del projecte, en cas de creixement exponencial.

En relació a l’impacte en la creació de valor, es consideren aspectes com el grau d’acompliment de la missió, el capital relacional (persones que participen de la comunitat), la participació en xarxes amb organitzacions del sector. En aquest bloc, també es considera el valor econòmic del projecte i la capacitat per generar ocupació. Finalment, es valora l’impacte en termes de valor reputacional a través d’indicadors de plataformes de xarxes socials com Twitter i Facebook i de posicionament en webs com Alexa.

L’aplicació del marc conceptual de l’estrella de l’economia col·laborativa procomú en 100 plataformes digitals d’economia col·laborativa amb impacte a la ciutat de Barcelona permet extreure algunes conclusions rellevants per a la nostra investigació. Per una banda, es demostra una correlació entre el model de governança i el model econòmic de la plataforma digital (Espelt i Fuster, 2018). És a dir, com més democràtic és un projecte (tant en el mateix disseny de la plataforma com en la tipologia d’entitat que té cura de la seva provisió i la relació que genera amb la comunitat que hi participa), més cura té que el seu model econòmic generi un retorn i un impacte econòmic positiu en el conjunt de la comunitat que hi participa. Per una altra banda, es demostra una correlació entre la governança i les polítiques tecnològiques i de coneixement (Fuster i Espelt, 2018b). És a dir, com més democràtica és una plataforma, més obertura d’accés a les dades i el coneixement que genera i més possibilitats que altres persones puguin fer ús de la infraestructura tecnològica.    

6.4 Plataformes tecnològiques per al consum de productes agroecològics

Com hem estudiat en els dos primers apartats d’aquest capítol, per una banda, hi ha un punt de trobada entre la gestió dels béns comunals i la tradició cooperativa que s’articula en el marc de l’ESS i, per altra, en l’era de la Societat Xarxa, el cooperativisme de plataforma, basat en els comuns digitals, aporta una dimensió digital a les cooperatives a partir dels valors que li són afins. En el tercer apartat hem vist quins elements cal considerar a l’hora de fer una revisió holística de les plataformes digitals que promoguin l’economia col·laborativa.

Si en aquest marc focalitzem l’atenció en el desenvolupament de plataformes tecnològiques per al consum de productes agroecològics, observem dos tipus de models: el cooperativista, en el marc de l’ESS, i el corporativista, com a un instrument del capitalisme. El primer model parteix dels valors de l’ESS, en el marc d’una o vàries cooperatives; el segon té un destacat ànim de lucre i s’emmarca en els interessos d’una corporació privada. Des d’aquesta perspectiva, en el cas concret de la ciutat de Barcelona, observem tres casos rellevants, els dos primers se situen en el model cooperativista i el tercer en el corporativista:

  • Desenvolupament de programari propi de codi lliure: algunes cooperatives i grups de consum creen solucions tecnològiques que els permeten generar una alternativa a les eines que ofereix Google, l’opció més utilitzada entre les organitzacions identificades (Espelt et al., 2015).
  • Desenvolupament de plataforma cooperativa: la creació de la plataforma Katuma, impulsada per l’Associació sense ànim de lucre Coopdevs, i basada en els valors cooperatius i el programari de codi lliure, s’articula com a un instrument d’intercooperació agroecològica, propietat de les pròpies cooperatives i productores.   
  • Desenvolupament de programari propietari: la irrupció d’«El Rusc que diu sí» (LCQDS) a partir de l’any 2014 fomenta l’aparició de grups de persones que consumeixen productes agroecològics a través de l’impuls d’un/a emprenedor/a i aprofitant el servei d’una plataforma digital privativa (Espelt, Peña-López, Vega, 2017).

6.4.1 El programari propi de codi lliure

La digitalització de les cooperatives i grups de consum té una forta dependència de les eines que ofereix Google (Espelt et al., 2015). Així mateix, durant aquest procés, han sorgit diferents solucions tecnològiques per facilitar la tasca organitzativa dels grups basades en el programari de codi lliure (López Roca, 2015) i amb la voluntat de generar una alternativa més afí als valors i a la voluntat d’autogestió de les cooperatives i grups de consum (Espelt et al., 2016).

L’Aixada 2.0, realitzat per membres del grup de consum L’Aixada de Barcelona, és un dels casos més referenciats. Aquest és un programari de codi obert que ajuda a gestionar les necessitats que té un grup de consum cooperatiu agroecològic. Segons s’indica en la mateixa descripció del projecte, es tracta d’una compilació d’eines que ajuden a autogestionar l’organització per la compra, la venda i la manipulació de productes. La plataforma combina una aplicació habitual de carro de la compra amb un mòdul per demanar productes als proveïdors. A més de comprar i vendre automàticament, també facilita la gestió dels membres de la cooperativa, a l’hora de fer un seguiment dels patrons de consum i generar un inventari de l’estoc.

L’ús d’aquest programari permet la distribució de 700 productes, provinents de 60 proveïdors locals i ecològics, a les 40 famílies que formen l’organització.  Com veurem en capítols posteriors, gràcies a les possibilitats que ofereix el programari per descarregar-se lliurement, l’Aixada 2.0 ha estat adoptat per altres grups i cooperatives de consum, especialment de la ciutat de Barcelona.

6.4.2 La plataforma cooperativa

Més enllà del programari propi i en la recerca d’una plataforma oberta i distribuïda, Katuma, basant-se en el cooperativisme de plataforma i els comuns digitals, té com a objectiu facilitar el consum agroecològic de proximitat. Desenvolupada amb programari de codi obert, la plataforma està dirigida a qualsevol persona interessada en consumir, vendre o distribuir aliments de proximitat.

La propietat i gestió de la plataforma recau en les entitats i persones implicades: productors, consumidors, grups de consum i distribuïdores. De manera que es tracta d’un model organitzatiu transparent, participatiu i sense ànim de lucre que aspira a que cada soci/sòcia pugui pagar una quota de manteniment per al seu propi finançament.

La idea de desenvolupament de l’eina sorgeix de les inquietuds detectades per membres de diferents comissions d’informàtica de grups i cooperatives de consum de la ciutat de Barcelona, que coneixen bé els processos i les problemàtiques que tenen lloc a les seves organitzacions. A finals de l’any 2012, es produeixen les primeres reunions del que acaba sent Coopdevs —constituïda formalment l’any 2016—, entitat que inicialment lidera Katuma, amb la voluntat de desenvolupar un instrument que estalviï feina repetitiva en la gestió de grups de consum i de potenciar el consum de proximitat. La plataforma, més enllà de facilitar la comanda online, es concep com un Mercat Social i un instrument d’intercooperació entre grups i cooperatives de consum agroecològic en el marc de l’Economia Social i Solidària.

Katuma involucra en el seu codisseny a productors, distribuïdores i grups i cooperatives de consum de Catalunya i Balears, però també a professionals de l’àmbit de la investigació, la comunicació i el disseny que han fet possible el desenvolupament d’una primera versió de la plataforma tecnològica. Actualment, diversos grups de consum, productors i distribuïdores han mostrat interès pel projecte. Vuit d’elles estan provant l’eina i participant en les diferents assemblees obertes que des d’un inici es convoquen.

Tota la informació sobre el que està passant a Katuma està disponible al web community.coopdevs.org, un espai obert on es requereix registre però que no està moderat. Per al seguiment i difusió del projecte, Katuma disposa també de perfil a la xarxa social Twitter.

En paral·lel al desenvolupament de la plataforma, i arrel de l’observació realitzada per Coopdevs sobre què està passant a altres països del món en la línia del seu model de negoci, durant el 2016, Katuma es converteix en el primer node d’Open Food Network (OFN) a Barcelona, Catalunya, i a l’Estat espanyol. Open Food Network és un projecte de la Fundació Open Food, una xarxa mundial que, basant-se en les possibilitats del codi lliure, facilita eines tecnològiques a la ciutadania per a la creació de mercats locals, sota el paraigua del cooperativisme i com a alternativa real als grans distribuïdors agroindustrials.

Per a les persones interessades en programari lliure, la plataforma OFN posa a la seva disposició l´Open Food Commons, un espai on qualsevol persona pot revisar al detall tot allò en què s’està treballant. A més, la plataforma OFN posa a disposició dels usuaris i usuàries la possibilitat de recomanar i coparticipar en la ideació de noves funcionalitats de cara a millorar-ne el funcionament. L’equip de Katuma s’ha integrat com un node més en aquesta xarxa, participant actualment en el desenvolupament de codi lliure per l’OFN que té repercussió mundial en tots els nodes locals.

La xarxa local d’Open Food Network està present a Austràlia, Regne Unit, Canada, Suècia, Noruega, França i Espanya; aquest darrer cas, gràcies a Katuma. S’estan desenvolupant nodes als Estats Units, Sud-àfrica i l’Índia.

En l’actualitat, Katuma està impulsant la creació d’una cooperativa de serveis que recolzi la consolidació de la implantació de la plataforma i la seva viabilitat que, fins ara, ha tingut el lideratge inicial de Coopdevs. En aquesta línia contemplen obrir-se a diferents tipus de persones usuàries, no només entitats (grups de consum, productors o distribuïdores), sinó també persones interessades en consumir productes de proximitat. El resultat d’aquest procés ha de permetre materialitzar el marc sobre el qual es construirà la governança de la nova entitat.

Per la dimensió del projecte i per la força organitzativa que l’impulsa —on a part de les desenvolupadores tecnològiques, participen productors, cooperatives, intermediaris de l’ESS, activistes i investigadors— hem considerat convenient situar l’exemple de Katuma a part de les solucions tecnològiques pròpies o adaptades pels grups en aquests anys de cooperativisme agroecològic i com a resposta al model corporativista que tractem en el punt següent.

Així mateix, Katuma és un dels 10 casos paradigmàtics d’economia col·laborativa procomú de la ciutat de Barcelona (Fuster i Espelt, 2018a), ja que acompleix gran part dels criteris descrits pel marc conceptual de l’estrella de l’economia col·laborativa procomú (Fuster et al., 2017).

6.4.3 El programari propietari

En els darrers anys i en paral·lel al desenvolupament de programari cooperatiu, conceptualitzat com a plataforma d’intercooperació agroecològica, s’han implantat noves organitzacions de consumidors, anomenades Ruscs que operen a través de la plataforma El Rusc que diu sí. Els «Ruscs», formen part d’una xarxa més àmplia que, a Espanya, rep el nom de La Colmena que dice sí (LQCDS). LQCDS, neix a l’any 2009 a França, com a resposta a la necessitat de repensar el model de consum tradicional i s’autodefineix com una «start-up social i solidària» (LQCDS, 2014 i 2017).

Guilhem Chéron, membre d’un grup de consum a França, comença a indagar en els avantatges d’agilitzar el procés de gestió del dia a dia gràcies a Internet. El projecte madura durant l’any 2010 en una estada al viver empresarial de l’escola Advancia, quan Guilhem culmina la creació, juntament amb Marc-David Choukron i Mounir Mahjoubi, de Equanum, la matriu del que és la plataforma digital agroalimentària per excel·lència, El Rusc que diu sí. Un any després, l’any 2011, Equanum llança des de Tolosa La Ruche qui dit Oui!, amb l’objectiu de «democratitzar l’accés als bons productes i el consum d’aliments locals» (El Referente, 2015). El Rusc de Fauga, la primera de les organitzacions, obre les portes el 21 de setembre de l’any 2011 a l’Alt Garona. En una mica més d’un any, entre França i Bèlgica sumen uns 320 Ruscs amb un volum de facturació al voltant dels 9 milions d’euros.

A Espanya, les primeres organitzacions arriben a Madrid i Barcelona el 2014. El 2015 s’obren 8 Ruscs, entre les dues ciutats, que facturen unes 100 comandes setmanals, una xifra gens menyspreable en el sector. Un any després, al 2016, 33 Ruscs amb uns 16.000 membres consumeixen de forma habitual productes de 250 agricultors i ramaders. A partir d’aquí, s’estenen a altres barris i ciutats: València, Còrdova, Granada… existint en l’actualitat més de 100 Ruscs a Espanya, oberts o en construcció, sumant-se als 900 Ruscs que repliquen el model a Alemanya, Bèlgica , Espanya, França, Itàlia i Regne Unit.

Els Rusc i les cooperatives tenen aspectes comuns: voluntat d’autogestionar-se, desintermediar amb la producció i construir comunitat, però   molts elements diferents: aspectes econòmics, tècnics, legals, referents al tipus de governança, als valors associats al model o vinculats a la relació entre persones, amb productors, amb el producte final o l’espai. En la taula 2 resumim les similituds i les diferències entre models.

 

Rusc Cooperativa de consum
Lògica constitutiva Société par actions simplifiée
(es referencien com a: Start-up
social i solidària)
Cooperativa
Impuls inicial Individual Col·lectiu
Ubicació Bars, coworkings Espais comunitaris, locals

de lloguer, ocupats

Marc econòmic Economia col·laborativa Economia Social i Solidària
Economia Col. procomú
Capital social Centralitzat, jeràrquic Distribuït, democràtic
Benefici econòmic Individual Col·lectiu
Valors Consum responsable Consum responsable
Governança Jerarquia vertical Assembleària
Feminització Equitat
Consum Individual Col·lectiu / cooperatiu
Distància producte Proximitat Proximitat


Taula 2: Resum de similituds i diferències entre els Ruscs i les cooperatives i grups de consum agroecològic. Font (Espelt, Peña-López, Vega, 2017).

L’estudi comparatiu entre els Ruscs —sis actius i set en construcció— i els grups i cooperatives de consum —cinquanta-set— de la ciutat de Barcelona conclou que, malgrat els Ruscs comparteixen alguns objectius amb les cooperatives de consum, no tenen un encaix amb els valors que promou l’ESS i l’economia col·laborativa procomú  (Espelt, Peña-López, Vega, 2017).

En resum, en aquest capítol hem estudiat la confluència del cooperativisme —i la seva dimensió digital: el cooperativisme de plataforma— amb els comuns i els comuns digitals com alternativa a la proliferació de plataformes tecnològiques corporatives que tenen voluntat de concentrar l’activitat econòmica d’un determinat sector amb patrons de mercat capitalista. Aquestes plataformes cooperatives, basant-se en els comuns digitals, no tenen afany de lucre i estan governades democràticament per a promoure una economia col·laborativa procomú. També hem estudiat com l’àmbit de la cooperació agroecològica no és aliena a aquest procés de digitalització i que, en paral·lel a l’ús d’eines corporatives, com les ofertes per Google, o plataformes propietàries, com El Rusc que diu Sí, el propi sector ha generat alternatives més afins amb els seus valors. Aquestes alternatives tenen a voltes una dimensió més reduïda, oferir solucions al propi grup de consum o a grups de consum  que les vulguin adoptar, o bé més àmplia, per oferir una plataforma cooperativa de consum agroecològic que permeti una intercooperació agroecològica en xarxa.