Capítol 7. HIPÒTESI I SUBHIPÒTESIS DE TREBALL

En els capítols previs, hem estudiat com es configura el cooperativisme agroecològic i com, a través de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), pot reconfigurar-se de nou en un cooperativisme agroecològic articulat en el marc de la Societat Xarxa.

En l’estudi «El canvi d’escala: un revulsiu per a la sostenibilitat del cooperativisme agroecològic?» (2017), Martín-Mayor et al. assenyalen la necessitat que el cooperativisme agroecològic escali cap a més consumidors per tal que aquest model de consum sigui sostenible i no generi una precarització de la producció. Els autors de l’informe indiquen que l’agroecologia, com a part dels CCC, seguint la guia de l’articulació en xarxa de l’ESS a l’hora de fomentar el Mercat Social, ha de generar més espais d’intercooperació com a aspecte estratègic fonamental per assolir l’escalabilitat que en permeti la sostenibilitat.    

Méndez i Sabin, 2013, Collado i Casadevente, 2015; Sabin, 2015; Suriñach, 2016, entre d’altres, destaquen la rellevància de l’emergència del moviment dels comuns urbans, territorialitzats i vinculats a una comunitat o per la producció en l’àmbit digital, a l’hora d’afrontar l’augment de l’escala del Mercat Social, en una tercera via en la dicotomia entre Estat-mercat. Suriñach (2016), en aquest marc dels comuns urbans, refereix explícitament l’experiència del cooperativisme agroecològic desenvolupat a Catalunya en les darreres dècades, com un exemple d’intercooperació vertical que ha permès articular un espai de confiança en tota la cadena de producció, transformació, distribució i consum.

Scholz, a «Platform Cooperativism. Challenging the Corporate Sharing Economy» (2016), centrat en l’àmbit digital i en resposta al creixement de plataformes tecnològiques que generen models d’economia col·laborativa allunyades de l’ESS, situa les plataformes cooperatives com a un instrument essencial per a l’escalabilitat de les cooperatives tradicionals i, al mateix temps, indica que els valors del cooperativisme han d’impregnar aquestes plataformes digitals. En aquest marc d’impuls del cooperativisme de plataforma, Fuster (2016) assenyala que aquest ha de fomentar-se en els comuns digitals per ser coherent amb els valors que promou.

Finalment, hem vist recentment com a la praxi han sorgit dos projectes amb voluntat d’escalar el consum agroecològic, amb enfocaments força diferenciats. Per una banda, els Ruscs, que fomenten els Circuits Curts de Comercialització i tenen una bona expansió d’organitzacions en el territori, però no acompleixen els criteris que permeten la seva vinculació al conjunt d’entitats de l’Economia Social i Solidària (Espelt et al., 2017), ni a les plataformes digitals de producció procomú entre iguals (Benkler, 2006). Per l’altra, el projecte Katuma (veure apartat 5.3.2) que té la voluntat d’articular-se com una plataforma cooperativa que fomenti el cooperativisme agroecològic basant-se en els comuns digitals i els valors de  l’ESS.

Amb la voluntat d’estudiar l’impacte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en les cooperatives i els grups de consum, la nostra hipòtesi és que l’adopció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per part de les cooperatives de consum es fa —en coherència amb els principis cooperativistes— basant-se en els comuns digitals; això redefineix  la relació entre proveïdors i consumidors, teixint una xarxa de naturalesa tecnopolítica d’intercooperació agroecològica, que conjumina el consum de proximitat desintermediat que defineix els Circuits Curts de Comercialització, els valors de l’Economia Social i Solidària (ESS), la participació en els Moviments Socials (MMSS) i les converteix en cooperatives de consum agroecològic de plataforma.

Per una banda, la hipòtesi de treball incideix en què, per coherència amb els seus valors, les cooperatives de consum agroecològic haurien d’adoptar les TIC basant-se en els comuns digitals. Per una altra banda, la hipòtesi incideix en què l’ús de les TIC redefineix la relació entre proveïdors i consumidors, generant una xarxa d’arrel tecnopolítica que permet la intercooperació agroecològica i, per tant, promou un consum cooperatiu de productes agroecològics que afavoreix els CCC, l’ESS i la participació en MMSS que converteix a les cooperatives de consum agroecològic en cooperatives de consum agroecològic de plataforma. És a dir, la primera part de la hipòtesi de treball se centra en com adopten les TIC les cooperatives de consum agroecològic i, en la segona part, es refereix al perquè d’aquesta adopció.

Per abordar aquesta hipòtesi principal, la subdividim en dues subhipòtesis de treball.

Per una banda, volem caracteritzar la relació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en el funcionament dels grups i cooperatives i la seva  articulació amb els proveïdors per facilitar el consum cooperatiu de productes agroecològics, postulant que les cooperatives de consum agroecològic adopten les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per facilitar la relació en xarxa entre productors i cooperatives de consumidors, transformant el model organitzatiu de les cooperatives de consum agroecològic de plataforma.

Per una altra banda, volem corroborar que aquesta relació del cooperativisme agroecològic i el cooperativisme de plataforma és un element essencial de la reformulació de la intercooperació agroecològica, postulant que l’adopció per part de les cooperatives de consum agroecològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) es fa —en coherència amb els principis cooperativistes— basant-se en els comuns digitals, reforçant la intercooperació agroecològica que resulta del consum de proximitat desintermediat dels Circuits Curts de Comercialització (CCC), els valors de l’Economia Social i Solidària i la participació en els Moviments Socials (MMSS).

La formulació de la hipòtesi i de les consegüents subhipòtesis de treball respon a l’aproximació holística en la qual hem situat les cooperatives i els grups de consum agroecològic i a la voluntat de conèixer la seva reformulació en el marc de l’era de la Societat Xarxa.