Capítol 8. METODOLOGIA

El cooperativisme de plataforma, l’àmbit d’investigació d’aquest projecte, a cavall entre el cooperativisme i l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), és força nou. A més, el cooperativisme s’articula amb elements diferencials propis segons cada territori. Les xarxes locals defineixen les seves pròpies eines per identificar i promoure iniciatives en el marc de l’Economia Social i Solidària (ESS). En el nostre cas, en capítols previs, hem estudiat el Pam a Pam i el Balanç Social com a instruments d’avaluació de l’expansió de l’ESS a Catalunya. Així mateix, si, com és el cas de la nostra investigació, ens centrem en l’àmbit de l’agroecologia, les referències són encara més escasses. De totes maneres, hem identificat investigacions  que se situen en l’encreuament entre cooperatives i TIC i, a partir del seu exemple, ens permeten dissenyar una metodologia pròpia.

Les metodologies utilitzades pels estudis «Understanding the situation and factors of ICT adoption in agricultural cooperatives» (Montegut et al. 2013) i «El E-Business en el cooperativismo agrario: El caso del sector oleícola» (Mozas i Bernal, 2008), basades en l’impacte de les TIC en l’àmbit del cooperativisme agrari de Lleida i Jaén  —respectivament—, ens mostren les possibilitats d’utilitzar qüestionaris —completats a través d’entrevistes— i analitzar les dades amb tècniques i instruments d’estadística descriptiva.

L’estudi «Equipamiento y gestión de las tecnologías de la información en la cooperativas agroalimentarias» (Meroño i Arcas, 2006), seguint una metodologia similar a les investigacions de Montegut et al. (2013) i Mozas i Bernal (2008), incorpora una observació dels continguts dels webs de les cooperatives per identificar l’orientació (informatius, relacionals, transaccionals), l’àmbit (intern, extern) i la tecnologia utilitzada. En aquest mateix sentit, l’estudi «Internet, Cooperativismo Agrario y Desarrollo Rural. El caso de las Cooperativas de la Comunidad Valenciana» (Juliá et al., 2006) se serveix d’una recerca a través de cercadors web per identificar l’ús d’Internet en les cooperatives de la Comunitat Valenciana.

Malgrat que aquest conjunt de referències estan ubicades en l’àmbit del cooperativisme agrari —amb trets distintius rellevants vers el cooperativisme de consum— mostren, per una banda, la importància de combinar metodologies quantitatives que permeten obtenir dades que són analitzades amb tècniques i instruments d’estadística descriptiva i metodologies qualitatives que ens permeten obtenir dades de detall per argumentar els resultats estadístics. D’altra banda, en les referències esmentades, les dades s’obtenen en entrevistes semiestructurades i a partir d’un qüestionari i de l’observació web.  La representació de resultats es realitza a través de diagrames de barres i diagrames de sectors.

El disseny de la metodologia de la nostra investigació —d’acord amb les referències esmentades— utilitza mètodes quantitatius, com l’ús d’estadístics descriptius que ens ajuden a resumir i descriure les dades obtingudes a través de qüestionaris i entrevistes semiestructurades, anàlisi de variància (ANOVA) per analitzar les mitjanes de grups i els seus procediments associats, anàlisi de correlacions de Pearson per indicar la força i la direcció de les relacions lineals entre variables aleatòries, anàlisi factorial per explicar les correlacions entre les variables observades, mètodes qualitatius que, a través d’entrevistes semiestructurades, observació directa de l’objecte d’estudi i observació de l’espai web (netnografia), ens permeten realitzar una anàlisi amb més profunditat de la població d’estudi. Com descriurem posteriorment, per a la representació de resultats, utilitzem diagrames de barres, diagrames de sectors, eines de representació de xarxes i sistemes d’informació geogràfica.

8.1 Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació com a facilitadores de la intercooperació agroecològica de plataforma

Per caracteritzar la relació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), a través del cooperativisme de plataforma, en el funcionament dels grups i cooperatives i la seva articulació amb els proveïdors, per promoure el consum cooperatiu de productes agroecològics, considerem dos espais de treball. Per una banda, els aspectes que caracteritzen la digitalització de les cooperatives i, d’altra banda, els aspectes claus que determinen la intercooperació agroecològica de plataforma.

Respecte a la definició de la digitalització de les cooperatives, considerem dos blocs d’indicadors: aquells que es refereixen a l’ús de les TIC per a la logística de consum de productes agroecològics (que contemplen la gestió d’estocs, la facturació, la comptabilitat…) i aquells que es refereixen a l’ús de les TIC per a la difusió de l’activitat del grup i altres activitats o continguts d’interès (Taula 3).

El bloc d’indicadors centrat en la gestió de la comanda té en compte el nombre de cooperatives que utilitzen les TIC per a aquesta tasca, l’eina tecnològica utilitzada i la seva llicència d’ús. El bloc d’indicadors que avaluen l’impacte de les TIC en la comunicació de l’organització inclou el nombre de cooperatives que disposen d’un portal web,  l’eina utilitzada, la llicència dels continguts publicats i el nivell d’actualització.

L’obtenció de les dades es fa a partir d’una entrevista semiestructurada i seguint el guió d’un qüestionari (veure addenda 2: Qüestionari TIC cooperatives de l’annex A.3) a un o varis membres de l’organització (generalment de l’àrea de comunicació externa). Al mateix temps duem a terme una observació dels portals web de les cooperatives, a través d’una recerca netnogràfica (veure annex A.7) que ens permet avaluar com s’utilitzen les plataformes digitals per a la difusió de continguts, el tipus de llicència utilitzada i el nivell d’actualització.

Caracterització de la digitalització de les cooperatives
Variable Indicador Font
Impacte de les TIC en la gestió de la comanda Nombre de cooperatives que utilitzen les TIC en la gestió de la comanda Qüestionari TIC cooperatives
Eina tecnològica utilitzada per a la gestió de la comanda Qüestionari TIC cooperatives
Llicència del programari utilitzat Qüestionari TIC cooperatives
Impacte de les TIC en la comunicació de l’organització Nombre de cooperatives que disposen d’un portal web Observació web
Eina tecnològica per implantar el portal web Observació web
Llicència dels continguts  publicats Observació web
Freqüència de l’actualització dels continguts web Observació web

Taula 3. Variables i indicadors per avaluar la caracterització de la digitalització de les cooperatives. Font: autor.

Per a l’anàlisi es realitzen estadístics descriptius de les mitjanes aritmètiques i dels percentatges resultants que ens ajuden a resumir i descriure les dades obtingudes a través d’un qüestionari realitzat en una entrevista estructurada i l’observació de la pàgina web de les cooperatives i/o les plataformes de xarxes socials (Twitter i Facebook). La representació de resultats es fa en diagrames de sectors.

En relació a l’impacte de les TIC en la intercooperació agroecològica de plataforma, considerem vuit variables claus: la dimensió de la cooperativa o grup de consum, el vincle amb els circuits de proximitat, la relació justa entre productors i consumidors, la capacitat d’intercooperació de l’organització, l’impacte global de l’ús de les TIC, la dimensió de les cooperatives, el grau de professionalització de les cooperatives i la digitalització de les relacions en xarxa (Taula 4).

Intercooperació agroecològica de plataforma
Variable Indicador Font
Dimensió de la cooperativa o grup de consum Xifra d’unitats familiars Qüestionari ESS Pam a Pam
Vincle amb els circuits de proximitat Nivell  d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador circuits de proximitat (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Relació justa entre productors i consumidors Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Justícia social (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Capacitat d’intercooperació de l’organització Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Intercooperació (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Impacte global de l’ús de les TIC Valoració (del 0 al 10) de l’ús de les TIC en l’operativa diària Qüestionari ESS Pam a Pam
Grau de professionalització de les cooperatives Nombre de cooperatives que disposen de persones alliberades Qüestionari ESS Pam a Pam
Digitalització de les relacions en xarxa Nombre de cooperatives, intermediaris i productors que participen en plataformes de xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram) Observació web

Taula 4. Variables i indicadors per avaluar l’impacte de les TIC en la intercooperació agroecològica de plataforma. Font: autor.

La dimensió de la cooperativa ens permet valorar la capacitat d’impacte en el Mercat Social; l’indicador de valoració dels circuits de proximitat ens determina el vincle de les cooperatives i grups amb els CCC; l’indicador de valoració de la justícia social és clau en la connexió entre l’ESS i l’agroecologia, ja que permet avaluar —en termes de justícia— la relació entre productor i consumidor; l’indicador que determina el nivell d’intercooperació permet mesurar el potencial impacte de la tasca de la cooperativa o grup de consum en el reforç del Mercat Social; l’indicador que avalua la valoració global de les TIC permet tenir una dimensió de conjunt de la rellevància de les eines digitals en l’operativa  diària; la dimensió de les cooperatives determina el potencial impacte de l’organització en termes de nombre de persones vinculades a aquest model de consum; el grau de professionalització de les cooperatives permet valorar el grau d’impacte de les cooperatives professionalitzades versus les que són gestionades únicament per persones voluntàries i la digitalització de les relacions en xarxa permet avaluar el potencial relacional de les organitzacions a través de les plataformes de xarxes socials.

De la mateixa manera que a l’anterior bloc de variables, les dades s’obtenen a partir del qüestionari Pam a Pam (veure Annex A.3), que es realitza en entrevistes semiestructurades, i l’observació de les plataformes de xarxes socials que els agents de la intercooperació agroecològica (cooperatives, intermediaris i productors) utilitzen.

De cara a obtenir informació relativa a la presència de cooperatives, productors i intermediaris a les plataformes de xarxes socials, s’ha realitzat una investigació netnogràfica a partir de l’observació dels enllaços que apareixen als webs i blogs oficials. D’aquesta forma, s’ha procedit, en primer lloc, a l’anàlisi documental dels perfils socials visibles des dels espais en línia de referència, per, a continuació, en cas de no estar enllaçades les xarxes socials des d’aquests webs oficials, corroborar la seva presència en cadascuna de les plataformes estudiades (en el nostre cas, Facebook i Twitter). La revisió independent de la presència de cooperatives, intermediaris i productors en aquestes dues plataformes, permet alhora analitzar el conjunt de la mostra, incorporant també aquelles cooperatives, intermediaris i productors que estan a les plataformes de xarxes socials però no tenen un blog o web de referència.

Per valorar la relació entre A) el nombre d’Unitats Familiars, B) els circuits de proximitat, C) el comerç just, D) la intercooperació, E) la valoració global de les TIC, F) la presència de persones alliberades, G) la participació d’intermediaris i H) la presència a les xarxes socials, fem una anàlisi de correlacions entre aquestes variables, permeten, així, identificar el nivell de relació que tenen els elements que configuren la intercooperació agroecològica de plataforma. Per representar els resultats estadístics s’utilitzen diagrames de barres i diagrames de sectors.

8.2 Impacte en el vincle amb els Circuits Curts de Comercialització, l’Economia Social i Solidària i els Moviments Socials

Per corroborar que la relació entre el cooperativisme agroecològic i el cooperati- visme de plataforma és un element essencial per a la reformulació de les tres dimensions que defineixen la intercooperació agroecològica —la pertinença als Circuits Curts de Comercialització (CCC), sota els valors de l’Economia Social i Solidària i la participació en els Moviments Socials (MMSS)— identifiquem tres grups de variables corresponents a cada un dels eixos a analitzar:

A. Circuits Curts de Comercialització: Per verificar la relació entre el cooperati- visme agroecològic i els CCC, per una banda, preguntem a les cooperatives quins són els seus productors i/o proveïdors no directes (intermediaris). Aquestes dades ens permeten determinar el nombre de productors i intermediaris de cada cooperativa, la seva tipologia i la distància geogràfica que recorren els aliments des de la seva producció. Per l’altra banda, verifiquem la importància que les cooperatives donen als CCC a través de la valoració que les organitzacions fan del consum de proximitat (Taula 5).

La recollida de dades per obtenir la xarxa de productors i intermediaris (veure addenda 1 Annex A.3) i les variables d’impacte social, impacte ambiental i impacte organitzatiu i de treball (veure Annex A.3) es realitzen a partir d’un qüestionari en entrevistes semiestructurades. En les mateixes entrevistes se sol·licita la llista de productors per tal de realitzar la relació de productors i cooperatives. La representació de la xarxa de productors i cooperatives ens ajuda a determinar quins són els nodes (agents) més rellevants. Per tant, podem veure quins són els productors que proveeixen a més cooperatives, les cooperatives amb més productors associats i les relacions que es produeixen entre tots els productors i totes les cooperatives.

 

Circuits Curts de Comercialització
Variable Indicador Font
Xarxa de productors i cooperatives de consum Nombre i llista de productors i intermediaris Qüestionari cooperatives
Tipologia de productors i intermediaris Qüestionari cooperatives
Distància quilomètrica entre productors/intermediaris i cooperatives Qüestionari cooperatives
Valoració dels consum de proximitat Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador circuits de proximitat (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam

Taula 5. Variables i indicadors per avaluar l’impacte del vincle de les cooperatives i grups de consum amb els Circuits Curts de Comercialització. Font: autor.

Per analitzar el vincle de les cooperatives de consum amb els Circuits Curts de Comercialització, per una banda, ens fixem en el comportament de la mitjana aritmètica de la variable circuits de proximitat (amb una gradació de 0 a 5) en les respostes de cada una de les organitzacions participants. L’estudi d’aquesta variable ens permet determinar el pes global dels Circuits Curts de Comercialització en cada grup de consum, així com aquelles organitzacions amb una valoració més rellevant. D’altra banda, per representar el vincle de les cooperatives i els grups de consum amb els productors i intermediaris, es realitza una anàlisi de xarxa (a través del programari Gephi) per mostrar el grau de centralitat (el nombre de connexions) de cada organització, ja sigui cooperativa o proveïdora. La mida de cada node depèn del grau de centralitat, així les mesures de centralitat són indicadors essencials per analitzar la posició d’una organització a la xarxa i venen donades per: a) la centralitat de grau, el nombre de connexions; b) la centralitat de proximitat, en relació al conjunt de la xarxa; c) la centralitat d’intermediació, nodes pont i centralitat del vector propi, respecte als nodes ben connectats (Grandjean, 2013).    

B. Economia Social i Solidària: A partir de les dades de les variables d’impacte social, impacte ambiental i impacte organitzatiu i de treball (Pam a Pam) determinem el nivell d’acompliment de cada un dels criteris que defineixen el perímetre que permet considerar una organització part de l’ESS. En aquest cas, per estudiar el paper de la intercooperació, a més de les cooperatives de consum, incorporem a l’observació el comportament d’aquestes variables en les organitzacions intermediàries que actuen com a nodes entre productors i consumidors (Taula 6).

Economia Social i Solidària
Impacte social de la cooperativa o grup de consum/Intermediari Nivell  d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador circuits de proximitat (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Justícia social (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Transparència (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Inclusió (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Intercooperació (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Xarxes (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Gestió econòmica (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Impacte ambiental de la cooperativa o grup de consum / Intermediari Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Criteris ecològics  (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Gestió dels residus  (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador  Consum energètic (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Impacte d’organització i treball  de la cooperativa o grup de consum / Intermediari Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Forquilla salarial  (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Desenvolupament personal i professional  (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Equitat de gènere (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Aprofundiment democràtic i participació (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam
Nivell d’acompliment (del 0 al 5) de l’indicador Llicències de programari i continguts  (Pam a Pam) Qüestionari ESS Pam a Pam


Taula 6. Variables i indicadors per avaluar l’impacte del vincle de les cooperatives i grups de consum amb l’Economia Social i Solidària. Font: autor.

Per avaluar el vincle de les cooperatives i grups de consum agroecològic de la ciutat de Barcelona amb els valors de l’Economia Social i Solidària realitzem una mitjana aritmètica d’acompliment de cada un dels 15 indicadors (que tenen una gradació de 0 a 5). Aquesta anàlisi ens permet avaluar els criteris amb major i menor grau d’acompliment.
Per finalitzar aquest bloc d’anàlisi es realitza una comparativa —a través de la mitjana aritmètica d’acompliment entre cooperatives de consum i organitzacions intermediàries— de les variables associades a l’impacte de l’Economia Social i Solidària.

Per a la representació gràfica de l’anàlisi de l’estadístic descriptiu del vincle de l’ESS amb la intercooperació agroecològica, elaborat en aquest apartat, s’utilitzen diagrames de barres.

C. Moviments Socials: Per valorar el vincle entre el cooperativisme agroecològic i els Moviments Socials i el paper de la tecnopolítica, ens centrem a estudiar el compromís social i polític de la cooperativa, la coincidència ideològica amb el moviment 15M o dels indignats, el tipus de vincle amb el 15M (individual o grupal) i l’ús de les TIC durant el període de temps que va durar el moviment social (Taula 7).    

Per recollir les dades del vincle de les cooperatives i els grups de consum amb els Moviments Socials s’envia un qüestionari en línia (a través d’un formulari realitzat amb Google). Aquest qüestionari (veure Annex A.6) permet obtenir dades sobre el compromís social i polític del grup, la correspondència ideològica amb el 15M, el grau de participació a nivell individual i del grup com a tal i el nivell d’influència de les TIC en el seu funcionament. En el cas que el grup es constitueixi durant o posteriorment al moviment, el qüestionari inclou un ítem per conèixer el grau d’influència del 15M en el compromís social i polític del grup i el nivell d’ús de les TIC en la seva participació.

 

Moviments Socials
Variable Indicador Font
Compromís social i polític global del grup Nivell de valoració del grup (del 0 al 10) respecte al nivell de compromís social i polític global Qüestionari en línia
Coincidència ideològica amb el 15M Nivell de valoració del grup (del 0 al 10) respecte a la coincidència ideològica amb el 15M Qüestionari en línia
Pes del vincle individual amb el 15M Nivell de participació individual (del 0 al 10) amb el 15M Qüestionari en línia
Pes del vincle grupal amb el 15M Nivell de participació grupal (del 0 al 10) amb el 15M Qüestionari en línia
Ús de les TIC durant el 15M Nivell d’ús de les TIC (del 0 al 10) durant el 15M Qüestionari en línia

Taula 7. Variables i indicadors per avaluar l’impacte del vincle de les cooperatives i grups de consum amb els Moviments Socials. Font: autor.

Per avaluar el vincle global de les cooperatives amb els Moviments Socials i el 15M, en particular, apliquem una anàlisi de correlació de Pearson i una anàlisi factorial sobre variables en estudi (Compromís, Ideologia, Tecnologia, Vinculació Grup i Vinculació Individual) per quantificar la relació existent entre variables (correlació). Posteriorment, apliquem una anàlisi factorial de rotació dels components principals a través del mètode Varimax que ens permet minimitzar el nombre de variables, tot creant noves variables (factors) que són combinació lineal de les variables originals i que estan correlacionades entre elles.  Seguidament, l’anàlisi clúster jeràrquica ens permet situar els individus del grup a diferents nivells d’agregació o agrupament. Un cop realitzat l’anàlisi de clúster jeràrquica, reduïm la solució a través del mètode de k-mitjanes o mètode basat en centroides, que agrupa els punts de tal manera que es minimitzi la distància de cada punt al centroide del grup de punts, definit per les mitjanes de les diverses variables o, en aquest cas, de les coordenades x i y. El resultat de qualsevol d’aquests mètodes són els grups de punts obtinguts segons la distància entre punts. Un cop obtinguts els grups, avaluem l’existència de diferències significatives entre segments mitjançant una anàlisi de la variància (ANOVA) ja que aquesta permet contrastar la hipòtesi nul·la que les mitjanes de K poblacions (K> 2) són iguals, davant de la hipòtesi alternativa que almenys una de les poblacions difereix de les altres en relació al seu valor esperat.

A partir d’aquest marc metodològic, en el següent capítol, situem i descrivim el nostre objecte d’estudi, centrat en les 57 cooperatives i grups de consum agroecològics actius identificats a la ciutat de Barcelona en el període 2014-2017.