Per realitzar la identificació d’organitzacions que conformen la població d’estudi de la nostra investigació (Annex A.1) s’ha considerat que, més enllà del seu format legal (cooperativa, associació o entitat sense forma jurídica, Annex A.2.2), el col·lectiu s’ha de fonamentar en l’autogestió cooperativa, una certa activitat social (realitzant activitats de socialització internes i externes) i un model de presa de decisions assembleari.
La identificació de col·lectius que acompleixen aquests criteris es realitza a través d’un estudi previ: «Mapeig dels grups de consum a la ciutat de Barcelona» (Espelt et al., 2015). En la seva elaboració s’utilitza la base de dades de la Repera, col·lectiu que treballa per a la difusió de grups i cooperatives de consum agroalimentari a Catalunya, i l’estudi «Bancs de temps, xarxes d’intercanvi i cooperatives de consum agroecològic» (Ubasart et al., 2009) que inclou una llista dels grups i cooperatives de consum de Barcelona. A més, en la realització del mateix mapeig, s’incorporen noves organitzacions que no estaven registrades.
Després d’aquest estudi previ, identifiquem que hi ha 57 cooperatives de consum agroecològic actives a la ciutat de Barcelona a l’any 2017 (Figura 16). Per a la nostra investigació, donada la limitació de la població d’estudi i amb la voluntat d’obtenir uns resultats d’anàlisi que ens permetin validar els resultats de la recerca, seleccionem com a mostra d’estudi a totes les organitzacions identificades.