Capítol 9. OBJECTE D’ESTUDI

Per realitzar la identificació d’organitzacions que conformen la població d’estudi  de la nostra investigació (Annex A.1) s’ha considerat que, més enllà del seu format legal (cooperativa, associació o entitat sense forma jurídica, Annex A.2.2), el col·lectiu s’ha de fonamentar en l’autogestió cooperativa, una certa activitat social (realitzant activitats de socialització internes i externes) i un model de presa de decisions assembleari.

La identificació de col·lectius que acompleixen aquests criteris es realitza a través d’un estudi previ: «Mapeig dels grups de consum a la ciutat de Barcelona» (Espelt et al., 2015). En la  seva elaboració s’utilitza la base de dades de la Repera, col·lectiu que treballa per a la difusió de grups i cooperatives de consum agroalimentari a Catalunya, i l’estudi «Bancs de temps, xarxes d’intercanvi i cooperatives de consum agroecològic» (Ubasart et al., 2009) que inclou una llista dels grups i cooperatives de consum de Barcelona. A més, en la realització del mateix mapeig, s’incorporen noves organitzacions que no estaven registrades.

Figura 16. Evolució dels grups i cooperatives de consum agroecològic actives per any a la ciutat de Barcelona (veure annex A.1). Període 1993-2017. Font: autor.

Després d’aquest estudi previ, identifiquem que hi ha 57 cooperatives de consum agroecològic actives a la ciutat de Barcelona a l’any 2017 (Figura 16). Per a la nostra investigació, donada la limitació de la població d’estudi i amb la voluntat d’obtenir uns resultats d’anàlisi que ens permetin validar els resultats de la recerca, seleccionem com a mostra d’estudi a totes les organitzacions identificades.