Nota prèvia

La investigació que teniu al davant té una llarga aproximació prèvia que mostra l’interès per explorar l’impacte de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en la comercialització cooperativa de productes agroecològics.

El recorregut s’inicia, l’any 2011, en la tesina del Màster de la Societat de la Informació i el Coneixement de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC): «Les comunitats rurals catalanes davant el nou escenari de la Societat de la Informació i el Coneixement. El cas de la Conca de Barberà» (Espelt, 2011), centrada en observar l’impacte de les TIC en el marc de la producció de productes agroalimentaris a la Conca de Barberà. Els resultats d’aquesta primera investigació ens permeten determinar que els productors utilitzen Internet més com a un instrument de difusió que com a una eina de cooperació entre ells.

Posteriorment, l’any 2013, una nova investigació se centra en avaluar la tasca de promoció dels Circuits Curts de Comercialització (CCC) d’un grup de consum de Llavorsí, L’Arbella: «From local food movement actions to public policies. A new approach to rural food consumption in the era of digital revolution» (Espelt, 2013). En aquesta nova recerca, observem com, a través de la cooperació agroecològica, un grup de persones autogestionades —ubicades en una àrea rural— consumeixen productes de proximitat, sense intermediació.

Desplaçada l’atenció vers el consum cooperatiu de proximitat, en una tercera investigació estudiem l’impacte de les TIC ens les diferents modalitats dels CCC en el municipi de Sant Cugat del Vallès: «Agro-food consumption patterns to favour social and economical resilience. The case of Sant Cugat del Vallès» (Losantos i Espelt, 2013). Els resultats d’aquest nou estudi permeten avaluar el conjunt d’alternatives de consum agroecològic en el marc d’un àmbit territorial urbà concret i la influència positiva de les TIC com a un instrument facilitador de l’acció comunicativa i organitzativa.

El conjunt d’aquests tres treballs previs i l’observació del nostre objecte d’investigació ens permet determinar que, si l’interès és analitzar l’impacte de les TIC des de l’òptica de la col·laboració comunitària autogestionada, és preferible centrar l’atenció en el consum i l’àmbit urbà, on hi ha més concentració de persones que s’organitzen per aquest fi. En tot cas, l’anàlisi de les relacions en xarxa entre agrupacions de consumidors i els seus productors constitueix el marc de treball de la present investigació que connecta àmbit rural i urbà.

Tant el debat sobre el fet cooperativista, com el debat al voltant de l’agroecologia són sempre vius. De fet, el propi diàleg permanent entre els agents que conformen la confluència d’ambdós moviments, el cooperativisme de consum agroecològic, forma part del caràcter orgànic sobre el qual es defineix i s’articula. Des de fa uns anys, aquest debat s’ha centrat en el paper i la sostenibilitat dels grups i cooperatives de consum agroecològic (al voltant de 160 organitzacions a Catalunya, un terç d’elles a la ciutat de Barcelona). Malgrat que, com veurem al llarg d’aquest projecte, aquestes organitzacions tenen un paper determinant en la promoció i consolidació del consum cooperatiu agroecològic, una sèrie d’alertes —l’estancament del nombre de grups o la constatació de la precarietat dels productors, per exemple— demanen una anàlisi detallada i holística per assegurar-ne la continuïtat. En aquest punt, i situats en l’era de la Societat Xarxa, ens centrem en estudiar el paper d’Internet en la reconfiguració del moviment cooperativista agroecològic. Durant el recorregut de la investigació, hem generat un espai web amb totes les dades i els continguts resultants : www.cooperatives.barcelona.

D’altra banda, la investigació genera a la vegada altres vies de difusió que, en el cas d’aquest projecte, es consoliden en la iniciativa (des)vestint aliments (www.desvestintaliments.cat), reconeguda per la Fundació Bofill i la Fundació Goteo a través del projecte d’innovació educativa «Fem Educació».

(des)vestint aliments parteix del plat buit i, a través d’accions artístiques i didàctiques, considera diferents aspectes que intervenen en la traçabilitat dels aliments que consumim (recorregut físic, justícia social, tipus de producció, manipulació…) i els vesteix.

Pel vincle existent entre la recerca i l’acció, hem considerat la inclusió d’algunes de les imatges de la iniciativa, realitzades pel fotògraf Jordi Plana Pey, a l’inici de cada capítol (annex A.8).