RESUM

Aquesta tesi doctoral tracta l’impacte transformador que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació estan generant en l’àmbit del cooperativisme en l’era de la Societat Xarxa i que reestructuren el funcionament de les organitzacions que en formen part a través d’una plataforma digital. Aquest nou cooperativisme de plataforma té en els comuns digitals un instrument d’infraestructura tecnològica afí als valors que el defineixen i, possiblement, un instrument essencial per a la seva escalabilitat.

La recerca se centra en estudiar l’encaix de les cooperatives de consum en l’espai de la promoció del desenvolupament econòmic i social local —a través dels Circuits Curts de Comercialització—, sota el paraigua d’un model econòmic més just —basant-se en els valors de l’Economia Social i Solidària— i participant en els Moviments Socials amb la voluntat de refermar-se com a subjecte polític. Aquest triple encreuament d’àmbits permet una comprensió holística de la seva dimensió social, econòmica i política que entronca amb els valors i l’acció del cooperativisme de plataforma.

La investigació parteix de la hipòtesi que l’adopció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per part de les cooperatives de consum es fa —en coherència amb els principis cooperativistes— sobre la base dels comuns digitals; això redefineix la relació entre proveïdors i consumidors, teixint una xarxa de naturalesa tecnopolítica d’intercooperació agroecològica, que conjumina el consum de proximitat desintermediat que defineix els Circuits Curts de Comercialització, els valors de l’Economia Social i Solidària, la participació dels Moviments Socials i els converteix en cooperatives de consum agroecològic de plataforma.

El cooperativisme de plataforma, l’àmbit d’investigació d’aquest projecte, a cavall entre el cooperativisme i l’ús de les TIC, és força nou. A més, el cooperativisme s’articula a partir d’elements diferencials significatius segons cada territori. Les xarxes locals defineixen les seves pròpies eines per registrar i promoure iniciatives en el marc de l’ESS. De totes maneres, hem identificat investigacions que se situen en l’encreuament entre cooperatives i TIC i, a partir del seu exemple, hem dissenyat una metodologia pròpia. Per una banda, la nostra metodologia se serveix de mètodes quantitatius, com l’ús d’estadístics descriptius que ens ajuden a resumir i descriure les dades obtingudes a través de qüestionaris i entrevistes semiestructurades; anàlisi de variància (ANOVA) per analitzar les mitjanes de grups i els seus procediments associats; anàlisi de correlacions per indicar la força i la direcció de les relacions lineals entre variables aleatòries; i anàlisi factorial per explicar les correlacions entre les variables observades. D’altra banda, utilitzem mètodes qualitatius que, a través d’entrevistes semiestructurades, observació directa de l’objecte d’estudi i observació de l’espai web (netnografia), ens permeten realitzar una anàlisi amb més profunditat de la població d’estudi i definir-ne un model tipus. Per visualitzar els resultats, utilitzem diagrames de barres, diagrames de sectors, eines de representació de xarxes i sistemes d’informació geogràfica.

Amb la voluntat de fer una anàlisi en profunditat, s’ha situat el camp de treball en els 57 grups i cooperatives de consum agroecològic actius de la ciutat de Barcelona l’any 2017. Barcelona és l’àmbit geogràfic català amb més població d’estudi i amb un recorregut històric de més de 25 anys. Per a la realització de la llista d’organitzacions s’ha considerat que, més enllà del seu format legal (cooperativa, associació o entitat sense forma jurídica), el col·lectiu ha de fomentar l’autogestió cooperativa, una certa activitat social (realitzant activitats de socialització internes i externes) i un model de presa de decisions assembleari. Realitzada la identificació i donada la limitació de la població d’estudi, amb la voluntat d’obtenir uns resultats que ens proporcionin unes conclusions valuoses, seleccionem com a mostra totes les organitzacions identificades.

Els resultats de la investigació mostren com les cooperatives de consum agroecològic tenen un alt nivell d’adopció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, revertint en el potencial de la intercooperació agroecològica. És a dir, promovent els Circuits Curts de Comercialització, sota els valors de l’Economia Social i Solidària i enfortint l’activisme polític dels membres de l’entitat. Al mateix temps, es demostra una forta dependència vers eines tecnològiques de caràcter privatiu i poc afins als valors i interessos de les organitzacions que són objecte d’aquesta investigació. De totes maneres, els resultats de la investigació també mostren que, per una banda, les cooperatives i els grups de consum agroecològic han desenvolupat eines per generar alternatives tecnològiques a les solucions de caràcter privatiu i, d’altra banda, s’adverteix del sorgiment de cooperatives de plataforma, basant-se en els comuns digitals, que afavoreixen la intercooperació agroecològica.

En definitiva, aquesta investigació mostra la transformació de les cooperatives de consum agroecològic tradicionals, fruit de l’impacte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació que provoca la reformulació del seu model organitzacional i de relació amb la resta d’agents —productors i intermediaris— que articulen la xarxa de consum agroecològic, sota la lògica de la Societat Xarxa. Aquesta nova formulació té tres diferències significatives respecte als models tradicionals dels segles XIX i XX. Per una banda, la tecnificació de la gestió i la comunicació poden afavorir l’escalabilitat i reproductibilitat del model. Per una altra, es crea un cercle virtuós en l’esfera dels valors, atès que la tecnologia utilitzada, basada en el procomú digital, obeeix als objectius socials que la mateixa missió fundacional de les cooperatives i els grups de consum. I, per últim, la tecnologia i el model de xarxa resultant també les acosta a altres organitzacions i xarxes d’activisme polític, amb les quals s’interrelacionen, hi col·laboren i es fonen en una xarxa de xarxes tecnopolítica on les institucions i l’activisme individual veuen difuses les seves fronteres. Per tot això, a aquest nou tipus d’organitzacions les anomenem cooperatives de consum agroecològic de plataforma.