Projecte

marc_teoric_esquema_def_cat_img«Two economies and economic structures seemed trying to consume one another, one based in the global economies of scale of the material world, the other using possibilities of decentralization and renewed localism available using the Internet, and the information economy in general. » (Uncapher, 2011).

D’acord amb el darrer Informe del consum de l’alimentació a Espanya 2015, publicat per l’Observatori del Consum i la Distribució Alimentària (2016), la despesa en productes alimentaris per persona a Espanya és, de mitjana, de 1.502,9 € (a Catalunya és de 1.766,3 €). El canals preferits per a la compra de productes alimentaris són el supermercat i l’autoservei (44,1 %), seguits per la botiga tradicional (20,2 %), l’hipermercat (14,2 %), la botiga de descomptes (12,1 %) i alguns altres canals (9,4 %), entre els quals hi ha la cooperativa. Si posem el focus sobre els aliments frescos, la botiga tradicional té el volum de venda més elevat (35,3 %), però també és el canal que acumula les caigudes més rellevants (-3,1 %, respecte al total de l’alimentació, i -6,8 %, en referència als aliments frescos ). L’informe mostra que els factors que determinen l’elecció de l’establiment per part dels consumidors són: la qualitat del producte, la proximitat i els bons preus, a part de les ofertes. D’altra banda, la compra d’aliments a través d’Internet disminueix a mida que augmenta l’edat de la persona i segons l’hàbitat (les poblacions entre 50.001 i 100.000 habitants són les que realitzen una major compra per Internet).

En aquest context, la distribució i la comercialització formen part de la cadena de valor (Porter, 1985) del sector agroalimentari, dominada per la gran indústria (Toribio et al., 2012). La possibilitat de controlar la qualitat dels productes i regular-ne els preus ha permès una amplia expansió de la indústria agroalimentària, concentrada —bàsicament— en deu grans marques (Hoffman, 2013). L’aportació d’aquesta és, doncs, proveir de productes a bon preu i amb els requeriments legals adequats. De totes maneres, aquest és un model que genera intermediaris entre el productor i el consumidor i que no prioritza el transport dels aliments, ni les condicions de justícia social que hi ha darrera la seva producció, entre altres aspectes (Mauleón, 2009; Amigos de la Tierra, 2012; Vivas, 2014).

Malgrat que, com hem vist, les dades mostren un domini de la gran indústria a l’hora de proveir d’aliments els supermercats i autoserveis, podem observar un altre model de consum al voltant dels Circuits Curts de Comercialització (CCC), definits com un comerç desintermediat (Observatori Europeu Leader, 2000), de relació directa entre productor i consumidor (Valls, 2006; Maréchal, 2008) i que crea una alternativa de consum d’aliments basada en un procés de resocialització (Venn et al., 2006; Jarosz, 2008), tot impulsant tres aspectes: a) la redistribució de valor a través d’una xarxa que s’oposa al consum agroindustrial; b) la recuperació de la confiança entre productor i consumidor; i c) l’articulació de noves estructures polítiques i de governança de mercat que promouen la resiliència i la sostenibilitat.

Si a les variables de desintermediació i proximitat que articulen els CCC, afegim les variables de l’Economia Social i Solidària (ESS) i el vincle polític de les organitzacions amb els moviments socials (MMSS), contextualitzem un model de consum que també es preocupa pels criteris socials, econòmics, mediambientals i organitzatius que hi ha darrera de cada producte i que, al mateix temps, es defineix com a políticament transformador.

En la cruïlla de variables que hem llistat trobem l’objecte d’aquesta investigació: les cooperatives i grups de consum agroalimentari, organitzacions que s’inclouen en els models de negoci dels CCC (Binimelis & Descombres, 2010) i d’aquell grup d’entitats que no formen part del sector públic i que tenen una operativa basada en la gestió democràtica i la igualtat de drets i obligacions dels seus membres (Charter l’économie sociale, 1980), per tant, incloses en l’Economia Social.

D’una altra banda, vinculat al caràcter més social d’aquest model de consum, l’aparició dels grups i cooperatives es produeix en paral·lel a la resposta contra l’homogeneïtat en les cadenes alimentàries globals (Khoury, 2014), part del discurs del moviment antiglobalització i de defensa del territori, molt significatiu a Catalunya, i que comporta la recerca d’una recuperació de la «identitat dels llocs» per a la promoció d’alternatives socials i econòmiques que afavoreixin la relocalització (Nel·lo, 2014), moviments socials que adopten, alhora, nous models d’organització: la tecnopolítica (Toret, 2013).

En l’observació de les cooperatives i els grups de consum de la ciutat de Barcelona , la zona urbana amb més població del territori català, ens hem adonat que es produeix un creixement força paral·lel entre l’aparició d’aquestes organitzacions, autogestionades, i el percentatge de persones que utilitzen Internet.

Gràfica de creació de Grups i cooperatives agroecològiques de la ciutat de Barcelona (1993-2017) vs Ús d’Internet a España en el període 1997-2017 (% de persones que es van connectar ahir a Internet). Dades: Estudi General de Mitjans (Internet) i dades pròpies (grups) [ampliar imatge].
Pel fet que estem davant d’organitzacions generades per la mateixa societat, fomentades en l’autogestió i per l’advertiment que l’ús de les TIC es contempla com un element rellevant (Espelt et al, 2016), aquest projecte vol analitzar el paper que té Internet en aquestes organitzacions, que formarien part així de la construcció d’una nova morfologia social basada en les xarxes que promou la Societat Xarxa (Castells, 1998).

L’aparent relació entre el creixement de les cooperatives de consum i de l’ús Internet, tal i com plasma la Figura 1, es produeix en el marc de dues línies d’investigació que ens fa pensar en la rellevància de les TIC en l’operativa d’aquestes organitzacions. L’autogestió té un lligam amb dues aproximacions històriques que tenen amb Internet un nou espai d’amplificació. Per una banda, la tradició de l’autogestió dels béns comuns a Catalunya (Algarra, 2015) que, amb l’aparició d’Internet, té la possibilitat de reconfigurar-se de nou en torn al moviment de cultura lliure (MLC) i procomú digital (Fuster et al., 2015); i, d’altra banda, la tradició del cooperativisme, amb un llarg recorregut històric a Catalunya (Dalmau i Miró, 2010), com a espai d’autogestió ciutadana, i els valors del qual han de servir de base per a la creació de plataformes tecnològiques (Scholz, 2016).

Finalment, tenim la intuïció que hi ha un lligam entre la pertinença a una cooperativa o grup de consum i la participació en moviments socials, com a element intrínsec a l’ecosistema que promou l’Economia Social i Solidària, i creiem que en aquesta relació l’ús d’Internet és un element clau.

En definitiva, aquest projecte se centra en explorar si les TIC poden facilitar la creació de cooperatives i grups de consum agroalimentaris, revertint en una promoció dels Circuits Curts de Comercialització i de l’Economia Social i Solidària i, al mateix temps, si ajuden a la participació en moviments socials.

Pla de recerca (document complert)
Programa de Doctorat de la Societat de la Informació i el Coneixement

Comitè de tesi: Dr. Ismael Peña-López (Director), Dr. Pere Losantos, Dr. Oriol Miralbell

Paraules clau del projecte: ICT4D, autogestió, cooperativisme, Procomú digital, Cooperativisme de Plataforma, Circuits Curts de Comercialització, Economia Social i Solidària, moviments socials i tecnopolítica

 

ideogramaAquest projecte se situa en el marc del Grup de Recerca en Dret Privat, Consum i Noves Tecnologies (GREDINT), acreditat com a Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya (2014 SGR 688)

 

Amb el suport del Programa de Doctorats Industrials de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.