Línia del temps

Aquesta línia de temps vol mostrar la incidència del cooperativisme de consum agroalimentari en el marc de la ciutat de Barcelona, des dels seus inicis, durant la segona meitat del segle XIX, fins als nostres dies. Aquest és un exercici que forma part d’una investigació sobre l’organització actual de les cooperatives de consum en l’era de la Societat Xarxa i s’ha concebut com una eina en construcció: a mida que tinguem més dades les inclourem en la gràfica. Per tant, tota aportació que pugui millorar la seva qualitat serà molt benvinguda.

Com podeu veure, hem dividit la gràfica en dues parts: la part superior correspon a les cooperatives de consum agroalimentari localitzades a la ciutat de Barcelona , al llarg de la història, i la part inferior a esdeveniments de context que, potencialment, poden tenir una incidència en el moviment cooperativista i la seva evolució. S’ha agrupat les cooperatives de consum per zones (districtes) per tal de visualitzar-ne els espais de la ciutat amb més concentració. Tan mateix, en el mapa inferior podreu navegar per les cooperatives històriques i els grups de consum actual per barris i/o districtes.

· Per navegar-hi horitzontalment, arrossegueu el ratolí per sobre de la línia del temps.
· Cliqueu a cada organització o esdeveniment per llegir-ne la descripció i la font.
· Podeu consultar, després de la línia del temps, la llista de cooperatives referenciades dividides en «històriques» i «actuals».

D’altra banda, cal mencionar que, en el cas de les cooperativistes històriques, tot i que s’ha respectat el temps de vida (de fet, algunes d’elles perviuen) es produeix un tall a l’any 1939, coincidint amb l’entrada de les tropes feixistes a la ciutat, i la desaparició de l’activitat de consum agroalimentari de les cooperatives fou gradual. En tot cas, a mida que tinguem més informació, actualitzarem el document.

Cal esmentar també que, avui en dia, moltes cooperatives no tenen forma jurídica com a tal, per tant, sovint són anomenades grups de consum agroalimentari, malgrat tenir un funcionament similar que les constituides legalment.

[darrera actualització: 04.10.2015]

Cooperatives històriques
L’Antiga del Camp de l’Arpa (1866 – )
La Constància Martinenca (1868 – 1943)
Teixidors a Mà (1876 – 1986)
L’Artesana (1876 – 1994)
L’Andreuenca (1879 – 1979)
La Formiga Obrera (1885 – 1918)
L’Antiga Independent (1887 – 1936)
La Flor de Maig (1890 – 1947)
La Lleialtat Santsenca (1891 – 1941)
L’Amistat Martinenca (1892 – )
La Lleialtat (1892 – 2004)
L’Econòmica del Poblenou (1893 – 1931)
La Vanguardia Obrera (1894 – 1948)
La Confiança Andreuenca (1896 – 1939)
La Nova Obrera (1897 – 1939)
La Redemptora (1897 – 1939)
L’Economia Obrera (1899 – 1939)
La Guardiola Familiar (1899 – 1939)
Pau i justicia (1897 – 1997)
Model del Segle XX (1901 – 1939)
Segle XX (1901 – 1979)
La Igualitària (1902 – 1939)
La Previsora (1902 – 1946)
La Formiga Martinenca (1903 – )
El crèdit (1903 – 1934)
Cooperativa L’Economia Social(1904 – 1924)
La Fraternitat Republicana Radical Sansense (1904 – 1939)
L’Empar de l’Obrer (1905 – 1939)
La Balança Econòmica (1906 – 1923)
El Progrés Santsenc (1907 – 1926)
La Espigoladora (1907 – 1988)
L’Amistat(1908 – 1939)
La Nova Activitat Obrera(1909 – 1958)
El Jardí (1909 – 1928)
La Flor de Maig. Sucursal núm. 1 (1912 – )
El Benestar de l’Obrer (1914 – 1939)
Centre Cooperatiu de Pescadors (1927 – 1978)
Unió Cooperatista Barcelonesa (1927 – 1978)
Cooperativa d’Obrers i Empleats de la Catalana de Gas (1921-1939)
Cooperativa del Centre Aragonès (1927-1939)
L’Esperança (1928-1939)
La Paloma (1929-1939)
Unió de Cooperadors de Fort Pius (1928-1939
Cooperativa d’Obrers i Empleats de Companya General d’Autobusos (1931-1939)
La Previsora – Sucursal núm. 1 (1931 – )
Unió Cooperatista Barcelonesa – Sucursal núm. 1 (1932 – )
Unió Cooperatista Barcelonesa – Sucursal núm. 2 (1932 – )
La Previsora – Sucursal núm. 2 (1932 – )
General de Consum (1934-1939)
Integral Obrera (1935-1937)
La Barceloneta (1935-1939)
Cooperativa Catorze d’Abril (1935-1939)
Popular Fargas i Mulassa (1935-1939)

Cooperatives actuals
Germinal Sants (1993)
Cydonia (1996)
Userda 9 (2000)
Tota Cuca Viu (2001)
La Tòfona (2002)
Verdneda (2003)
L’Aixada (2004)
Xarxa de Consum Solidari – Ciutat Vella (2004)
El Borró (2004)
El Rec (2004)
I un rave! (2005 – 2014)
Germinal Farró (2005)
Verduretes (2006)
La Cooperativa del Clot (2006)
La Unió del Poblenou – La Datzira (2006)
Panxacotenta (2006)
El Carretó (2007)
Faves Comptades (2007)
Acció Hortera – ETSAB (2008)
El Pinyol Vermell (2008)
Germinal Poble Sec (2008 – 2012)
Les Trementinaires de Vallcarca (2008)
El Guaret (2008)
Pirineu (2008)
Cooperativa Mespilus (2008)
Cooxino (2008)
Riverhort (2008)
Pixapins (2009)
La Senalla (2009)
La Sardineta (2009)
El Rusc (2009)
Germinal Sarrià (2009 – 2014)
Estèvia (2010)
El Bròquil del Gòtic (2010)
Can Pujades (2010)
Grup de consum de Biologia (2010)
Grodema (2010)
Arrels (2011)
La Fresca (2011)
30 Panxes (2011)
Girasol de Sant Martí (2011)
Nà Fent (2011)
Les horteres de la Ribera (2012)
ASIA (2012)
L’Economat Social (2012)
La Seca (2012)
La Cebolla Roja (2012)
El Llevat (2012)
Carmela Verdulera (2013)

Fonts:
Dalmau, Marc (2015) Un barri fet a cops de Cooperació: El cooperativisme obrer al Poblenou
Garcia, J. i Miró, I (2012) Cooperatives BCN/1842 – 1939. Guia d’història urbana (MUHBA)
Dalmau, M. i Miró, I. (2010) Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939)
Vivas, E. (2010) Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona
Ubasart, G.; Ràfols R. i Vivas E. (2009) Barcelona per l’acció comunitària. Guia de xarxes d’intercanvi solidari

Agraïments:
A l’Ismael Peña-López, el meu director de tesi, qui ja ha realitzat exercicis previs semblants i n’ha inspirat aquest.
A l’Ivan Miró, el Marc Dalmau, el Jordi Garcia i la resta de companyes cooperatives de La Ciutat Invisible per donar visibilitat i rellevància a la feina històrica de milers de persones que han promogut i aplicat els valors cooperatius.
Al Miquel Vallmitjana i a tothom qui forma part de La Repera que, per una banda, han donat visibilitat a les cooperatives de consum de Catalunya en un mapa i, per l’altra, han promogut el debat sobre la tasca del moviment i la seva rellevància.
A la Cristina Martínez per les correccions.
Al Jordi Mas pel suport tècnic.
I òbviament, tot aquesta feina no té sentit sense l’aportació que han fet les protagonistes reals d’aquesta història: les cooperatives de consum de la ciutat al llarg del temps i totes les persones que n’han format part.