Silenci: un segon de pausa per qüestionar el model d’aprenentatge

Aquest article parteix de la proposta que vàrem realitzar amb la psicòloga Glòria Codina per a la xerrada de la «Festa del docent» (Solsona, 2002). Per escriure´l, he recuperat el material adaptant-lo a un nou format per fer-lo més usable.

«Silenci» és una provocació per iniciar un debat. La proposta pretén fer un paral•lelisme entre l’evolució de l’aprenentatge del dibuix infantil i la Història de l’Art.

Sovint, vinculem la creativitat a la «plàstica» amb una visió molt reduccionista del concepte. La creativitat és un element bàsic per estimular l’aprenentatge, especialment dels infants. Al meu entendre, l’estimulació de l’infant pateix una davallada gradual a mida que evoluciona com a alumne. La desestimulació creativa aproxima, en part, a la persona a apropiar-se de solucions fàcils. En el cas del dibuix i la pintura, són els estereotips.

Observar un infant mentre exercita el moviment de la vida a través del seu propi gest és fascinant. Descobrir que el traç de grafit és un rastre dels seus moviments que es manté en un paper o −en el pitjor dels casos− en alguna paret és molt gratificant. I, en aquesta fase, l’abstracció de les obres resultants és clarament entesa, ja que és fruit de la seva expressió com a individu (més important que la semblança del dibuix amb la realitat).

La següent etapa que l’infant desenvolupa és també apassionant. Amb el traç, observa ara que és capaç de representar aspectes de la realitat que l’envolta. Els referents passen de ser abstractes a ser més figuratius, tot i que −gairebé sempre− es manté un traç viu i enèrgic.

Cal fer notar que, en aquestes primeres etapes, l’infant treballa a l’aula per projectes, en la majoria de casos, on gran part de la feina es realitza en grup. Al mateix temps, el dibuix i la creativitat, en general, juguen un paper rellevant. Malauradament, arribats a aquest punt, l’alumne es veurà immers en un nou model d’aprenentatge.

De mica en mica, va construint estereotips i, d’aquesta manera, articula solucions que sap que són acceptades: la representació d’una flor és gairebé sempre la mateixa (encara que hi ha moltes altres formes de flors) o el color del cel o l’aigua és sempre blau (malgrat que podem diferenciar molts matisos i colors diferents). A més, aquestes solucions són figuratives. I la figuració és magnificada, tot i que –moltes vegades– acabi assassinant l’expressió.

En aquesta etapa, habitualment, l’alumne també ha patit un canvi de model en la manera d’adquirir coneixements. Els projectes gairebé desapareixen i es comença a treballar en blocs de continguts (assignatures), tots ells perfectament organitzats i reglats. La pauta serveix de guia i, al mateix temps, de corrector.

Sovint, es fa silenci. Silenci, també, a la creativitat. I, amb ella, a la disrupció, la capacitat crítica… Es pretén que l’alumne aprengui uns determinats coneixements i seguint una determinada metodologia. Per exemple, els infants són obligats a aprendre un conjunt de versos que no saben què signifiquen o es troben davant determinats enunciats que no poden interpretar per la seva edat.

L’etapa d’estereotips és necessària. Però molts cops no se supera mai. Si us demanés ara que agaféssiu paper i llapis per representar alguns conceptes, fàcilment adoptaríeu estereotips. A vegades, aconseguim que aquesta fase esquemàtica tan accentuada quedi enrere, però normalment ens ancorem a ella. Forma part de la nostra Zona de confort, tan difícil d’abandonar.

«Silenci» volia i vol ser un clam a la pausa, a escoltar l’infant, a revisar models, a avaluar resultats… per transformar una realitat que, molts cops, esdevé limitadora. Els infants són la saba que ens fa créixer com a país i com a persones. Moltes decisions són ara a les nostres mans i hem de ser capaços de dibuixar-les conscientment amb creativitat, passió i responsabilitat.

Aquest article parteix de la proposta que vàrem realitzar amb la psicòloga Glòria Codina per a la xerrada de la «Festa del docent» (Solsona, 2002). Per escriure´l, he recuperat el material adaptant-lo a un nou format per fer-lo més usable.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *