Una visió holística de l’Economia Social i Solidària

Espelt, R., (2015). Una visió holística de l’Economia Social i Solidària. Pamapam, 9 de febrer 2015. Barcelona: Pamapam.

Fa unes setmanes, xerrant amb la Nadja —integrant de la Senalla— per a la meva investigació, se’m planteja una derivada que em sembla rellevant. Potser, la sensació d’haver viscut una evolució similar em fa pensar en aquest argumentari.

La Nadja em comenta que decideix participar d’una cooperativa de consum amb la idea de donar resposta a aquelles inquietuds mediambientals que l’angoixen (aproximació verda) però, en realitat, ara, se sent part d’una acció més activista que transforma el seu model global de consum (aproximació vermella). Aquest plantejament em fa pensar que en la majoria de grups de consum es deuen trobar persones que s’aproximen amb aquestes dues derivades diferents. Inclús d’altres.

Fins i tot, més enllà de les organitzacions cooperatives, hi ha organitzacions i persones individuals que cerquen aproximar-se a un nou model relacional entre producció —consum— i benefici social i econòmic, generant altres múltiples derivades, però amb un element comú: promoure un model econòmic diferent.

En la recerca d’una massa crítica més àmplia de persones que es vinculin a aquest model, intueixo una sèrie d’aspectes clau.

Traçabilitat. Generant un espai on el nouvingut pugui traçar un nou recorregut en el seu rol de consumidor. És a dir, aquest ha de trobar alternatives en el màxim de productes i serveis que adquireix. Des de l’alimentació a la roba, des del consum de premsa a les assegurances, des de la banca a la llar. D’aquesta manera, malgrat que el punt d’aproximació sigui diferent, segmentat per interessos, el visitant pot vincular més aspectes de la seva activitat com a consumidor. També aquella persona que només explora l’espai encuriosida pot —aleshores— sentir-se captivada per un camí diferent que se li mostra, ple d’alternatives de consum.

Inclusió. Una lectura positiva d’aquelles propostes que, sense marcar un perfil tan genuí i alternatiu, sí que tenen una voluntat transformadora en l’oferta de productes que realitzen ha d’ajudar a generar més massa crítica. En definitiva, malgrat les diferències, comparteixen valors comuns: l’origen, com s’ha elaborat, el benefici social i econòmic que comporta el seu consum, etc.

Resiliència. La importància de la identificació local en cadascuna de les propostes de consum alternatiu fa pensar que és més interessant generar organitzacions autònomes i en xarxa. Aquestes petites estructures són més resilients i tenen més capacitat d’adaptació, per ràpides, a les demandes que es puguin donar. A voltes, aquestes organitzacions més petites poden rebre el subministrament d’un proveïdor comú (les cooperatives de segon grau, per exemple).

Experimentació. El fet de ser petits, locals i constituïts per microestructures ha de possibilitar generar espais i propostes de laboratori. Per exemple, en l’àmbit de les cooperatives agroalimentàries, podem trobar projectes que funcionen autogestionats i altres amb parts de l’estructura professionalitzada. L’anàlisi i la caracterització de les diferents alternatives ha de permetre tenir diferents models adaptables a cada necessitat però que, en el conjunt, actuïn com a contrapunt al model dominant de la gran cadena de consum.

Usabilitat. Les tecnologies de la informació i el coneixement (TIC) juguen un paper clau. A través de la geocalització o l’amplificació de determinades iniciatives o de la pròpia organització i comunicació dels interessats, s’aconsegueix estendre i fer viable el conjunt d’alternatives que es presenten.

Rigor. Cal no oblidar que la consolidació d’un nou model necessitarà seriositat en les propostes que es realitzin. Constància, dedicació, adaptació… són necessàries per aproximar a quantes més persones millor.

Sembla, doncs, rellevant tenir una visió holística en la cerca d’una alternativa al model de consum dominant actualment. La creació d’un espai comú, on es creuin el conjunt de propostes —amb les seves pròpies sensibilitats i interessos— i que, al mateix temps, serveixi per oferir una imatge de conjunt, permetrà, al meu entendre, consolidar i amplificar l’economia social i solidària.

En aquest sentit, iniciatives com la Xarxa d’Economia Social (XES) o el mapa Pam a Pam —que impulsa SETEM amb la mateixa XES— han de ser un punt d’encontre i de traçabilitat que ajudi a incrementar el valor individual que ja tenen cada una de les propostes que sorgeixen. Visitant la trobada anual de la XES o navegant pel mapa de Pam a Pam, un s’adona que, com a consumidor, pot adoptar nous hàbits que, per una banda, interpel·len el model dominant i, per l’altra, en promouen un d’alternatiu que té uns valors ben diferents.

* En el moment de redactar aquest article penso en quatre derivades diferents que sustenten aquesta visió holística a l’alternativa al model de consum actual: (1) l’aproximació del consumidor, (2) el sector del comerç (definits en el mapa Pam a Pam per SETEM i la XES), (3) els valors de l’organització que comercialitza (definits en el mapa Pam a Pam per SETEM i la XES) i el tipus d’aquesta (Identificació i tipologia, proposada per Rosa Binimelis i Charles-André Descombes).

[Article publicat a Pam a Pam amb el títol «Una visió holística de l’Economia Social i Solidària», projecte de SETEM i la XES].
Fa unes setmanes, xerrant amb la Nadja —integrant de la Senalla— per a la meva investigació, se’m planteja una derivada que em sembla rellevant. Potser, la sensació d’haver viscut una evolució similar em fa pensar en aquest argumentari.

La Nadja em comenta que decideix participar d’una cooperativa de consum amb la idea de donar resposta a aquelles inquietuds mediambientals que l’angoixen (aproximació verda) però, en realitat, ara, se sent part d’una acció més activista que transforma el seu model global de consum (aproximació vermella). Aquest plantejament em fa pensar que en la majoria de grups de consum es deuen trobar persones que s’aproximen amb aquestes dues derivades diferents. Inclús d’altres.

Fins i tot, més enllà de les organitzacions cooperatives, hi ha organitzacions i persones individuals que cerquen aproximar-se a un nou model relacional entre producció —consum— i benefici social i econòmic, generant altres múltiples derivades, però amb un element comú: promoure un model econòmic diferent.

En la recerca d’una massa crítica més àmplia de persones que es vinculin a aquest model, intueixo una sèrie d’aspectes clau.

Traçabilitat. Generant un espai on el nouvingut pugui traçar un nou recorregut en el seu rol de consumidor. És a dir, aquest ha de trobar alternatives en el màxim de productes i serveis que adquireix. Des de l’alimentació a la roba, des del consum de premsa a les assegurances, des de la banca a la llar. D’aquesta manera, malgrat que el punt d’aproximació sigui diferent, segmentat per interessos, el visitant pot vincular més aspectes de la seva activitat com a consumidor. També aquella persona que només explora l’espai encuriosida pot —aleshores— sentir-se captivada per un camí diferent que se li mostra, ple d’alternatives de consum.

Inclusió. Una lectura positiva d’aquelles propostes que, sense marcar un perfil tan genuí i alternatiu, sí que tenen una voluntat transformadora en l’oferta de productes que realitzen ha d’ajudar a generar més massa crítica. En definitiva, malgrat les diferències, comparteixen valors comuns: l’origen, com s’ha elaborat, el benefici social i econòmic que comporta el seu consum, etc.

Resiliència. La importància de la identificació local en cadascuna de les propostes de consum alternatiu fa pensar que és més interessant generar organitzacions autònomes i en xarxa. Aquestes petites estructures són més resilients i tenen més capacitat d’adaptació, per ràpides, a les demandes que es puguin donar. A voltes, aquestes organitzacions més petites poden rebre el subministrament d’un proveïdor comú (les cooperatives de segon grau, per exemple).

Experimentació. El fet de ser petits, locals i constituïts per microestructures ha de possibilitar generar espais i propostes de laboratori. Per exemple, en l’àmbit de les cooperatives agroalimentàries, podem trobar projectes que funcionen autogestionats i altres amb parts de l’estructura professionalitzada. L’anàlisi i la caracterització de les diferents alternatives ha de permetre tenir diferents models adaptables a cada necessitat però que, en el conjunt, actuïn com a contrapunt al model dominant de la gran cadena de consum.

Usabilitat. Les tecnologies de la informació i el coneixement (TIC) juguen un paper clau. A través de la geocalització o l’amplificació de determinades iniciatives o de la pròpia organització i comunicació dels interessats, s’aconsegueix estendre i fer viable el conjunt d’alternatives que es presenten.

Rigor. Cal no oblidar que la consolidació d’un nou model necessitarà seriositat en les propostes que es realitzin. Constància, dedicació, adaptació… són necessàries per aproximar a quantes més persones millor.

Sembla, doncs, rellevant tenir una visió holística en la cerca d’una alternativa al model de consum dominant actualment. La creació d’un espai comú, on es creuin el conjunt de propostes —amb les seves pròpies sensibilitats i interessos— i que, al mateix temps, serveixi per oferir una imatge de conjunt, permetrà, al meu entendre, consolidar i amplificar l’economia social i solidària.

En aquest sentit, iniciatives com la Xarxa d’Economia Social (XES) o el mapa Pam a Pam —que impulsa SETEM amb la mateixa XES— han de ser un punt d’encontre i de traçabilitat que ajudi a incrementar el valor individual que ja tenen cada una de les propostes que sorgeixen. Visitant la trobada anual de la XES o navegant pel mapa de Pam a Pam, un s’adona que, com a consumidor, pot adoptar nous hàbits que, per una banda, interpel·len el model dominant i, per l’altra, en promouen un d’alternatiu que té uns valors ben diferents.

* En el moment de redactar aquest article penso en quatre derivades diferents que sustenten aquesta visió holística a l’alternativa al model de consum actual: (1) l’aproximació del consumidor, (2) el sector del comerç (definits en el mapa Pam a Pam per SETEM i la XES), (3) els valors de l’organització que comercialitza (definits en el mapa Pam a Pam per SETEM i la XES) i el tipus d’aquesta (Identificació i tipologia, proposada per Rosa Binimelis i Charles-André Descombes).

[Article publicat a Pam a Pam amb el títol «Una visió holística de l’Economia Social i Solidària», projecte de SETEM i la XES].
Fa unes setmanes, xerrant amb la Nadja —integrant de la Senalla— per a la meva investigació, se’m planteja una derivada que em sembla rellevant. Potser, la sensació d’haver viscut una evolució similar em fa pensar en aquest argumentari.

La Nadja em comenta que decideix participar d’una cooperativa de consum amb la idea de donar resposta a aquelles inquietuds mediambientals que l’angoixen (aproximació verda) però, en realitat, ara, se sent part d’una acció més activista que transforma el seu model global de consum (aproximació vermella). Aquest plantejament em fa pensar que en la majoria de grups de consum es deuen trobar persones que s’aproximen amb aquestes dues derivades diferents. Inclús d’altres.

Fins i tot, més enllà de les organitzacions cooperatives, hi ha organitzacions i persones individuals que cerquen aproximar-se a un nou model relacional entre producció —consum— i benefici social i econòmic, generant altres múltiples derivades, però amb un element comú: promoure un model econòmic diferent.

En la recerca d’una massa crítica més àmplia de persones que es vinculin a aquest model, intueixo una sèrie d’aspectes clau.

Traçabilitat. Generant un espai on el nouvingut pugui traçar un nou recorregut en el seu rol de consumidor. És a dir, aquest ha de trobar alternatives en el màxim de productes i serveis que adquireix. Des de l’alimentació a la roba, des del consum de premsa a les assegurances, des de la banca a la llar. D’aquesta manera, malgrat que el punt d’aproximació sigui diferent, segmentat per interessos, el visitant pot vincular més aspectes de la seva activitat com a consumidor. També aquella persona que només explora l’espai encuriosida pot —aleshores— sentir-se captivada per un camí diferent que se li mostra, ple d’alternatives de consum.

Inclusió. Una lectura positiva d’aquelles propostes que, sense marcar un perfil tan genuí i alternatiu, sí que tenen una voluntat transformadora en l’oferta de productes que realitzen ha d’ajudar a generar més massa crítica. En definitiva, malgrat les diferències, comparteixen valors comuns: l’origen, com s’ha elaborat, el benefici social i econòmic que comporta el seu consum, etc.

Resiliència. La importància de la identificació local en cadascuna de les propostes de consum alternatiu fa pensar que és més interessant generar organitzacions autònomes i en xarxa. Aquestes petites estructures són més resilients i tenen més capacitat d’adaptació, per ràpides, a les demandes que es puguin donar. A voltes, aquestes organitzacions més petites poden rebre el subministrament d’un proveïdor comú (les cooperatives de segon grau, per exemple).

Experimentació. El fet de ser petits, locals i constituïts per microestructures ha de possibilitar generar espais i propostes de laboratori. Per exemple, en l’àmbit de les cooperatives agroalimentàries, podem trobar projectes que funcionen autogestionats i altres amb parts de l’estructura professionalitzada. L’anàlisi i la caracterització de les diferents alternatives ha de permetre tenir diferents models adaptables a cada necessitat però que, en el conjunt, actuïn com a contrapunt al model dominant de la gran cadena de consum.

Usabilitat. Les tecnologies de la informació i el coneixement (TIC) juguen un paper clau. A través de la geocalització o l’amplificació de determinades iniciatives o de la pròpia organització i comunicació dels interessats, s’aconsegueix estendre i fer viable el conjunt d’alternatives que es presenten.

Rigor. Cal no oblidar que la consolidació d’un nou model necessitarà seriositat en les propostes que es realitzin. Constància, dedicació, adaptació… són necessàries per aproximar a quantes més persones millor.

Sembla, doncs, rellevant tenir una visió holística en la cerca d’una alternativa al model de consum dominant actualment. La creació d’un espai comú, on es creuin el conjunt de propostes —amb les seves pròpies sensibilitats i interessos— i que, al mateix temps, serveixi per oferir una imatge de conjunt, permetrà, al meu entendre, consolidar i amplificar l’economia social i solidària.

En aquest sentit, iniciatives com la Xarxa d’Economia Social (XES) o el mapa Pam a Pam —que impulsa SETEM amb la mateixa XES— han de ser un punt d’encontre i de traçabilitat que ajudi a incrementar el valor individual que ja tenen cada una de les propostes que sorgeixen. Visitant la trobada anual de la XES o navegant pel mapa de Pam a Pam, un s’adona que, com a consumidor, pot adoptar nous hàbits que, per una banda, interpel·len el model dominant i, per l’altra, en promouen un d’alternatiu que té uns valors ben diferents.

* En el moment de redactar aquest article penso en quatre derivades diferents que sustenten aquesta visió holística a l’alternativa al model de consum actual: (1) l’aproximació del consumidor, (2) el sector del comerç (definits en el mapa Pam a Pam per SETEM i la XES), (3) els valors de l’organització que comercialitza (definits en el mapa Pam a Pam per SETEM i la XES) i el tipus d’aquesta (Identificació i tipologia, proposada per Rosa Binimelis i Charles-André Descombes).

[Article publicat a Pam a Pam amb el títol «Una visió holística de l’Economia Social i Solidària», projecte de SETEM i la XES].

One Comment

  1. Pingback: Re(C)pensem? | Ricard Espelt

Comments are closed.