Sobirania Alimentària, sembrant alternatives a la Universitat

El passat 16 d’abril, en el marc de les «Jornades de Sobirania Alimentària. Sembrant alternatives a la Universitat», organitzades per la Fundació Autònoma Solidària (FAS-UAB) vaig ser convidat a participar en la taula «Un repte per la universitat? Experiències des de la recerca», juntament amb la Rosa Binimelis, del Grup de Recerca en Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives (SoPCI)–UVic i en Carles Guirado, de l’Equip de Recerca en Agricultura Social – Dept. Geografia UAB.

A través del guió de la meva presentació, i d’unes notes mentals del debat de la taula, faig aquest exercici de síntesi:

Els interessos que hi ha darrera de la indústria alimentària fan difícil el finançament de la investigació en torn els temes vinculats a la Sobirania Alimentària. Es rellevant que la Universitat mantingui la seva independència a l’hora de promoure i amplificar els resultats.

Les dades que dibuixen una alternativa a la gran cadena agroalimentària queden sovint minimitzades amb l’impacte de les macro dades de producció i consum globals. Per tant, l’anàlisi qualitativa és fonamental per a entendre la importància dels models associats a la Sobirania Alimentària.

El marc de la universitat és idoni per a incentivar un nou model de consum entre els estudiants. Per assolir aquest objectiu és necessari que el currículum de l’oferta universitària incorpori espais per a l’aprenentatge dels fonaments de la SbA. Aquest exercici, al meu entendre, s’ha de realitzar escoltant iniciatives ja existents a la universitat (Acció Hortera i Grup Ecològic de Biologia) i que, com les entrevistes d’aquesta investigació estan demostrant, se senten poc recolzades per les seves organitzacions.

En aquest sentit, la posada en pràctica d’un projecte curricular ―vinculat a la creació d’una cooperativa de consum agroalimentari a la universitat, en la base d’aquesta mateixa investigació― és una oportunitat doble:

– Per una banda, ha de permetre els alumnes experimentar en l’autogestió d’una comunitat de persones amb interessos comuns, amb el suport de l’ens impulsor. També els ajudarà a entendre un segment de consumidors de productes agroalimentaris i incorporar en el currículum aquesta experiència. Al mateix temps, a més de l’atractiu de consumir productes agroalimentaris al marge del model dominant, ha de possibilitar que els alumnes aprofundeixin en el treball col·lectiu per a la presa de decisions.

– D’altra banda, a la universitat li permet incorporar en la seva oferta projectes pròxims a la SbA vinculats al seu àmbit de coneixement. A part d’amplificar i enriquir el currículum, així, incentiva iniciatives acadèmiques que seran avaluades en el marc d’una tesi doctoral. Per tant, els resultats podran ser útils per a altres projectes futurs.

Posem un exemple:

El turisme és un àmbit força segmentat. La llarga cua d’interessos dels agents s’ha amplificat encara més amb la incorporació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Diferents modalitats, amb diferents tipus de viatgers, configuren un sector diversificat i amb moltes possibilitats per crear clústers. Posem el cas de viatgers que utilitzen models d’intercanvi de casa (a través de plataformes com Intervac) i que estan vinculats a un grup de consum agroalimentari. La possibilitat de viatjar, assegurant un model de consum semblant, els pot enriquir encara més l’experiència. Enfortir aquests llaços d’interessos també ha d’afavorir als productors, ja que, com és tradicional, aquests és queixen de que en períodes de vacances (quan l’horta està en plena producció i es necessita més implicació) és quan veuen alterada la demanda dels grups de consum, ja que part dels seus membres són fora.

Com hem apuntat, la creació d’un grup de consum, en el marc de la Universitat, ha de facilitar que els alumnes de turisme puguin entendre millor el seu funcionament i la seva essència. D’altra banda, els servirà per introduir-se en el model que promou la gran cadena agroalimentària i, finalment, els ha de servir per reforçar la capacitat de prendre decisions de consens.

En definitiva, la universitat té per la seva pròpia idiosincràsia un paper clau a l’hora de fomentar la Sobirania Alimentària. A través d’ella, s’ha de promoure consumidors crítics amb el model actual i que tinguin capacitat de construir alternatives.

 

One Comment

  1. Pingback: Ricard Espelt a la sessió “Un repte per la universitat? Experiències des de la recerca” | Universitat i Sobirania Alimentària

Comments are closed.